Carles Armengol Gili

Encara tinc al cap les llevadores de la inquietant Allà lluny hi ha una caseta, de Jordi Casanovas, tot i que haig de dir que allò era tota una altra història… De fet, l’obra que ens ocupa ara és l’adaptació d’una novel·la de l’islandesa Audur Ava Ólafsdóttir, on retrata les experiències de dones que dediquen o han dedicat les seves vides a ajudar a que altres arribin al món. L’autora reflecteix la bellesa d’aquesta professió i a la vegada ho lliga amb la natura salvatge i ferotge, que precisament a Islàndia no és pas poca cosa. El resultat és un text bell que, malgrat tot, troba les seves resistències al passar al llenguatge teatral. La dramatúrgia d’Anna Maria Ricart és […]

Ja fa 17 anys que el projecte Escenaris Especials treballa perquè a l’escenari s’hi vegi reflectida la diversitat real que existeix a la nostra societat. Fan teatre amb persones amb diversitat funcional, trastorn d’espectre autista, trastorn mental, joves amb neurodeficiències i/o necessitats educatives especials o persones que estan en procés de deshabituació de tòxics. En els darrers anys han accedit a grans teatres i han representat obres on també hi col·laboren actors professionals, com a la recordada i premiada Mare de sucre, vista al TNC el 2021. Clàudia Cedó –l’exitosa autora d’Una gossa en un descampat– és creadora del grup i també directora i autora de molts dels seus espectacles. Ara li toca el torn a Fantàstic Ramon, un projecte […]

Lapònia segueix les regles habituals de les comèdies de boulevard, i fins i tot el que podria semblar una premissa original parteix d’altres trames amb nens absents de l’escena, però absolutament protagonistes: El nom, La pell fina, Un Déu salvatge. Aquí, una nena de quatre anys li espatlla la nit de Nadal al seu cosí, que ha vingut a Finlàndia des de Catalunya amb els seus pares. Com era d’esperar, la nit s’espatllarà també pels adults, que aviat començaran a treure una llarga llista de retrets i petits secrets que ho poden capgirar tot. Com és habitual també en aquest tipus de comèdies, les situacions compromeses es van sumant i van apareixent de totes bandes, encara que sigui a costa […]

The Cibels comença com una entrevista i acaba amb un diàleg entre dos ous, literalment. Enmig de tot això, un viatge –a estones divertit, a estones psicodèlic- d’un grup de música que va triomfar als setanta, quan va actuar al Madison Square Garden entre els Rolling Stones i Pink Floyd. L’èxit inesperat, la difícil adaptació a la música dels vuitanta, els orígens incerts, el primer fracàs, la retirada forçosa… Tot forma part de la llegenda d’un grup –inventat, està clar- que va triomfar mundialment però que va néixer a Sant Fruitós del Bages. Aquesta creació col·lectiva, amb producció d’El Maldà, juga amb el fals documental i recrea amb força gràcia i imaginació l’estètica dels setanta i vuitanta, amb números musicals […]

Aquesta és una obra sobre el consentiment, i la veritat és que el propi títol ho deixa ja molt clar des del principi. És una més d’aquestes obres testimonials o semidocumentals en les que s’aborda un tema social important, ja sigui l’anorgàsmia (Els dies mentits), l’intersexualitat (Hermafrodites a cavall), la transsexualitat (Cavallet de mar) o el càncer de mama (Adéu Jane!, 360 grams). Una obra amb una part de testimonis reals, una altra part de representació i una última d’interacció amb el públic. Parts o ingredients necessaris perquè funcioni la fórmula i el públic rebi d’una forma més o menys fàcil uns continguts que acostumen a ser durs i poc amables. L’obra parteix d’un text de les neozelandeses Eleanor Bishop […]