Tot el que necessites per anar al teatre

L'últim acte: Collage txékhovià

L’últim acte
20/02/2019

Les peces curtes de Txékhov en les que es basa aquest espectacle són petites joies que convé recordar de tant en tant. El problema és com presentar-les, ja que és difícil ajuntar peces d’aquesta durada sense que resulti insuficient o bé sembli una mostra de tallers. En aquest cas, Carles Alfaro i Enric Benavent han optat per crear un fil conductor que uneixi El cant del cigne, Sobre els danys del tabac i L’ós, entre d’altres. Per tant, tenim un actor ja vell que recorda en un teatre tancat com va ser la seva vida, tant artística com personal. La idea no és dolenta, però el resultat és un patchwork cosit amb fil gruixut que no aconsegueix difuminar les costures. Una mica a l’estil del que va fer Neil Simon amb El bon doctor, però amb menys dramatúrgia i una comicitat més mesurada.

Un dels encerts del muntatge és l’atmosfera creada, una mica a mig camí entre les fantasmagories del Conte de Nadal, de Dickens, i un cabaret decadent de principis del segle XX. La música de Bárbara Granados i, sobretot, les interpretacions de Francesc Orella i Nina acaben per unir el conjunt i donar-li una mica més de sentit. En resum, una peça que potser costarà de pair però que almenys satisfarà a aquells que coneguin prèviament els textos i vulguin tornar a escoltar-los un cop més als escenaris.

← Tornar a L'últim acte