Carles Armengol Gili

La grandesa de Les hores, la novel·la més recordada i premiada de Michael Cunningham, és que uneix a personatges femenins de vàries èpoques sota el paraigües d’un personatge de ficció, la senyora Dalloway. Aquest personatge, escrit a principis del segle XX per Viginia Woolf, s’erigeix com a símbol de la dona que vol prendre decisions per si mateixa en una societat i un moment cultural que li va totalment en contra. El feminisme, la repressió sexual, la mort… Temes recurrents d’una novel·la que ha passat a la posteritat per la seva frase inicial: “La senyora Dalloway va dir que ella mateixa compraria les flors.” I aquí també hi ha flors, i els preparatius d’una festa, i un poeta deprimit, i […]

L’any passat es va complir el cinquantè aniversari de la Revolució dels Clavells a Portugal, i a finals del 2025 també en farà cinquanta de l’inici de la transició espanyola. Moments claus, i gairebé paral·lels, de la creació i del naixement de la democràcia a la Península Ibèrica. Una democràcia ara mateix menystinguda i a estones amenaçada que, malgrat tot, encara resisteix. Emma Riverola, de la que ja vam veure Puertas abiertas sobre els atemptats a Paris del 2015, s’ha decantat finalment per la revolució del país veí i ens ofereix el diàleg desencantat entre dues persones que hi van jugar un paper rellevant i decisiu. La pèrdua dels ideals, el desencís de la política, les oportunitats perdudes, un futur […]

El col·lectiu teatral La Jarra Azul tanca amb aquesta obra la seva Trilogia de l’exili, centrada sobretot en tres vaixells que van portar centenars d’exiliats espanyols cap a terres d’Amèrica del Sud. Van començar amb Los niños de Morelia, que parlava d’un vaixell que va traslladar a 456 fills de republicans cap a Mèxic, i van seguir amb Winnipeg, el vaixell de Neruda, on s’explicava els esforços del poeta per portar a Xile a diversos refugiats que fugien del règim franquista. Ara toca el torn de Massilia, que porta directament el nom del vaixell que va arribar a l’Argentina amb un bon grup d’espanyols. Les tres peces s’han basat en la proximitat, l’economia escènica i la senzillesa formal, a més […]

La idea de fer teatre en família, quan la família en concret s’ha dedicat tota la vida al clown i als espectacles de carrer, potser no pot semblar gaire arriscada. Però quan la família es diu Pla Solina i el que crea l’espectacle és l’Oriol Pla tot pot explotar pels aires i oferir-nos una hora i mitja d’humor, poesia i reflexió. Ja sé que pot sonar pretensiós o una mica massa feixuc, però és justament tot el contrari. Travy ofereix tot el que dèiem abans amb una naturalitat que només els grans creadors saben aportar. Tot comença amb una escena d’Oriol Pla en solitari –un magnífic solo de clown, executat a la perfecció-, vestit amb frac i preparat per a […]

Crec que va ser la darrera obra que vaig veure abans que ens tanquessin a casa per la pandèmia de Covid. Es tractava d’Instruccions per enterrar un pare, a la Sala Flyhard, amb Eduard Buch, Teresa Vallicrosa i Sara Diego. Una bona dosi d’humor negre que no anticipava tot el que havia de venir, que menys gràcia ho va tenir tot. M’ha fet il·lusió trobar-me amb el mateix text cinc anys més tard, encara que li hagin canviat el títol, el repartiment al complet i també l’espai d’actuació. Ara ens trobem a l’escenari del Borràs, que quintuplica el de la Flyhard i que allunya al públic d’una trama que et sents més teva si la discuteixes en un menjador de […]