Carles Armengol Gili

Dona gust veure com, poc a poc, van aterrant a Barcelona musicals de petit o mitjà format que ens ajuden a conèixer una mica més la gran varietat del gènere musical. Aquesta obra, concretament, ja té més de trenta anys i s’engloba dins de la categoria de musicals amb temàtica de terror (Jekyll & Hyde, Bat boy, Evil dead, La botiga dels horrors, etc). Carrie agafa com a referent el llibre d’Stephen King, i també la pel·lícula de Brian de Palma que tants i tants ensurts va donar en el seu moment. Ara bé, els creadors del musical opten més per explotar la història d’amor adolescent i totes les peripècies a l’institut, que no pas per la tràgica i perversa […]

No és gens sorprenent que en el moment actual del Me Too i de la reivindicació feminista es reposin o recuperin obres que, en el seu moment, van defensar i reivindicar la posició de la dona en el món. Si a principis de temporada s’estrenava Shirley Valentine, ara li toca el torn a aquesta obra del 2009 que utilitza la invenció del vibrador elèctric per explicar la repressió sexual de la dona americana en el segle XIX. Una repressió que les nostres àvies, i fins i tot les nostres mares, també van patir d’alguna manera a la seva joventut. I és que la sexualitat de les dones i l’orgasme femení van trigar molt de temps a tenir-se en compte… Julio […]

Al veure actualment 4D Òptic és quan t’adones del rebombori que deuria causar fa 15 anys, en el moment de la seva estrena. El plaer del joc teatral, el calidoscopi que suposen les obres de Daulte i la vertiginosa capacitat de generar sorpresa són alguns dels elements que defineixen aquesta obra, a la que ja se li pot adjudicar l’etiqueta de “petit clàssic”. I és que costa molt no rendir-se a les dues històries proposades (la doble realitat) ni a uns personatges que cerquen relacions personals (algunes força impossibles) i també respostes a problemes científics de difícil resolució. Aquesta part de la trama és la que pot atabalar una mica més a l’espectador, sobretot per la gran quantitat d’explicacions inintel·ligibles, […]

Estava clar que l’escape room, aquest joc que consisteix en escapar d’una habitació a base de desxifrar enigmes, tenia molt de teatral. De fet, les vegades que n’he visitat algun he pensat que tant en l’ambientació com en el fil argumental hi havia les bases d’una bona història, amb elements molt teatrals i també cinematogràfics. En els últims temps, hem tingut a la nostra cartellera teatral vàries obres inspirades en aquest joc, com ara Escape Show o Sex Escape. La versió que ens ofereixen Hèctor Claramunt i Joel Joan és potser la més complexa dramatúrgicament i la que més ens acosta a un objectiu teatral i no tant a un entreteniment, ja que a part de la mecànica del joc […]

En els vodevils o comèdies d’embolics les portes que s’obren i es tanquen són fonamentals en determinats moments de la trama. A Pel davant i pel darrera estan a la columna vertebral de l’estructura dramàtica i acaben convertint-se en un element de virtuosisme escènic. Si hi sumem les confusions, les caigudes, els gags gestuals i el teatre dins de teatre… tindrem la clau de l’èxit d’aquesta comèdia que ja té 36 anys, que ha estat traduïda a 28 idiomes, que s’ha representat a 50 països i que ha tingut moltíssimes reposicions. A Catalunya s’ha vist diverses vegades, concretament al Teatre Condal (1985), al Teatre Victòria (1996) i al Teatre Borràs (2002). La versió que ara ens ocupa és hereva de […]