Carles Armengol Gili

Ballar a molts metres del terra i penjat només per un cable és una disciplina que mereix tot el respecte. Sacude Danza Vertical y Aérea és una companyia barcelonina de dansa aèria que porta uns anys treballant i que barreja dansa, acrobàcia i música electrònica. A Euforia, concretament, s’han ideat una plataforma rectangular suspesa a l’aire que els hi serveix d’escenari i de suport. L’objectiu és crear un espectacle que engresqui i que convidi a ballar i a participar de la festa. Val a dir que en temps de Covid aquest propòsit resulta força improbable… El públic gaudeix de les acrobàcies i reacciona amb admiració a les situacions de perill -que hi són-, però crec que d’aquí no passa. A […]

Explica María Bayo en aquest espectacle que durant el confinament es va retrobar amb Cleopatra, un personatge que havia interpretat en diverses ocasions. Es va topar amb unes gravacions antigues d’un d’aquests concerts i també amb una biografia històrica de la reina d’Egipte. Això li va fer veure que la imatge de Cleopatra sempre havia estat distorsionada, segurament per ser una dona lliure i per haver tingut molt de poder… però també perquè les seves vivències havien estat relatades sempre per homes. Per tant, l’espectacle es transforma en una excusa per reivindicar el personatge o la dona, i també per triar un repertori que a ella li venia de gust. I és que com diu en algun altre moment, ella […]

Fer un espectacle basat en un assaig literari sempre és un repte. El que passa és que si les paraules escrites provenen d’una de les millors autores del segle XX, Virginia Woolf, l’artefacte escènic pot començar a posar-se en marxa… Woolf tenia força fa quasi noranta anys (l’assaig es va publicar el 1929, basat en unes conferències realitzades l’any anterior sobre dona i literatura) i en segueix tenint en l’actualitat, ja que el missatge feminista primigeni encara està present en el fons de moltes qüestions. No negaré que cal acostar-se a l’espectacle amb atenció i sabent a què ens exposem, ja que a estones pot fer-se feixuc o una mica massa dens. És cert que les anècdotes puntegen la tesi […]

Haig de reconèixer que mai vaig ser gaire fan de la sèrie Vinagre, que Clara Segura i Bruno Oro van realitzar l’any 2008. Aquell programa d’esquetxos humorístics va tenir només una temporada de 14 episodis, però va despertar moltes simpaties entre una part del públic i va demostrar -això, sí- que entre els dos actors hi havia una sintonia a prova de bombes. És potser per aquestes ganes de treballar junts en un projecte similar que ara fa un any va sorgir aquesta Cobertura, un show escrit per Bruno Oro i Alejo Levis en el que els actors es desdoblen en una infinitat de personatges… a quin més esperpèntic i peculiar. No negaré que entre Oro i Segura hi segueix […]

És curiós que Cesc Gay utilitzi en teatre un to tan diferent al que estem acostumats a veure-li en cinema. Si fins i tot Sentimental, la versió cinematogràfica d’Els veïns de dalt, sembla una altra cosa… Suposo que el mitjà marca un determinat to, com en aquests 53 diumenges, que segueixen en la línia d’un teatre de bulevard amb qualitat i amb rerefons dramàtic. I és que la història que planeja pel damunt dels tres germans protagonistes pesa com una llosa i emana una transcendència que acabarà passant factura. Però que ningú s’enganyi. Estem davant d’una comèdia pura i dura, de les que distreuen i empatitzen a l’instant amb l’espectador. La història dels germans que es reuneixen per decidir què […]