Carles Armengol Gili

La Calòrica porta anys sorprenent-me i deixant-me sempre amb la sensació de que encara no ho he vist tot, de que es guarden un as a la màniga per al proper espectacle… Vaig descobrir-los amb Sobre el fenòmen de les feines de merda, i des de llavors els he aplaudit la interessant però irregular El profeta, les genials Fairfly i Els ocells o la feliçment recuperada Feísima enfermedad y muy triste muerte de la Reina Isabel I. Amb l’obra que ens ocupa avui han tornat a provocar-me sorpresa i admiració. I és que no s’han conformat en tractar un tema actual i polèmic com el canvi climàtic, sinó que hi han barrejat metateatre, realitat i ficció, fals documental, paròdia i […]

Vet aquí tres monòlegs, tres petites i delicades peces que s’alien sota el tema de la soledat. Un tema molt ampli -potser massa en aquesta època- que ens afecta a tots, en major o menor mesura. Un tema que serveix a l’autor i director Jordi Prat i Coll per parlar de pensaments privats, d’intimitats que sovint censurem i de revelacions que acaben resultant decisives, per petites que puguin semblar. El més curiós del cas és que els tres parlaments, tot i el seu caràcter estrictament personal, es fan davant de tres audiències públiques: els assistents a una visita guiada, els participants d’un congrés que volen probar experiències noves i el públic assistent a un concert de piano. Els personatges s’obren […]

L’any 2015 Pep Tosar ens va parlar de Lorca a la magnífica Federico García, que va estar rodant pels teatres durant més de quatre anys. A tots ens va entusiasmar la proposta, tot i que no cal oblidar que Tosar ja havia dirigit espectacles en els que parlava de la vida i les obres d’altres grans autors, com ara Blai Bonet, Guillem d’Efak o Vicent Andrés Estellés. Ara li toca el torn a Fernando Pessoa, un dels noms més importants de la literatura portuguesa. I ho fa amb la mateixa fórmula que amb Lorca, però canviant el flamenc pel fado o la música americana, el ball pels equilibris i les imatges d’Andalusia per les d’una Lisboa senyorial i majestuosa. També […]

Als teatres de petit format ens trobem sovint amb musicals de creació pròpia que -en ocasions- acaben resultant una gran sorpresa, però costa més trobar creacions originals en grans teatres. És per això que, així d’entrada, s’agraeix l’esforç d’una companyia petita com La Barni de voler donar aquest pas de gegant, a l’igual que ho va fer fa un parell de temporades Els Pirates Teatre amb Les feres de Shakespeare. Dit això, que era quasi d’obligat compliment, podem dir que La filla del mar és un musical amb molts encerts… i també alguns esculls. Adaptar a Guimerà al teatre musical no és cap novetat a casa nostra, sinó més aviat un repte i una font inevitable de comparacions. En aquest […]

Era inevitable que, tard o d’hora, acabés sortint una obra de teatre amb temes com l’atemptat de Les Rambles, el referèndum de l’1 d’octubre, la fallida declaració d’independència, l’aplicació del 155, les sentències del procés, etc. I què millor que explicar-ho a partir d’una família anònima que, com tantes d’altres, va ser espectadora i a la vegada part activa de tot el que va succeir. L’obra recorre a cinc fets puntuals que van sacsejar-nos a tots, i no dubta en posar sobre la taula opinions diverses i punts de vista contraposats. A vegades es força una mica la màquina perquè apareguin totes les dades i tots els arguments, però en general la peça flueix amb naturalitat… especialment quan els fets […]