Carles Armengol Gili

L’estrena del musical La cage aux folles es va produir a Nova York el 1983. L’obra de teatre en la que es basa s’havia estrenat deu anys abans, i en aquest temps ja se n’havien fet dues pel·lícules i se n’estava gestant una tercera. El fenomen havia nascut a Europa, concretament a França, però els productors de Broadway van veure la oportunitat d’aprofitar una comèdia que funcionava, un ambient colorit i vistós que encara no havien explotat prou -el dels transformistes- i una partitura que remetia al cabaret i a les melodies franceses que tan bé havien funcionat en altres èpoques. El resultat van ser diversos premis Tony, una cançó que va transcendir al propi musical (I am what I […]

Un dels grans encerts de John O’Donovan, un dramaturg irlandès de carrera ja consolidada, és posar a una parella homosexual com a protagonista d’un tipus de conflicte o de trama que en general veiem representat per heterosexuals. En aquest cas ens trobem a dos nois de famílies desestructurades, un dels quals està a un pas de la presó per baralles i petits delictes. Tots dos viuen en una ciutat petita, provinciana, on no poden demostrar qui són i han de sobreviure adaptant-se a un món que els és hostil, i del que no saben com escapar. La seva relació, tot i que és la base de tota l’obra, no és el conflicte principal… La por a rebel·lar-se, el ressentiment, l’instint […]

L’acceptació de la homosexualitat dins de l’esport, i especialment dins del futbol professional, encara és a dia d’avui una de les batalles que li queden al col·lectiu LGTBI. La normalització dins d’un entorn tradicionalment masclista i homòfob és el tema principal d’aquesta comèdia musical de Xavi Morató i Gerard Sesé, que pretén divertir però que no deixa escapar la oportunitat de criticar molts altres temes: la nul·la atenció al futbol femení, la impunitat amb la que actuen alguns presidents de clubs, el poder corruptiu dels diners, el paper submís o fins i tot “hooligan” de determinada premsa esportiva o la compra de clubs històrics per part de magnats estrangers. No tots els temes es poden desenvolupar igual de bé, però […]

El 1993 vaig tenir la gran sort de veure Tropicana en el seu hàbitat, en el cabaret a l’aire lliure que tenen instal·lat a L’Havana des de finals dels anys trenta. També els vaig retrobar a la gira que van fer per Catalunya ja fa anys, i ara els he recuperat amb la sensació de que res ha canviat. El seu espectacle segueix fidel a un estil inconfusible, i fins i tot alguns números clàssics -el dels canelobres o el de la parella d’esclaus- es repeteixen constantment, desafiant el temps i les modes. I és que el seu estil de cabaret és únic al món; defuig la opció dels números o les atraccions, obvia l’humor i qualsevol fil argumental i […]

Rodgers & Hammerstein van compondre Carousel el 1945, una peça mestra del gènere musical que atresora temes tan preuats com If I loved you, Soliloquy o You’ll never walk alone. Per a alguns es tracta del millor musical de la història, i per a d’altres és el referent més clar de l’època daurada de Broadway. Però a part de les seves virtuts musicals, que són moltes, també cal dir que la peça es sustenta en un argument que avui resulta políticament incorrecte. Entenem que es basi en una novel·la de principis del segle XX i que retrati una època en que les dones acceptaven el maltractament amb resignació, però algunes frases del segon acte es podien haver revisat. Sovint veiem […]