Tot el que necessites per anar al teatre

Requiem for Evita: Sóc perona!

Requiem for Evita
27/05/2018

Massa temps esperant, tant, que havia perdut l’esperança. Em vaig perdre la funció que van fer a Temporada Alta i la de Manlleu, lligada al premi BBVA. A la del Capitol, per a programadors, doncs, clar, no vaig ser convidat. I de sobte, miracle d’Evita! l’obra ressuscita. Normal que  tingués tantes ganes: musical amb ecos del de Lloyd Webber, una premisa delirant, magnífics noms: Jordi Prat i Coll, Andreu Gallén, Jordi Vidal, Iván Labanda i Anna Moliner.

Fa (més) anys, de tant en tant a la tele, apareixia una noticia sobre una Iglesia Maradoniana, a l’Argentina. Imatges amb estètica pèl cutre i al principi pensaves que era una conya… però en aquell poc temps que durava la noticia, et quedava el dubte de que potser els adeptes s’ho creien (la idolatria tenia tots els ingredients necessaris: quelcom de patetisme i il·lusió, de justificar els pecats de l’ídol, d’inseguretats i determinació total per defensar allò sublim que (creiem) dóna sentit transcendental a la nostra vida.

I de què va aquest Requiem? Doncs d’assistir a la celebració setmanal d’adoració d’Eva Perón. Amb tota, tota la litúrgia –no farem gaire spoiler-. Sense riure’s de qui creu sinó amb una mirada carinyosa vers aquests inadaptats; i és que no ho som tots? Una gamberrada amb tanta qualitat com mala llet (A qui fem ídols? Qui és creu un messies?). Es nota que tots s’ho passen pipa. A vegades aquestes propostes tenen massa de bromes privades i poden no connectar amb el públic. Aquí és al revés, tots en convertim en fidels sinó de l’església sí dels adeptes.

I tot això amb la vis còmica de Gallén, Jordi Vidal (una veu i dicció que no entenc perquè no veiem més sovint, a banda de la interpretació), Labanda aporta una Evita estripada i còmica i Anna Moliner la contenció simpatiquíssima i qualitat vocal extraordinària, amb aquell do seu de connectar de seguida amb el públic, farcit de cançons d’altres musicals i un bon rollo fabulós. Una comunió, vaja.

Una obra que ha de tornar sí o sí. I serem “mishones”.

← Tornar a Requiem for Evita