Hebert Parodi

Recorregut per les cançons més conegudes de Sinatra, de la mà de 4 grans veus amb una excusa narrativa fluixeta i potser innecessària. En realitat, aquestes molt bones veus, on destaca la presència, carisma i solvència interpretativa de Mone Teruel i Txell Sust, es basten per retre homenatge a la Veu, Frank Sinatra. Frank, aquí en la seva faceta d’ídol d’adolescents, de mares, àvies, estrelles de cine…, amb amistats poc recomanables, expulsat d’Espanya… I , per sobre de tot, una veu i carisma impressionants. La història és alhora massa simple i a estones massa complicada, amb l’excusa per lligar les cançons: 4 amigues recorden a una senyora que va ser de les primeres fans de Sinatra i que explica diverses […]

Un fet real. Un vaixell carregat amb més de 450 nens, fills de republicans, humils uns, senyorets els altres, camí d’un internat a Mèxic. Fugen de la Guerra Civil, de l’altre bàndol, de les 3 Espanyes (gran i oblidat concepte, el dels atrapats enmig de radicalismes), en alguns casos sembla que fins i tot forçats davant reticències dels pares. L’exili sempre és una tragèdia. Ni espera la terra promesa ni la tornada serà fàcil. El viatge en si mateix sol ser dramàtic. Aquest vaixell es dirigeix ​​a un futur que ja albiren serà tenebrós. En una cabina tancat per dins, amb una banyera com a únic element a disposició de la seva imaginació, dos nens comparteixen jocs sinistres i és […]

Tres Reis marcs, en aquest cas, ens porten un regal nadalenc: Marc Angelet (direcció), Marc Sambola (música) i Marc Rosich (dramatúrgia). No coneixia aquest molt bonic conte sobre el quart rei mag. Un rei mag que no va arribar a Betlem. La seva història, però, és tan o més important que la dels altres. Ell els va ajudar (no farem spoiler) a que poguessin oferir els seus regals al nen Jesús. Uns nens, ben interpretats per joves, passen la nit de Reis entre baralles, jocs, il·lusions i enfardaments. En una nit tan llarga, reviuen el periple d’Artaban, intentant arribar a trobar els RRMM i anar amb ells fins a Betlem. Els personatges són força reals i estan ben perfilats, amb […]

No vaig veure el Poe de Dagoll Dagom fa una quinzena d’anys així que d’entrada, agraeixo la recuperació del títol per part de Gataro, com van fer fa poc, magníficament, amb Flor de Nit. No es tracta de replicar (ni que fos possible) l’original sinó adaptar-lo al filtre marca de la casa. Hi trobem estètica de cabaret, ombres i llums, to proper a l’ensonyament i deliri… En aquest cas, també han optat per afegir humor; al meu parer, no calia ja que interromp l’ambient aconseguit amb la posada en escena, el piano sempre inquietant i melancòlic, el vestuari cuidat, la preciosa música i lletres de l’original i les aconseguides interpretacions. Reconec que tot i no convèncer-me la combinació del gòtic […]

Quatre germanes encaren una notícia dramàtica i les seves conseqüències. En el dia més important d’una família mafiosa, el casament de la filla petita, un assassinat ho dinamita tot. Enmig del caos i davant l’absència de nuvis, cosins i marits, els suposadament valents, elles, les dones, podran prendre les regnes de les seves vides, brindaran per allò que mai no van rebre i decidiran per si mateixes, per una vegada a la vida … o mort. MAFIA dóna el protagonisme a qui acostuma a estar en segon pla, les dones. The Mamzelles (creadores i intèrprets) qüestionen els rols assignats, esperats, executats i assumits -fins i tot amb baralles entre les protagonistes per envejar el paper assignat a una altra de […]