Mirta en espera → Sala Fènix

11/10/2018

Esperant la recompensa que no arriba

Divertida, original i tendra proposta en forma de soliloqui còmplice, emotiu i proper; molt més que el monòleg còmic que podria semblar. “Mirta en espera” és una actitud vital, optimista, és viure en una pel·lícula a la mesura dels nostres desitjos, és perseguir la felicitat just quan acabes d’ensopegar. I gens ensucrat.

Mirta, actriu sense èxit, espera asseguda -literalment- que arribi un representant que li doni una empenta – la definitiva, la que fa temps que espera- a la seva carrera, tot i que també espera que sigui més que això, que també porti l’amor que tant (des)espera; una història rodona, doncs, de pel·lícula. I és que Mirta viu com si en protagonitzés una, i ho fa: la de la seva vida. Ella es nega a que no tingui un final feliç com el que tots esperem i que no sempre arriba. La diferència és que Mirta no es conforma amb menys.
Mentre espera, una constant a la seva vida, anem coneixent fragments de la seva biografia, un hilarant viatge a Londres (aquest final de l’arc de Sant Martí on no acostuma a haver-hi or), els seus anhels, assaja com reaccionarà el dia que estigui nominada als Oscar, parla amb la seva mare, treuen el cap les desil·lusions, reviu la seva vida amorosa …

Ángela Palacios (“Sólo creo en el fuego”), actriu i dramaturga, ens fa riure molt, ens toca l’ànima, ens fa sentir com si coneguéssim la Mirta de sempre, o encara millor, la voldríem conèixer per sempre i, en definitiva, ens veiem a nosaltres mateixos com si fos un mirall. Quantes vegades no hem esperat que arribi allò pel que hem lluitat i no arriba? No hem imaginat mai grans discursos que acompanyen a grans èxits? Fem alguna cosa més que esperar que tot encaixi com en un conte amb final feliç? I tot això ho fa amb multitud de recursos, canta, actua, hi ha una mica de clown …

En resum: una història tendra, intel·ligent i divertidíssima, amb ressons d’Amélie, que us pintarà, perdoneu el tòpic, un somriure a la cara que no s’esvairà quan s’encenguin els llums. Vista al Llantiol, ara repetiré a la Sala Fènix.


Tot el que necessites per anar al teatre

A partir de 10,00€

Comprar Entrades

Mirta en espera

Mirta en espera és un monòleg que beu del clown i el gènere musical per fer una paròdia dels contes de fades en què el príncep ve a salvar la princesa desvalguda. La protagonista vestida com a tal, repassa els clixés i trampes d’aquest tipus de relació única, respecte a la qual sembla que en aquesta societat no hi ha més alternativa de tenir.

Mirta en espera és una obra de Los espejos son para mirarse,  una plataforma de creació multidisciplinària que utilitza totes les disciplines artístiques al seu abast per expressar tot el que necessiti ser explicat.

Sinopsi

Mirta viu la vida com si anés una pel·lícula i sembla que el seu clímax és a punt de succeir. Per fi li ha arribat l’oportunitat que tant esperava i s’ha vestit de gala per a l’ocasió. Porta tant temps esperant aquest moment que una miqueta més d’espera no serà gens. Podria haver-hi més d’un “però” en aquesta presentació, la qual cosa ocorre és que Mirta no entén d’això, i a cada “no obstant això”, ella escriu un “Continuarà”.

Mirta és actriu, o almenys ho intenta. En el vesprejar en el qual es desenvolupa l’obra, ha quedat amb un representant, Ramón, que vol conèixer-la perquè formi part d’una agència per a nous estels. I ella, que tant ha esperat una oportunitat així està immensament feliç davant tal esdeveniment. Se citen al banc d’un parc i Mirta, en veure que el representant no arriba puntual, aprofita per cantar una cançó i convenç subtilment als transeünts que van decidir escoltar-la que esperin amb ella mentre arriba Ramón.

Però en el fons, no sap bé si espera l’èxit o l’amor. I les històries que va relatant sobre la professió s’entremesclen amb el desamor i els malentesos. Mirta ens regala moltes sorpreses, sobretot, la del desenllaç, que ni tan sols ella esperava.

Properes actuacions Veure totes les funcions (Calendari)

Video

Fotos

Mirta en esperaMirta en esperaMirta en espera

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    JOSEP OLIVA SASÉ

    Ahir al sortir de veure Maremar vaig fer doblet i em vaig dirigir a La Fénix per veure aquest monòleg que encara que faci tres anys que va pels escenaris no havia tingut oportunitat de gaudir. Escrit, dirigit i interpretat per l’actriu Ángela Palacios (Logroño 1984) qui es posa a la pell de Mirta una noia de Cuenca que vol ser actriu i que per tenir més oportunitats es trasllada aquí però el seu és esperar i esperar. Un representant artístic contacta amb ella per fer un càsting però mentre espera la seva arribada asseguda en un banc, va desgranant i enllaçant de manera ingènua i tendra, els seus somnis, els seus desitjos de triomfar com a actriu, de guanyar un Oscar, de la seva família de la que viu allunyada, de la precarietat d’aquest ofici, del seu noi un pintor surrealsta, del seu viatge a Londres, tot això en clau d’humor amb moments molt divertits però amb un rerefons que et condueix a la reflexió ja que no tot el que compte és per riure. Gairebé sense escenografia només un banc, un micròfon i els seus objectes personals són suficients perquè Palacios plena amb escreix l’escenari. Canta, molt bé per cert, toca la guitarra, canvia constantment de registre desdoblant-se amb la Mirta argentina, una expressivitat desbordant, i un do per connectar amb el públic que et convida a somiar com ella ho fa sense defallir, és clar. Si no l’heu vist no us la perdeu, teniu fins al diumenge 28 per fer-ho.

    21/10/2018

Articles relacionats