Estem davant d’un thriller, però sobretot estem davant d’un melodrama, d’una història romàntica i senzilla que sembla extreta d’una novel·la decimonònica. El relat del jardiner que s’enamora de la senyora de la casa contrasta una mica amb la contemporaneïtat del text, on es parla d’urbanitzacions i on intuïm els cotxes de policia darrera de les vidrieres. Hi ha moments en que fins i tot l’esperit de Tennessee Williams es deixa veure en el turmentat passat de la protagonista, però sigui com sigui estem davant d’un text del 2015 d’Alberto Conejero, el mateix autor de La piedra oscura. Es tracta d’un text amb forta càrrega poètica i amb una potent ambientació, d’aquelles que de seguida ens col·loquen en estat d’alerta.
Però l’espectacle creix, sobretot, per l’hàbil direcció de Luis Luque i per la interpretació dels dos únics actors. Ana Torrent està esplèndida en el retrat del seu fràgil i inestable personatge, però el treball de Carmelo Gómez està en una altra categoria… difícil de catalogar. La quantitat de matisos i el mostrari de recursos actorals deixa astorat a l’espectador i demostra que la seva genialitat està a l’alçada dels més grans. Val la pena veure’l de prop, captar els petits detalls i deixar-se d’opinions prefixades. Gómez es converteix en un jardiner que ens mostrarà la seva tendresa i la seva fúria, els seus sentiments més profunds i els seus fantasmes.