La necessitat d’agradar

Vivim en una època marcada per les xarxes socials, la necessitat imperiosa d’agradar i l’exigència del reconeixement extern, que per a molts és el que els fa avançar en la vida, tant emocionalment com professionalment. Likes es centra sobretot en l’àmbit laboral i en com aquestes pressions externes influeixen en la presa de decisions. Els quatre personatges de l’obra són el que, a priori i segons la lògica actual, podríem qualificar de losers. Les seves carreres professionals estan estancades o bé en un carreró sense sortida, per la qual cosa necessiten donar un canvi de rumb i volar cap a un destí tan desconegut com perillós. El problema principal de la dramatúrgia de Roc Esquius és que costa d’arrencar i que finalment acaba resultant un pèl inversemblant. La forma de començar la carrera cap el major número de likes resulta postissa i a estones enrevessada, per derivar després cap a un final brusc i inesperat. És cert, però, que hi ha diàlegs interessants i que l’agilitat de l’autor per crear situacions curioses està més que provada. Estem lluny d’iMe, Mars Joan o Sapiens -segurament el millor text d’Esquius-, potser també per uns registres interpretatius que no acaben d’encaixar dins de la peça.