Sàtira política de primer nivell

Els ocells

Els ocells
11/05/2019

Cada cop que s’adapta un text d’Aristòfanes (o de qualsevol altre clàssic grec) em fa por veure a dalt de l’escenari un anacronisme, o un exercici que es quedi a mitges entre el respecte i la modernitat. No és el cas d’aquesta magnífica -i lliure- adaptació d’Els ocells. Crec que Joan Yago ha aconseguit fer un text tremendament contemporani partint de la “boja” idea original, on un humà convenç el món dels ocells per construir una nova societat damunt dels núvols. L’actual versió acaba essent una sàtira política de primer ordre, on ni la democràcia ni els sistema capitalista escapen de sucoses i divertides crítiques. Com si es tractés d’un estrambòtic cabaret, per davant nostre desfilen personatges que ens recorden als nostres polítics més populistes, o situacions -com la del dinar familiar- que ens acosten des de l’humor a una realitat coneguda per tots.

Però no és només el text el que fa d’aquesta obra un espectacle excepcional. La direcció d’Israel Solà és àgil, imaginativa i eficaç. El disseny d’escenografia, vestuari i il·luminació -tots obra d’Albert Pascual– ens dona el punt just de fantasia, sense resultar estrident ni vulgar. I per últim, la interpretació dels quatre actors és senzillament impecable, amb un apunt especial per a Marc Rius i Aitor Galisteo-Rocher. L’escena final dels dos deu ser, sense cap mena de dubte, una de les més esperpèntiques i divertides dels últims anys. No ho dubteu, si us agraden les sàtires polítiques aquests ocellots us en serviran un plat ben suculent.

← Tornar a Els ocells

Enllaç copiat!