Carles Armengol Gili

Baró d’Evel ens havia delectat fins ara amb uns espectacles d’esperit naïf i d’estètica preciosista i aclaparadorament poètica. Amb aquest darrer muntatge, coproduït internacionalment i estrenat ja a festivals com el d’Avinyó o el Grec, va un pas més enllà i ens presenta una furiosa i catàrtica performance que comença com a denúncia climàtica i acaba amb un poderós al·legat antifeixista. Una obra que enceta un tríptic sobre la identitat de cadascú de nosaltres enmig d’un món convuls i embogit. Una peça que tot i no ser rodona té moments que aclaparen, engresquen i fins i tot posen la pell de gallina. Els recursos utilitzats pel grup són una mica els de sempre, però segurament amplificats i engruixits. Hi tenim […]

Germans de sang va començar com una obra de text que es representava en diversos instituts dels afores de Liverpool a principis dels vuitanta. No és fins el 1983 que dóna el salt al format musical, aconseguint un èxit immediat, primer a Liverpool i després al West End londinenc. De seguida creixerà la llegenda, amb rècord de representacions i multitud de versions arreu del món. Una d’elles serà la catalana que va dirigir Ricard Reguant, amb Àngels Gonyalons de protagonista. La parella estava en el seu moment més àlgid, després d’haver estrenat a Barcelona els musicals Estan tocant la nostra cançó, Memory i Tots dos. Això va suposar un èxit total i també una aureola de musical de culte que […]

El punt de partida d’aquesta obra ja ens indica per on poden anar els trets, però la història de l’actriu veterana que es nega a sortir despullada en una pel·lícula té moltes més arestes de les que un pugui suposar, i molt més afilades del que semblen en un principi. Evidentment és una obra que va sobre el consentiment, el dret a dir que no i l’honestedat professional dins del món artístic, però també va de l’amistat, del desencís i de la decepció entre dues persones que s’han respectat i estimat. De fet, tal com diu la protagonista la qüestió ja no és sobre ensenyar el cos, sinó sobre quan se’t té o no en compte dins d’una relació contractual, […]

Explicar el passat franquista de la pròpia família no és fàcil, però Pau Vinyals utilitza l’autoficció i molta creativitat per delectar-nos amb un monòleg esplèndid. Un text en el que hi cap Spiderman, el Gegant del Pi, Krystian Lupa, Tortell Poltrona, Thomas Bernhard, Massiel o Jeannette. Hi caben també diverses tècniques o disciplines, com la cançó o un teatre més corporal o físic. En aquest sentit, Vinyals es deixa la pell amb aquest personatge que veu com tot en el que creia potser no és del color que li havien dit. Una interpretació que va de la naturalitat a l’expressionisme transitant per la delicada frontera que va entre una i l’altra… El més interessant d’aquesta peça és que ens fa […]

Eduardo De Filippo és un dels autors italians del segle XX que més vegades hem vist representat als escenaris barcelonins, i especialment a la Biblioteca de Catalunya. Des de la ja cèlebre Filomena Marturano a Questi fantasmi, passant per altres peces mestres com Dissabte, diumenge i dilluns, L’art de la comèdia o A teatro con Eduardo, que juntava dues peces curtes de l’autor. La que ara ens ocupa ja la va estrenar La Perla 29 el 2010, per repetir-la dos anys més tard… sempre pels volts de Nadal. I és que Natale in casa Cupiello és una peça d’ambientació nadalenca i rerefons típicament napolità, amb el seu costumisme, el seu rebombori alegre i encomanadís, els seus crits… i la música […]