Juli Disla és l’autor d’aquest text fresc, actual i etern sobre els comportaments en les diferents relacions afectives ja siguin dins del context familiar, entre amics o d’una parella.
L’interpreta la jove Companyia laMare i la dirigeix Fer Rivas.
Dos germans i les seves parelles es troben a començaments d’estiu preparant la piscina per la temporada. El joc és l’element que uneix als personatges i que serveix de fil conductor, jocs infantils, jocs físics, jocs de paraules, jocs que asseguren l’entreteniment. La família, omnipresent, està prenent el cafè a dintre. A fora, hi ha intercanvi de retrets i apareixen discussions que no són noves. Una relació de parella es trenca i un dels components es nega a acceptar-ho. Aquesta relació dona lloc a situacions molt còmiques. El llenguatge i les formes d’expressió tan actuals fan que el públic s’hi senti identificat d’alguna manera. Entren en bucle sense que la relació sembli que s’acabi. Els canvis d’escena són ràpids i àgils. Tot molt dinàmic. L’obra és lleugera i divertida.
L’originalitat d’aquest text és l’absència de gènere que trobo d’un gran encert. La desaparició del binarisme no causa sorpresa ni incomoditat sinó que el text està escrit de tal manera que la narració camina amb naturalitat sense haver de fer giragonses per evitar el gènere.
L’altre aspecte que crida molt l’atenció és l’intercanvi de papers en cada representació. Se’n fan fins a tres versions. La idea és genial però es difícil que el públic vagi a veure l’obra dues vegades encara que siguin intèrprets diferents del mateix espectacle. Potser es podrien fer les versions més curtes de manera que es poguessin veure dues versions seguides el mateix dia. En tot cas, pels intèrprets, com a exercici actoral, segur que és molt enriquidor.
Els quatre joves intèrprets aconsegueixen uns alts nivells de credibilitat actoral tot i que en destaco el paper d’en Pau Oliver. Caldria veure’l en altres versions. En la que jo he vist està esplèndid.
Aquesta setmana han exhaurit cada dia. Encara hi sou a temps.
