Hebert Parodi

És tremendament admirable que una companya busqui, i trobi com és el cas, el seu llenguatge escènic propi, una manera d’expressar-se, de crear i transmetre amb el seu caràcter, identitat i personalitat. El preu pot ser deixar fora alguns espectadors,com és el meu cas, però en guanyen d’altres amb qui la connexió és altíssima. Projecte Ingenu em va guanyar amb Top Girls que em va semblar una de les propostes de l’any, Yerma, era una adaptació ben necessària, Romeu i Julieta la vaig trobar més interessant que no rodona amb certa falta, buscada, d’emoció (allò de no mirar-se als ulls…), amb Pròsper vaig tenir la sensació de quedar-me fora i a inFaust, que no era per a mi. I no […]

Repàs a la corrupció, mentides, covardies i manipulació que ens envolta en aquest text (i direcció i, a dies, interpretació ) de Carla Torres. Corruptes els jutges, els polítics, la policia… ni tan sols els que protesten poden repartir carnets d’ètica. La rebel·lia com a etapa vital i com a compromís, el recurs a la violència… Interessants temes a través d’una pija que abraça tots els tòpics de la rebel·lia, des de la sexualitat -a la que no acaba d’entregar-se- a la lluita de classes (ai, els conversos…), amb xarxa de seguretat per a les seves aventures reivindicatives, i la seva parella, lluitadora convençuda, que no acaba de fer fàstics a la violència com a arma. Des de la bastida […]

Marta Buchaca s’apropa a la violència domèstica/conjugal d’una manera intel·lectualment estimulant i, fugint dels tòpics, no es limita a denunciar allò que esperem arribi el dia que no calgui fer-ho sinó que busca matisos amagats sobre la violència, el seu ús i conseqüències i ens obliga a reflexionar. Lògicament, la violència mai no té excusa. Segur, mai? I si a l’agressor l’han humiliat i traït? Si ens amenacen i ningú no ens protegeix, mantenim la fermesa de “la violència no és mai la resposta”? Es pot ser maltractador “només una vegada”? Es pot seguir convivint sense por després d’un episodi de violència i els pertinents “ho sento”? No és això fer crònica la condició de víctima? Veiem un home d’’èxit, […]

Sèrie de concerts del repartiment del musical que es representi en aquell moment a Onyric Teatre Condal. Cada dia, un dels intèrprets, acompanyat al piano o guitarra, ofereix més un recital, de fet, que un concert. El repertori, a gust de l’ intèrpret. En el primer cicle, amb el repartiment de Fun Home, ha sonat des Bisbal a Sopa de Cabra, musicals molt coneguts i altres a descobrir, la mateixa obra que estan representant i clàssics allunyats del gènere … Es tracta d’una gran oportunitat per als amants del musical, aquells que seguim les trajectòries de l’elenc … de gaudir del seu talent, en un ambient proper, molt còmplice i íntim (es desenvolupen al Club Onyric, petit espai previ a […]

Fun Home és un musical contemporani i madur que no és poca cosa. L’origen és una novel·la gràfica on Alison Bechdle recorda la seva família i rememora quan era una nena que feia l’avió amb el seu pare, de vegades massa fred, perfeccionista i distant. També recorda el salt vital cap a la Universitat on descobreix la seva sexualitat, aflora als seus ulls el secret del pare, el patiment de la mare, la tragèdia i l’alegria d’haver-se trobat a ella mateixa. És una aposta molt valenta triar FH (tot i els premis i èxit a NY i Londres): no és un títol gaire conegut, té foscor i patiment i toca temes com el suïcidi o l’homosexualitat fugint de situacions massa […]