Carles Armengol Gili

La companyia Atalaya és una d’aquestes companyies andaluses que han creat escola, igual que en el seu moment ho feren La Cuadra de Sevilla o La Zaranda. Totes tenen en comú un teatre basat en la col·lectivitat, el grup, i en una experimentació constant. En el cas d’Atalaya hi ha, a més, una gran inspiració en els clàssics, aspecte que també es pot veure en aquest acostament a l’obra de Brecht. Es tracta d’un muntatge de l’any 2013 que va guanyar el premi a la millor direcció en el Festival de Teatro Ciudad de Palencia, quatre guardons dels Premios del Teatro Andaluz i vuit nominacions als Max. Madre Coraje és una obra que requereix una gran força, però a la […]

Una sèrie de personatges es reuneixen per escoltar cançons. És un ritual, un aprenentatge o una mena d’exorcisme? Qualsevol resposta podria ser la correcta, perquè els personatges de Pablo Messiez passen sempre per una muntanya russa d’emocions… ja sigui a la recerca de respostes o simplement per sanar-se. Amb el ressò thekhovià de Les tres germanes, la trama fluctua entre la comèdia i el drama, mentre que les melodies es van succeint i el públic entra en una mena de comunió molt especial. Un del grans encerts d’aquest espectacle, que en té a cabassos, és el d’explicar-nos una història que parla directament de les emocions. Sabem molt poc dels detalls -què va fer el pare? quina terrible situació els ha […]

Look back in anger, aquí traduïa com Amb la ràbia al cos, és una obra que John Osborne va estrenar l’any 1956. Amb ella es va inaugurar el moviment dels “joves aïrats”, amb el que s’englobaria a una sèrie de dramaturgs i escriptors britànics que expressaven el sentiment de les classes baixes vers el sistema sociopolític que imperava en aquell moment. Com moltes obres de l’època, el marcat context que les encotilla no ha ajudat a que envelleixen del tot bé, malgrat que el seu propòsit i la força dels seus personatges resten totalment intactes. Llàtzer Garcia ha volgut inspirar-se en aquesta peça per construir el seu darrer text, La meva violència. No estem davant d’una versió sinó d’un text […]

El 2 de febrer del 2010 el recent inaugurat Almeria Teatre va estrenar el que es convertiria en un autèntic fenomen musical. S’estrenava Pegados, una proposta divertida, original i de petit format que acabaria viatjant a Madrid i que obtindria un èxit poc esperat. De fet, va estar diverses temporades en cartell, va guanyar dos premis Max de Teatre (un d’ells al millor musical de l’any) i deu anys després es va reestrenar amb direcció d’Alícia Serrat -creadora i actriu original- i Enric Cambray. Aquesta versió, protagonitzada per uns joves Iñaki Mur i Júlia Bonjoch, és la que podem tornar a veure ara… amb la perspectiva dels anys, de petits canvis i de la nostàlgia d’un musical que va arrencar […]

Let me down slowly, que va guanyar el Premi del Públic en la darrera Mostra de Teatre de Barcelona, ens parla de les relacions de parella en l’època actual. Persones joves que fugen de l’amor romàntic -o no- i que troben en el poliamor i altres experiències similars un refugi provisional. Com era d’esperar és una obra amb molts missatges de mòbil, moltes trobades de Tinder i Grindr, moltes alternatives a l’amor convencional, etc. Però en el fons de tot hi ha les mateixes pors a enamorar-se, les mateixes inseguretats i els mateixos dubtes que han tingut generacions anteriors. Fins i tot hi ha alternatives similars, però amb noms diferents. Potser la particularitat és que aquí hi ha un missatge […]