Carles Armengol Gili

Les distòpies de Roc Esquius ja són un petit clàssic dins de la dramatúrgia catalana actual. És cert que el seu estil ha anat evolucionant, i que Sàpiens s’assembla més a l’estructura de Claqué o no que no pas a les comèdies corals del principi, però la forma que té de barrejar comèdia i ciència ficció el fan realment únic. S’ha de dir, a més, que tota la primera part de l’obra és realment d’un virtuosisme que deixa bocabadat, ja sigui pels diàlegs brillantíssims, pel misteri que va generant o per les situacions còmiques que crea constantment. És una llàstima que cap a la part final hagi de buscar nous recursos -també molt divertits, però innecessaris- i fins i tot […]

Adaptar al teatre clàssics de la literatura sempre ha estat una empresa molt difícil, però és que en el cas que ens ocupa hi ha elements que encara ho dificulten molt més. Moby Dick està considerada actualment com una mena d’assaig sobre l’obsessió i la brutalitat humana, però no hem d’oblidar que va ser escrita amb l’estil de les novel·les de viatges i aventures del segle XIX, amb tot el que això comporta de descripcions molt gràfiques i situacions difícils de reviure en un escenari. És cert que les projeccions i els efectes de so i il·luminació aconsegueixen moments impactants, però l’obra es veu llastrada per un excés de narració i una estructura teatral no massa atractiva. Un altre dels […]

Aquesta és una obra que parla de la lluita, de la resistència i del desencís, però sobretot parla del pas del temps i de com afecta en allò que crèiem de joves. L’obra, malgrat les semblances amb el moment polític actual, data de 1958 i està emmarcada dins del moviment dels “angry young men”. El seu autor, Arnold Wesker, era de família jueva i tenia ascendència russa i hongaresa, aspecte que queda reflectit en aquesta peça amb tocs autobiogràfics. I és que la història dels Kahn, des de 1936 a 1956, conté elements que el propi Wesker va conèixer i va experimentar com a propis. El gran encert de Ferran Utzet i de l’adaptador Llàtzer Garcia és que han obviat […]

Aquesta petita peça teatral està basada en el conte homònim de l’uruguaià Horacio Quiroga, un dels primers grans mestre del conte llatinoamericà. Tot i que la seva producció estava més centrada en relats obscurs i en la descripció d’una naturalesa sempre amenaçadora i cruel, a El salvaje fa una narració quasi antropològica d’un home terciari que es veu obligat a sobreviure en un medi hostil. De fet, el text serveix per mostrar la lluita d’un individu que descobreix el valor de la col·lectivitat i que passa de ser un ésser molt vulnerable a ser un dels grans dominadors del seu entorn. L’actor argentí Pablo Finamore fa una gran creació actoral amb el seu personatge, aconseguint un treball de cos i […]

L’adolescència és una etapa de la vida molt vulnerable, extremadament fràgil i sensible, tot i que tingui una aparença marcada per la rebel·lia i l’inconformisme. Les notícies sobre adolescents que han patit bulling, abusos de tot tipus o senzillament que han estat víctimes de les xarxes socials són cada vegada més nombroses. Fabrice Murgia agafa dos casos ben singulars, el d’una nia que va estar vuit anys segrestada i el d’un noi alemany que va decidir disparar contra els seus companys d’institut, tot i que podria haver escollit entre un reguitzell de casos esfereïdors i igualment reals. Amb tot això, l’autor aprofita per parlar de les tristes existències d’aquests joves, però també de la covardia, de la incomprensió, de l’aïllament […]