Carles Armengol Gili

Ahora que están de moda los tributos a cantantes o grupos de relieve, este musical podría significar un homenaje encubierto a la carrera de la gran Whitney Houston. De hecho, en esta versión musical de El guardaespaldas se incluyen éxitos de la cantante que no aparecían en la película, como How will I know, Saving all my love, One moment in time o la archiconocidísima I wanna dance with somebody. Por tanto, podríamos decir que el argumento era una mera excusa, como ya ocurría en Mamma Mía o en We will rock you, con la diferencia de que en este caso sí existía un precedente fílmico que marcó a una generación y que permitía hacer un doble ejercicio nostálgico bastante […]

La fórmula de The hole és ja coneguda pels barcelonins, però cal precisar que la franquícia va començar a Madrid l’any 2012. Des de llavors, s’han creat tres espectacles diferents sota la mateixa premissa: barrejar cabaret, burlesque i circ a parts iguals, sense oblidar l’humor ni unes gotes de provocació. La veritat és que les bases es mantenen i la repetició de la fórmula ja s’ha convertit quasi en estil, canviant només la temàtica o la inspiració de l’espectacle. Si en el primer hi havia un ull posat en el cabaret alemany i en el segon els referents eren els de la revista musical, a The Hole Zero els fonaments principals venen de la música disco. De fet, tot passa […]

Si el Mag Lari hagués nascut als Estats Units segur que tindria un show de màgia a Las Vegas. Els seus espectacles, partint de la màgia basada en els números més clàssics del repertori, es distingeixen sobretot per tot el que els acompanya: escenografia i vestuari molt treballats, grans efectes d’il·luminació, música a tot volum, cos de ball, molts lluentons i, sobretot, molt sentit de l’humor. Un humor característic que marca el seu personatge i que aguanta perfectament tot el que dura el show. Un humor que dispara amb bala, però que s’acompanya d’un toc d’innocència que el fa immune a tot. En aquest darrer muntatge, el Mag Lari ha volgut celebrar els seus 25 anys dalt de l’escenari amb […]

Amb aquesta obra Llàtzer Garcia tanca la trilogia sobre la família, però jo diria que obre un nou camí dins de la seva ja important trajectòria com a autor i director. Ho vam començar a notar a Sota la ciutat, però crec que aquí ja queda clar que els temes agafen més volada i els personatges es sobredimensionen. Només cal veure aquesta Mare que interpreta de forma magistral la gran Teresa Vallicrosa. El seu personatge, una fascinant barreja de tendresa i terror, requeriria fins i tot més minuts a escena, ja que quan no hi és es perd una mica l’interès per la història i per la resta de personatges, que malgrat tot tenen un rerefons complex i molt interessant. […]

Hi ha una raça d’actors i d’actrius que malgrat els anys no deixen d’arriscar-se en els escenaris ni d’explorar noves fórmules. Ho hem vist amb Ernesto Alterio, amb Núria Espert… i ara li toca el torn a Concha Velasco, una altra artista incombustible que, no contenta amb la fama que la precedeix, s’ha atrevit amb un monòleg complicat i realment exigent. Porta dues temporades interpretant a una de les reines més controvertides de la història d’Espanya i se la veu feliç, potser perquè sap que es tracta d’un vehicle de lluïment que li permet mostrar moltes de les seves qualitats actorals. I és que és difícil trobar una actriu amb una carrera tan variada i eclèctica com la d’ella… Va […]