Carles Armengol Gili

Václav Havel no és un dramaturg habitual en els nostres escenaris, però justament Audiència i Vernissatge són dues peces curtes del 1975 que ja s’han representat en diverses ocasions a Catalunya. És curiós que tornin ara, tot i que segons Arquillué van ser escrites “en un context polític molt semblant al que tenim ara mateix al nostre país”. Sigui com sigui, aquestes obres parteixen d’un ambient aparentment realista i deriven aviat cap a la sàtira i el teatre de l’absurd. I ho fan per retratar a un personatge íntegre i fidel a les seves idees, en contraposició a uns altres que estan sotmesos a un règim autoritari o bé a la febre capitalista. És difícil afirmar que Pere Arquillué, en […]

La companyia Kadish i el grup Kolmanskop Project s’uneixen per segona vegada per explicar-nos una història fascinant, la d’un nen que va ser el conillet d’Índies del projecte Morpheo. Aquest experiment, suposadament utilitzat durant la guerra freda, servia per manipular els somnis a partir de fàrmacs i imatges. Temps més tard es va convertir en una eina publicitària molt eficient, sobretot en una època en que l’adoctrinament subliminal estava a l’ordre del dia. Estem, per tant, davant d’un argument polièdric i un pèl complicat de portar a escena, tot i que la seva càrrega crítica és ben àmplia i ben clara. Un argument prometedor que es presenta confós i que no acaba de quallar, sobretot quan es barregen elements de […]

No hi ha cap dubte, a aquestes alçades, que l’enviament de la Lleva del Biberó a la Batalla de l’Ebre va ser un acte temerari, cruel i, fins i tot per a alguns, il·legal. In Memoriam intenta ser un recopilatori de testimonis, fruit d’investigacions pròpies i alienes, que realment posa èmfasi en les penúries sofertes i en la injustícia comesa en aquell període de la guerra civil. Una injustícia que es va endur per davant a quasi una generació de joves. L’obra vol ser un homenatge, un rèquiem i també un reconeixement… que potser arriba tard, però que havia d’arribar tard o d’hora. El gran triomf de Lluís Pasqual és haver reviscut el període, haver plantat a dalt de l’escenari […]

Hem vist moltes baralles matrimonials en un escenari, moltes disseccions del món de la parella, però potser la particularitat d’aquesta obra de Lee Blessing és que intenta parlar d’un conflicte aparentment inexistent. La vida del matrimoni protagonista -com la de tants altres- ha transcorregut sense qüestionar-se res, pensant que tot era com havia de ser i desoint els desitjos interns de cadascun dels cònjuges. Aquesta premissa, que funciona prou bé fins que desemboca en una autèntica batalla campal, sembla que hauria d’haver aguantat la peça per si sola… però crec que la direcció ha optat per un to equivocat que ha esguerrat el conjunt. El ritme esdevé massa feixuc i les rèpliques a vegades no són prou precises. S’han desaprofitat […]

Des d’un bon començament ens anuncien que estem davant d’una història real, però la veritat sobre Tomás Giner potser és el que menys ens importa. Interessa, sobretot, la veritat que hi ha al darrera dels altres personatges, dels testimonis que van desgranant la seva vida i les seves tribulacions a la Barcelona d’abans i de després dels Jocs Olímpics. Aquests personatges, amb la vida marcada al rostre, ens regalen la seva història a petites glopades, a vegades darrera d’una ficció i a vegades amb una frase contundent, dita com qui no vol la cosa. El seu testimoni és un exemple ben clar de vides difícils, moltes de les quals s’han vist abocades al carrer i han transcorregut en bancs del […]