Repàs a la corrupció, mentides, covardies i manipulació que ens envolta en aquest text (i direcció i, a dies, interpretació ) de Carla Torres. Corruptes els jutges, els polítics, la policia… ni tan sols els que protesten poden repartir carnets d’ètica. La rebel·lia com a etapa vital i com a compromís, el recurs a la violència… Interessants temes a través d’una pija que abraça tots els tòpics de la rebel·lia, des de la sexualitat -a la que no acaba d’entregar-se- a la lluita de classes (ai, els conversos…), amb xarxa de seguretat per a les seves aventures reivindicatives, i la seva parella, lluitadora convençuda, que no acaba de fer fàstics a la violència com a arma.
Des de la bastida per on fugen de la policia després d’una mani, cau un ferro i fereix greument a un policia. Accident o agressió? El seu periple policíac-judicial està farcit de personatges estripats que han de passar i representar, tots els tòpics possibles, el que acaba saturant.
La pega, per mi, és que aquesta aposta per la farsa humorística acaba traient pes a la radiografia de la podridura sistèmica i deixa molt en segon terme el que apuntava bones maneres: les desiguals conseqüències per a les protagonistes. També demagògia a escala industrial – les noies són, sense matisos, víctimes i els seus actes, siguin els que siguin, estan justificats, mentre que els “dolents” ho són igualment de forma absoluta, caricaturescs en excés, ridículs – acaba simplificant la justificada denúncia i l’humor tan perseguit és massa simple perquè funcioni (l’expresident és diu Trujol, la constructora Ferrotrivial…- Has rigut poc i ni tan sols s’han encetat les reflexions que s’intuien.
Les interpretacions? Doncs no tenen gaire oportunitats de lluiment i, he vist l’obra dues vegades, em costa recordar una altra proposta on els intèrprets s’entrebanquessin tant, a excepció del Pepo Blasco, sempre una garantia.
Enhorabona, un altre cop, als responsables d’escenografia de la Flyhard. Si ja van ser capaços d’encabir-hi un cotxe al minúscul “escenari”, ara ens sorprenen amb una bastida d’obres multifuncional (comissaria, vehicle, jutjat…). Amb aquest element al mig, els actors fan un exercici continu, també físic, perquè res no es perdi en mig dels ferros, que podrien deixar-nos només amb una visió parcial, just com fa la mig cega justícia.
A destacar: el títol. “Estat d’e(x)cepció”, d’una intel·ligència i profunditat devastadora.