Recomanacions

Martin MacDonagh ens parla de la terrible misèria humana a través de la sàdica relació entre una mare i una filla. Aquestes personatges desperten tendresa i terror al mateix temps, i és que són tan responsables com víctimes d’una lluita constant per reafirmar-se davant un entorn apàtic que les aïlla i les enfronta. Maureen (Marta Marco) veurà en Pato (Ernest Villegas) l’oportunitat d’escapar de les arpes de la seva maquiavèl·lica mare (Marissa Josa) i volar fora del poble de Leenane d’una vegada per totes. Sent conscient que aquesta serà possiblement la seva última possibilitat per a aconseguir-ho, Maureen deslliga el duel definitiu amb la seva mare submergint-se en una espiral de bogeria i violència. Ray, el jove germà de Pato […]

Una proposta basada en les teories de Carl Gustav Jung (1875-1961) metge psiquiatre, psicòleg i assagista suís, figura clau en l’etapa inicial de la psicoanàlisi i fundador de l’escola de psicologia analítica. Alumne de Sigmund Freud, de qui es va acabar distanciant, Jung va donar a la humanitat conceptes tan fonamentals com persona, introvertit – extravertit, complex, culpa, ….. També vol ser un homenatge a Richard Francis Carrington Hull (1913-1974), traductor al angles de l’obra de Jung que va residir molts anys a Mallorca. Segons ens explica Carlos Garrido, autor i director del text i que actua com a conductor, la idea base és presentar una proposta en format mixt, que no és del tot teatre però tampoc és del […]

A l’Espai Lliure del Teatre Lliure es va estrenar dimecres la peça INCÒGNIT del dramaturg britànic Nick Payne (1984), una peça estrenada l’abril de 2014 al Live Theatre de Newcastle i que es va poder veure a la Sala Beckett en 2017. Una proposta que parla del cervell, la millor “màquina de generar històries”. Una indagació triple a partir de la intel·ligència, la memòria i la ment. Dos dels relats estan basats en fets reals i el tercer, fictici, farà de nexe d’unió. Tres relats al llarg de 60 anys, amb tres cervells protagonistes. Dinou personatges en mans de quatre actors. Un nexe comú uneix les tres històries: la recerca de la identitat. Dirigida per Mónica Bofill que també n’ha […]

No en sabrem mai prou de Federico Garcia Lorca. Des dels seus poemaris passant per les obres de teatre, Lorca és un pou. I ho hauria estat més de no haver estat assassinat. El fet de morir al principi del cop d’estat contra la República el va convertir en mite. És una biografia basada en entrevistes a familiars llunyans i experts en literatura en forma de composició estàtica recolzada en un bon quadre de flamenc. És una obra documental cuidada fins l’últim detall i amb la utilització de mitjans tècnics senzills però molt impactants. És només un teló que separa els actors de l’espectador en el que es projecten els vídeos de les entrevistes, paisatges de l’Andalusia natal de Federico, […]

Recital/concert d’un gran Toni Viñals, amb un magnífic Marc Garcia-Rami al piano, on fa exhibició de forma ininterrompuda dels seus registres vocals i com de bé els fa servir interpretant (que no només cantant) peces de musicals de totes les èpoques, potser, en algun moment, fins i tot amb massa energía, però clar, es diu Balla amb mi, no Mira’m com canto. Al principi m’ha costat entrar donat que les cançons es succeixen sense pausa i suposo que jo necessito una mica de context (sóc massa de lletres) però al cap d’una estona, i sense adonar-me’n, participava del joc de deixar-me sorprendre per cada nova cançó. He vibrat molt amb,“I got life” de Hair, “I’m alive” de Next to normal […]

Amb un missatge tan motivador (Nada es imposible) com eix central de l’espectacle, El Mago Pop es marca un espectacle que ens manté amb els ulls com a plats des del començament fins al seu apoteòsic final. Un viatge fins a la seva infància on coneixerem a l’Antonio Díaz que començava a fer els seus primers trucs, amb la seva mare com a únic públic, i amb la promesa que algun dia volaria, serveix per a filar cadascun dels jocs i trucs que se succeeixen al llarg del xou. Una posada en escena efectiva i sorprenent, no revelaré res perquè qui vagi senti la sorpresa de la primera vegada, acompanyada d’un sentit de l’humor blanc, encara que amb el seu […]

Escrit i dirigit per Marta Aran, i interpretat per Lara Salvador, “Els dies mentits” ens parla d’una dona que s’ha estat enganyant durant molt de temps davant d’un “problema” . Ha arribat el moment de sincerar-se i compartir la seva “mentida”. Avui ha decidit per fi, que serà l’últim dia, l’últim dels seus dies mentits. “Els dies mentits” és un monòleg que ens parla sobre les nostres mentides i les nostres veritats, sobre el que per nosaltres és inconfessable, pel què ens fa sentir o creure que som diferents de la resta. Una habitació plena de números. Una noia sola. Ens mira i somriu. I de cop i volta ens fa una pregunta: “Quina és la mentida més gran que […]

7 SEGONS una proposta del dramaturg alemany Falk Richter (Hamburg 1969). A les obres d’aquest autor s’analitza la situació política i l’estat psicològic de l’individu occidental. Escriu sobre l’elit del món econòmic i la seva manera de pensar i actuar. La seva obra també mostra la preocupació per observar les relacions existents entre els homes i els mitjans de comunicació. La psiquis del home víctima de la globalització. La connexió inevitable dels conflictes humans i el món virtual. 7 SEGONS és el temps que transcorre des de la caiguda d’una bomba d’un avió i el seu impacte. A la història que ens presenten, Brad, és un pare de família tipus estatunidenca actual, que sobrevola algun desert d’algun país quan, per […]

Els mashups són cançons creades a partir de la barreja d’altres que ja han funcionat; aporten un toc nou a l’essència dels originals i la creativitat rau en com combinar-les. Les més conegudes estan orientades a les pistes de ball (Can not Get Blue Monday Out of My Head a partir de New Order i Kylie Minogue) però hi ha de tot (Folstom prison gansgtaz uneix Johnny Cash amb el rap d’Eazy-E ), fins al tractament clàssic de piano (Scott Bradlee). Això és La Tendresa, es barregen les comèdies de Shakespeare, i voilà, una obra nova, similar però diferent, que podria ser un despropòsit. I no ho és, conserva el millor dels originals: el llenguatge és cuidat, ric, amb cadència, […]

Un Mercat de les Flors ple fins a la bandera per veure l’espectacle VENEZUELA d’Ohad Naharin interpretat per la Batsheva Dance Company. Ohad Naharin (Mizra, 1952) és un ballarí i coreògraf israelià contemporani que des del 1990 i fins a l’any 2017 va ser el director artístic de la Batsheva Dance Company, companyia a la qual s’havia incorporat l’any 1974. Un coreògraf amb qui ja vam prendre contacte l’any 2011 amb la peça MINUS 16 que va interpretar la companyia IT Dansa dins del Festival Grec. Creador del llenguatge del moviment anomenat GAGA, que posa en el centre de la dansa l’ésser humà i potencia la improvisació i el moviment de parts del cos. Una greu lesió d’esquena el va […]

El repte per a la Lara Salvador no és petit,però és una actriu audaç en un moment dolç. El monòleg que li ha preparat Marta Aran és exigent, entre d’altres coses, perquè ha de fer presents altres personatges. El treball de cos que pensa l’autora és descomunal. Tot l’esforç de la Salvador va encaminat a descobrir, alhora que els espectadors, per què mentim i per què ens menteixen els demés. Quins han estat els mecanismes que la societat ha fet servir per a modelar-nos al seu gust. El gruix de la història discorre per terrenys propis de la comèdia agredolça un pèl ingènua que guanya en intensitat quan el còmic deixa lloc al dramàtic. La sexualització de l’educació de les […]

Ens fa moltíssima mandra parlar d’una proposta escènica que ens ha decebut totalment i de la que almenys en Miquel ha estat ben a punt d’abandonar la sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure a mitja representació. Finalment no ho vaig voler fer per respecte als espectadors, en trobar-me al ben mig de la grada central. Aquest “DIE 120 TAGE VON SODOM“, va ser un dels primers espectacles que vàrem escollir dins del nostre abonament de temporada del Teatre Lliure, perquè som seguidors des de fa anys del cèlebre director Milo Rau, que ara constatem que en bona part la seva fama es basa en la provocació, i en la recerca dels límits acceptables per la societat benestant, en una posada […]

Fa uns 20 anys vaig anar a veure aquesta obra a La Villarroel, la qual va ser dirigida en aquell moment per Mario Gas i interpretada en els papers protagonistes per Vicky Peña i Montserrat Carulla. Haig de dir que poques obres han estat tan presents en el meu cap com aquesta al llarg del anys, fins al punt que encara recordo la seva escenografia i posada en escena. De fet, em va impactar molt en tots els aspectes i, per això, quan vaig llegir que es faria un muntatge nou, no vaig dubtar ni un moment en decidir anar-lo a veure. No obstant, era inevitable tenir certa por davant del gran record que guardava de la seva predecesora i […]

Carles Alfaro assegura que el gran èxit de la carrera d’un actor està estretament lligat a la solitud que ha de suportar havent arribat a la seva fi. Aquest pretext és el principal motiu que vesteix la dramatúrgia a mig gas de L’últim acte, una hora i mitja destinada a repassar algunes vinyetes de la trajectòria d’un actor vell recentment homenatjat. Potser per a homenatjar a l’actor que es jubila? Els maldecaps comencen ja d’entrada, quan el protagonista es desperta fet una sopa als camerinos del teatre on l’han deixat sol, tancat i oblidat. A partir d’aquí comença un recopilatori dels moments més singulars de la seva carrera recorrent a la inserció d’alguns dels grans textos de Txékhov. Potser per […]

El dia 14 de febrer La Perla 29 va estrenar al Teatre de la Biblioteca de Catalunya una nova producció sota la direcció de Julio Manrique. LA REINA DE LA BELLESA DE LEENANE (The Beauty Queen of Leenane) òpera prima de Martin McDonagh que la va escriure quan només tenia 26 anys. Aquesta obra forma part de la primera trilogia de l’autor titulada The Leenane Trilogy que inclou LA CALAVERA DE CONNEMARA (A Skull in Connemara) que vam poder veure la temporada passada a la Sala Villarroel i The Lonesome West. Martin Faranan McDonagh (Camberwell, Londres, 1970) dramaturg i director de cinema és conegut per la gran brutalitat i estil cinematogràfic de les seves peces teatrals. Està considerat com un […]