Carles Armengol Gili

Cor de Teatre és una formació que porta quasi vint anys treballant amb diferents formes de cant coral. L’any 2010 va participar a l’espectacle Operetta, de Jordi Purtí, i a partir d’aquí tot va canviar. Després va arribar Allegro, amb Paco Mir, i està clar que aquesta barreja entre cant i teatre s’havia convertit en el segell de la companyia. Ara arriba Troia, que continua amb la mateixa línia, tot i que introdueix una estructura argumental més clara, uns conceptes teatrals sòlids i un treball escenogràfic que realça el conjunt. No es renuncia a l’humor, però s’exploren nous gèneres, i la professionalitat dels integrants fa que s’arribin a assolir moments que abans no haguéssim pogut ni imaginar. Potser sí que, […]

Broadway a capella era una de les apostes del Teatre Onyric per a aquesta temporada. Des d’un primer moment la idea de l’espectacle resultava atraient, ja que consistia en recuperar diverses melodies de teatre musical -des dels clàssics als èxits més recents- però només amb la veu. Finalment, la proposta també ha servit per presentar en societat i d’una forma més o menys oficial a tretze joves cantants que ja formen part de la nova generació d’actors de musical de casa nostra. Alguns d’ells ja els hem vist recentment o els veurem en breu en altres produccions, però està clar que el format de l’espectacle és el d’una carta de presentació en tota regla. La idea d’interpretar a capella diverses […]

Dona gust veure com, poc a poc, van aterrant a Barcelona musicals de petit o mitjà format que ens ajuden a conèixer una mica més la gran varietat del gènere musical. Aquesta obra, concretament, ja té més de trenta anys i s’engloba dins de la categoria de musicals amb temàtica de terror (Jekyll & Hyde, Bat boy, Evil dead, La botiga dels horrors, etc). Carrie agafa com a referent el llibre d’Stephen King, i també la pel·lícula de Brian de Palma que tants i tants ensurts va donar en el seu moment. Ara bé, els creadors del musical opten més per explotar la història d’amor adolescent i totes les peripècies a l’institut, que no pas per la tràgica i perversa […]

No és gens sorprenent que en el moment actual del Me Too i de la reivindicació feminista es reposin o recuperin obres que, en el seu moment, van defensar i reivindicar la posició de la dona en el món. Si a principis de temporada s’estrenava Shirley Valentine, ara li toca el torn a aquesta obra del 2009 que utilitza la invenció del vibrador elèctric per explicar la repressió sexual de la dona americana en el segle XIX. Una repressió que les nostres àvies, i fins i tot les nostres mares, també van patir d’alguna manera a la seva joventut. I és que la sexualitat de les dones i l’orgasme femení van trigar molt de temps a tenir-se en compte… Julio […]

Al veure actualment 4D Òptic és quan t’adones del rebombori que deuria causar fa 15 anys, en el moment de la seva estrena. El plaer del joc teatral, el calidoscopi que suposen les obres de Daulte i la vertiginosa capacitat de generar sorpresa són alguns dels elements que defineixen aquesta obra, a la que ja se li pot adjudicar l’etiqueta de “petit clàssic”. I és que costa molt no rendir-se a les dues històries proposades (la doble realitat) ni a uns personatges que cerquen relacions personals (algunes força impossibles) i també respostes a problemes científics de difícil resolució. Aquesta part de la trama és la que pot atabalar una mica més a l’espectador, sobretot per la gran quantitat d’explicacions inintel·ligibles, […]