Recorregut per les cançons més conegudes de Sinatra, de la mà de 4 grans veus amb una excusa narrativa fluixeta i potser innecessària. En realitat, aquestes molt bones veus, on destaca la presència, carisma i solvència interpretativa de Mone Teruel i Txell Sust, es basten per retre homenatge a la Veu, Frank Sinatra. Frank, aquí en la seva faceta d’ídol d’adolescents, de mares, àvies, estrelles de cine…, amb amistats poc recomanables, expulsat d’Espanya… I , per sobre de tot, una veu i carisma impressionants.
La història és alhora massa simple i a estones massa complicada, amb l’excusa per lligar les cançons: 4 amigues recorden a una senyora que va ser de les primeres fans de Sinatra i que explica diverses històries del cantant. Al mateix temps, una de les amigues pateix un trastorn psicosomàtic que la deixa mig en coma quan rep males notícies, així que per estalviar-li el fet que Sinatra és mort fan un viatge per recórrer llocs importants a la vida del cantant i trobar-se amb grans fans –imitant accents madrileny, andalús…- que els explicaran més anècdotes (difícil pensar que no s’escaparia en algun moment que el centre de la conversa ja no està entre nosaltres…).
Lligades a les històries, s’intercalen cançons de forma natural, això sí, amb adaptacions al català de Roser Batalla d’allò més curoses, que permeten captar l’essència de les lletres dels grans èxits (Fly me to the moon, I’ve got you under my skin, Somethin’ stupid, Night and Day…)
Suposo que jo sóc massa soso i hagués preferit simplement que aquestes 4 bones veus ens regalessin les seves versions de les cançons i ens expliquessin elles les anècdotes rere cada peça.
S’ha d’aplaudir l’aconseguit esperit íntim, gairebé entre amics, de la proposta, la naturalitat amb que flueixen les cançons, acompanyades només d’un piano, 4 tamborets i maletes.