Un, ningú i cent mil
2/05/2019
Identitat i dispersió

Uno, nessuno e centomila va ser la darrera novel·la escrita per Luigi Pirandello, adaptada ara al teatre per Ferran Utzet. Si un té en compte aquesta circumstància entendrà el perquè de la posada en escena (una primera part molt estàtica), el llenguatge utilitzat, els recursos per anar fent entrar personatges nous, etc. De fet, dona la sensació que Utzet s’ha divertit d’allò més provant tot tipus d’estratègies i fórmules teatrals que li han servit per explicar la crisi d’identitat de Vitangelo Moscarda. El text ens planteja una sèrie de qüestions gens innocents: Qui som en realitat? Per què no podem canviar tan fàcilment el nostre destí vital? Ens reconeixeríem si ens veiéssim des de fora per un instant? Moltes qüestions per a una obra de tesi que no resulta senzilla, però que és un autèntic repte.

El principal inconvenient del muntatge que es pot veure a La Biblioteca de Catalunya és que s’han buscat molts camins i no s’ha acabat per fixar un eix comú i vertebrador. Hi ha canvis de to i de ritme, i fins i tot alguns passatges s’acaben fent una mica pesats, però no es pot negar que també hi ha moments realment emotius i inoblidables. En aquest sentit, la desolació de Vitangelo passejant el gos a ritme de Raphael és un d’aquells instants teatrals que recordaré durant molt de temps. Una obra, doncs, arriscada i valenta que s’ha de veure, encara que només sigui per les esforçades interpretacions de Laura Aubert i Marc Rodríguez.

Tot el que necessites per anar al teatre

Un, ningú i cent mil

Un, ningú i cent mil

Ferran Utzet dirigeix a Laura Aubert i Marc Rodríguez en aquesta obra de Luigi Pirandello sobre la identitat i els seus límits: Un, ningú i cent mil.

Sinopsi

Com pot una persona desconèixer-se fins a l’extrem? És possible que els altres ens coneguin millor que nosaltres mateixos? Quants Vitangelo Moscarda existeixen, llavors? Un, cap o cent mil? A partir d’una anècdota aparentment trivial i humorística –  Vitangelo Moscarda, el protagonista, s’adona gràcies a la seva dona que el seu nas s’està corbant – Pirandello aprofita per a fer una reflexió sobre la identitat i els seus límits. Un procés de recerca, a vegades metafísica i altres vegades ridícula i paròdica, de la veritable essència del jo.

El director diu:

Qui soc jo en realitat? Poques preguntes tan senzilles de formular com aquesta han desencadenat més crisis d’identitat. Potser perquè la resposta, l’autèntica resposta, pot fer-ho trontollar tot… Aquest és l’abisme on, de forma inesperada, es veu abocat Vitangelo Moscarda (Marc Rodríguez), el protagonista de Un, ningú i cent mil. Tot comença el dia que la Dida (Laura Aubert), la seva esposa, li diu que té el nas tort. Aquesta observació aparentment banal precipita una reacció cada cop més desmesurada de Vitangelo, que comença obsessionant-se amb la imatge que els altres que tenen d’ell i, posteriorment, s’enfronta a la colossal tasca de descobrir quin és el seu autèntic jo. Si és que n’hi ha només un…

La profunditat, minuciositat i humor amb què Pirandello descriu l’odissea de Vitangelo Moscarda ens fa seguir-lo sense dubtar pels camins cada cop més delirants i lúcids de l’autoconeixement. No només això: la confusió de Moscarda pren una dimensió inesperada en la modernitat híper-connectada en què vivim. Perquè en l’època de la virtualitat, de les xarxes, dels perfils… Qui soc jo en realitat?

‘Un ningú i cent mil’ és un espectacle que adapta la novel·la homònima de Luigi Pirandello, escrita el 1925. Una primera versió de l’espectacle es va estrenar durant la primera edició del festival Escenes de Filosofia i Teatre. Les Nits de la Maleta a la Perla, celebrat a la Biblioteca de Catalunya a l’octubre de 2017.

Ferran Utzet

Video
Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • Victòria Oliveros Layola
    Victòria Oliveros Layola
    12345

    La Perla 29 torna a arriscar amb la temàtica portant al teatre una valenta i divertida proposta on Ferran Utzet té una forma molt peculiar de posar en escena el concepte de dualitat. Un repartiment molt destacable amb un esplèndid mà a mà actoral on Marc Rodríguez i Laura Aubert, que interpreta fins a vint personatges, aconsegueixen a parts igual de fer riure al públic i reflexionar sobre un mateix. Dues interpretacions que es gaudeixen de cap a la fi, plenes de matisos, de detall i sempre al servei del text. Els actors aconsegueixen fer còmplice a l’espectador en cada intervenció. https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2019/05/11/un-ningu-i-cent-mil/

    11/05/2019
  • elvira franch
    12345

    «Un, ningú i cent mil» de Luigi Pirandello. A la Biblioteca de Catalunya. Una producció de La Perla29, dirigida per Ferran Utzet i interpretada per Laura Aubert i Marc Rodríguez.
    Pirandello, premi Nobel de literatura de l’any 1934, va escriure aquesta novella, filosòfica plena de literatura i reflexió, l’any 1925 i representa l’obra amb més maduresa de l’autor.
    Una obra que La Perla29 va decidir adaptar-la per teatre i portar-la a escena després d’uns seminaris de teatre i filosofia que ells mateixos van organitzar fa un parell d’estius. Una reflexió sobre qui som? Com ens veiem? Com ens veuen els altres?, totes les reflexions plantejades d’una manera humorística que fan pensar, però també fan somriure. I no hi ha millor manera de riure’s de nosaltres mateixos per poder aprofundir en temes mundialment plantejats.
    Un viatge del protagonista que està passant una crisi d’identitat després de mirar-se al mirall. Els dos actors presenten, ell a la primera part el personatge de Vitangelo Moscarda i a la segona part diferents personatges; i ella en començar representa una diversitat de papers i acaba l’última part fent d’un noi que es qüestiona profundes reflexions, que ressalta amb uns monòlegs esplèndids d’escoltar. Moments seriosos, algunes vegades surrealistes i d’altres caricaturescos que dóna possibilitat d’un lluïment dels actors que, a parer meu, potser no han aprofitat al màxim, i segur que en algun moment l’espectador es perd al mig de tanta literatura i poca força interpretativa. Crec que han cuidat més la part més còmica i no tant la part més profunda.
    La Perla29 presenta aquesta obra amb una escenografia sòbria i minimalista, que està reforçada amb dues noies que fan de tramoia. Al fons una platea buida, com un mirall del que potser no som; dos espais diferenciats: el que mira i el que és mirat, i al mig l’espai escènic. Dues parts que estan molt diferenciades i que és reforçada amb un descans que potser fa de mirall o fer-nos reflexionar el què pensen els altres de nosaltres. El director vol que l’espectador jugui amb la seva imaginació. Personalment vaig trobar aquest recurs força interessant.
    Al final amb petites seqüències cinematogràfiques on el mirall és el principal objecte. Caldrà mirar-nos més al mirall? O millor no mirar-nos-hi mai?. El que sí que cal, és anar a veure aquesta proposta teatral per poder mirar i opinar.

    01/05/2019
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    12345

    Vitangelo tiene una croáis de identidad! Quien es? Es realmente quien quiere ser? Tendría que seguir viviendo de la herencia que le dejó su padre? Su mujer le quiere por como es o por su dinero?
    Vivimos la viva cuando queremos aparentar lo que no somos?
    Todas estas preguntas se sueltan al aire en la última producción de LaPerla29, una tragicomedia de Pirandello que protagonizan Laura Aubert y Marc Rodríguez interpretando varios personajes.
    Ella magnifica, él a veces hablando demasiado rápido y no se le acababa de entender bien.
    Imposible no reír o almenos sonreír con las interpretaciones rápidas y frescas y las situaciones cómicas que escenifican.
    Una media parte sorprendente pero innecesaria que nos ha cortado el fascinante devenir del protagonista.

    Salir del teatro para decidir vivir la vida sin estar atado a las apariencias pero olvidarlo en el acto para ojear el móvil, Jajajajaja

    27/04/2019
  • JOSEP OLIVA SASÉ
    12345

    Avui a la Biblioteca de Catalunya he estat gaudint d’aquesta nova proposta de laperla29, una tragicomèdia de Luigi Pirandello que ha adaptat i dirigeix Ferran Utzet. Una obra que ens parla d’identitat, una reflexió sobre el qui sóc jo. Tots portem vàries màscares i encara que ens les traguem, la societat ens seguirà jutjant. Això és la història de Vitangelo Moscarda un home que viu de rendes de l’herència del seu pare i que descobreix que la seva dona el té per un pobre home i encara que ell s’esforça a caure bé a la gent, tot el poble l´ odia perquè és el fill del usurer. L’obra se’ns presenta amb moments molt divertits amb la típica comicitat pirandelliana alhora que ens ofereix un munt de reflexions. Amb una escenografia molt austera i en la qual dues noies van apareixent en escena incorporant els elements necessaris, Laura Aubert i Marc Rodriguez amb continus canvis de vestuari, de caracterització, de registre ja que tant representen a homes com a dones, es posen a la pell de diversos personatges amb un treball que qualifico d’excepcional. Per posar un però, la mitja part encoberta que passa el que passa i no desvetllaré, em sembla innecessària i fins i tot trenca la màgia del que estaves vivint. Un nou encert de laperla29 que crec cal veure si o si.

    25/04/2019
Cal ser usuari de Teatre Barcelona
Uneix-te, és gratuït! Ja som més de 80.000

Ja estàs registrat?

He oblidat la contrasenya

Crear usuari

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.