Vaselina - Teatre Barcelona

Descripció
Fitxa artística
Fotos i vídeos
Opinions

Sergi Belbel dirigeix Vaselina, un text escrit pel dramaturg Gabriele di Luca sobre una particular família amb un arriscat negoci entre mans.

Sinopsi

Els Estats Units, juntament amb els països aliats, acaben de bombardejar Mèxic per destruir totes les seves plantacions de droga. Fil, un noi cínic i desil·lusionat i Charlie, un animalista convençut i defensor dels drets civils cultiven grans quantitats de marihuana al seu pis per intentar donar el gran cop de les seves vides: invertir el funcionament del mercat i exportar-la a Mèxic. A ells dos s’hi afegirà Wanda, una noia obesa i insegura i Mina, la mare de Fil, una dona frustrada que acaba de sortir d’una clínica per desintoxicar-se del vici que sempre l’ha perseguit.

Tot es complica quan, després de vint-i-dos anys d’absència, torna a casa el pare de Fil i exmarit de Mina, desvetllant a tots, el seu perillós secret.

Idioma:
Català

Sinopsi

Tot es complica quan, després de vint-i-dos anys d’absència, torna a casa el pare de Fil i exmarit de Mina, desvetllant a tots, el seu perillós secret.

Fitxa artística

Fotos i vídeos

TEATRE-BARCELONA-Sergi-Belbel-Vaselina-1

TEATRE-BARCELONA-Sergi-Belbel-Vaselina-2

TEATRE-BARCELONA-Sergi-Belbel-Vaselina-3

TEATRE-BARCELONA-Sergi-Belbel-Vaselina-4

TEATRE-BARCELONA-Sergi-Belbel-Vaselina-5

Opinions de l'espectacle 9

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Hebert Parodi
Teatre Barcelona

Humanitat sota la brutícia

Una mare ludòpata, un fill amargat contra tot i tothom, el pare que els va abandonar retorna com a transsexual i membre d’una secta. Com es supera a aquesta família disfuncional? Afegint-li un amic defensor de causes fins al ridícul, una noia “grassoneta”, innocent (massa, potser el personatge menys versemblant), marginada també per la societat de la perfecció. Com els Coleman passats pel tamís de South Park o Els joves.

Un text atrevit, provocador i arriscat d’un autor italià aquí desconegut, Gabriel di Luca. Arriscat i provocador perquè és groller i fa saltar pels aires la dictadura del políticament correcte, així que “ofendiditos, abstenerse”. Són personatges exagerats, caricatures, animals, gairebé, més que persones que criden insults i grolleries a desconeguts, familiars i amics. I riem, suposo, perquè entenem que és el que cal dir en segons quines situacions. No és fàcil que tot sigui net i polit i correcte quan només reps clatellades i ets un marginat.

Doncs bé, aquests animals tenen capes. Capes de fracassos, de desencisos, de supervivència, de que ningú estigui per ells, d’haver rebut només pals... Si a Els Tres aniversaris, obra també produïda per la Sala Trono (hi ha teatre més enllà de Barcelona). els germans, desesperadament necessitats a nivell emocional es recloïen a casa com a escapisme, aquí són plenament conscients que són uns fracassats. Fracassats socials, abocats a l’individualisme per sobreviure, addictes, pobres, delinqüents patètics, mirant de qui poden aprofitar-se, traint-se els uns als altres en situacions rocambolesques i delirants. I així la història d’aquesta colla, amb molt d’humor gens subtil, ens fa anar veient progressivament la seva humanitat i copsem que sota aquella individualitat extrema, hi ha fragilitat i necessitat.

Interpretacions força solvents, amb un Joan Negrié fan-tàs-tic ( i no només pel monòleg final), amb un personatge dels que semblen durs i no ho són tant. El propi Negrié ha triat i traduït el text que ha dirigit Sergi Belbel, que ha aconseguit un ritme a estones frenètic.

El menys millor: hi ha uns 10 minuts que allarguen l’obra innecessàriament just abans del final.

En resum: amb humor gens subtil, uns perdedors ridículs i patètics ens ensenyen com de difícil és eliminar del tot la humanitat i la il·lusió per ser feliços.

23/09/2019
Roser Garcia Guasch
Teatre Barcelona

No et pot deixar indiferent

“Thanks for vaselina” de Gabriele di Luca és la versió original que va ser estrenada a Itàlia al 2013 i no ha parat de representar-se des de llavors. L’autor la va dedicar “a tutti i familiari delle vittime e a tutte le vittime dei familiari.

Va ser descoberta per Joan Negrié i presentada a Sergi Belbel qui no va dubtar en adaptar-la per a ser representada a casa nostra. El mateix Negrié n’ha fet la traducció en llengua catalana. Tania Brenlle, directora artística de La Villarroel, en la roda de premsa de la presentació es va mostrar il·lusionada d’arrencar la temporada amb aquesta obra que és estrena absoluta a l’Estat.

Vaselina és una obra tràgica-còmica. És també una obra dramàtica perquè els cinc personatges porten cada un d’ells una càrrega de fracassos repetits dels quals no se’n poden sortir tot i que ho intenten. Els riures que desperten entre el públic són una forma d’expressar la tensió dramàtica que s’hi presenta i de l’exageració de les formes d’expressió que trenquen tots els convencionalismes. En una hora i mitja que dura l’espectacle es ridiculitza tot allò que hem cregut que proporciona estabilitat emocional: la família com a nucli protector de l’individu, l’amor romàntic, la diversitat, l’ecologia, el pensament anti-sistema, la lluita per un món millor. Tot es destrossat de manera hàbil, dinàmica i divertida. Tots els temes són actuals i d’una manera o altra, són viscuts de prop o de lluny per molts espectadors. La força dramàtica la dona la conjugació de tot en un mateix escenari. Droga i altres addiccions, desamor, inseguretat, pèrdues, dols, desitjos insatisfets, disfòria de gènere... El ritme de l’obra és frenètic i els actors i actrius ho resolen amb molta agilitat.

Lluïsa Castell és una actriu completa. El personatge de la Mina dóna un toc d’esperança a situacions molt límits. Joan Negrié (Fil, el fill de la Mina) és més realista, trist i desenganyat. Joan Miquel Reig (Annalisa) desenvolupa perfectament un paper de gran dificultat per la seva obligada contenció escènica coneixent la seva gran expressivitat. ArturBusquets és Charlie i m’ha deixat meravellada la gran capacitat d’expressió oral i corporal. Karin Barbeta (Wanda) s’estrena com a actriu amb aquest muntatge. Defensa molt bé el seu personatge i esperem poder tornar-la a veure en altres ocasions. L’escenografia és de Josep Iglesias. Ens presenta unes escenes curtes però molt ben trenades.

En resum, és una peça original que esmicola molts dels problemes de la societat actual d’una manera crua i descarnada. Tot i que la velocitat en que es desenvolupa l’obra no et permet la reflexió immediata i té alguns alts i baixos, t’emportes un regust que no et deixa indiferent.

13/09/2019
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Caricatura d’una societat ben real

Avui, dissabte 7 de setembre, amb les maletes preparades i com aquell que diu "taxi a la porta" per anar a l'aeroport, poques hores abans fem cap a La Villarroel per veure la primera representació, que no estrena, de VASELINA, de Gabriele di Luca dirigida per Sergi Belbel.

Justament aquest mateix dijous va tenir lloc la roda de premsa de presentació d’aquesta producció de la Sala Trono, que inaugura la temporada a la Villarroel.

Un text que a nosaltres ens ha agradat força, precisament perquè retrata uns personatges molt "estripats" i volgudament exagerats, amb la finalitat de fer una caricatura de la societat actual, on el desamor, la soledat i la manca de felicitat, està a l'ordre del dia.

Però suposem que no tothom ho entendrà d'aquesta manera i potser alguns espectadors no acceptaran la irrealitat d'aquests personatges. De ben segur, la proposta no deixarà a ningú indiferent i de fet ja hem escoltat opinions contraposades a la sortida de la sala i fins i tot un abandonament d'un espectador quan faltaven pocs minuts pel desenllaç.

VASELINA és una comèdia negra sobre una família de "fracassats". El seu autor, Gabriele di Luca, un dels dramaturgs Italians més aplaudits, ho diu en la seva dedicatòria, a sota del títol (en l'original Thanks for Vaselina): "obra dedicada a tots els familiars de les víctimes i a totes les víctimes dels familiars".

El 2007 va crear la companyia Carrozzeria Orfeo que aposta per un teatre que des de l'escriptura pensa en l'espectador i ofereix històries arrelades a l'imaginari col·lectiu. Di Luca ha escrit vuit textos teatrals per a la companyia, i en tots intenta fer ressaltar els drames d'avui en dia, l'actualitat, les soledats insalvables, la manca d'amor i la felicitat inexistent, i ho fa barrejant gèneres: ironia amb tragèdia, diversió amb drama; en un continu anar i venir entre la realitat i el fet absurd, entre el que és sublim i el fet banal.

VASELINA ens presenta cinc personatges extrems, gairebé excessius, arrabassadors i punyents. Cinc personatges que viuen situacions inversemblants i aparentment sense sentit, però que en realitat mostren molts aspectes de la vida quotidiana. Fil (Joan Negrié), Charlie (Artur Busquets), Wanda (Karin Barbeta), Mina (Lluïsa Castell) i Annalisa (Joan Miquel Reig) són dos traficants de droga, una noia grassa, una mare ludòpata i un pare que va marxar fa 22 anys i ha fet el transit a una transsexual i ha estat captada per una secta religiosa.

Una proposta plantejada com una comèdia, però que entre riure i riure, planteja temes seriosos com la incomunicació, l'autoestima, la diversitat i els models familiars. Explica la història d'uns éssers humans derrotats, que no han pogut pertànyer al grup dels triomfadors. Uns perdedors que s'han rendit en no aconseguir allò que somiaven. Tal com van comentar a la roda de premsa, es tracta d'un text que connecta molt bé amb tot allò que passa al segle XXI: despersonalització i dispersió dels rols familiars.

Els espectadors riem i riem en veure algunes escenes, però quan ens parem a pensar, la rialla se'ns pot congelar als llavis, perquè en realitat tot el que passa és molt dramàtic.

Aquesta proposta va ser escrita en 2013 i s'ha representat a Itàlia de manera continuada durant sis temporades i ara s'ha fet una versió cinematogràfica.

VASELINA, dirigida per en Sergi Belbel, amb traducció del text de Joan Negrié i escenografia de Josep Iglesias, ens presenta una posada en escena vibrant, amb escenes curtes, i unes interpretacions, a moments, volgudament exagerades, que accentuen encara mes la sensació de frustració i rabia dels protagonistes, i la seva lluita desesperada per trobar la felicitat.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

07/09/2019
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

El reflex d’una realitat

“Vaselina” és una obra de l’autor italià Gabriele di Luca traduïda per l’actor Joan Negrié i dirigida per Sergi Belbel.

Bon text, bones interpretacions i bona direcció.

“Vaselina” és el primer espectacle d’una trilogia formada per “Animals de bar” i “Cous cous Klan” que parla sobre el fracàs.

Podríem dir que “Vaselina” és una comèdia políticament incorrecta, amb uns personatges políticament incorrectes, i amb un llenguatge políticament incorrecte, directe i sense filtres.

És el retrat d’aquells que en diem marginats, individus que es desvien socialment dels comportaments i rols establerts. Persones envoltades de problemes que lluiten per sobreviure, plens de contradiccions i vulnerabilitats. Les víctimes d’una societat consumista, materialista, competitiva i individualista. Els addictes a les drogues, al joc, a l’alcohol, els que físicament no compleixen els canons de bellesa establerts, els insegurs, els sexualment diferents, els solitaris d’esperit lliure que tenen la necessitat de ser estimats,...Aquells que formen part d’una realitat incòmoda que no volem veure.

En aquesta obra Grabiele di Luca toca molts temes, com els interesos polítics, la religió, les addiccions, la sexualitat, el gènere, la discriminació, l’autoestima, el dolor, la solidaritat, la família,... Ho fa en forma de comèdia negre, amb escenes curtes i a un ritme frenètic.

Els personatges que ens descriu són del tot reals. En ells hi podem reconèixer gent propera. Gent que fan qualsevol cosa per sobreviure. Gent que contràriament i malgrat que el que fan és del tot incorrecte, són gent amb sentiments. Bona gent.

Hi ha moltes coses que m’han agradat d’aquest muntatge: el text, la posada en escena, els temes que s’aborden, la realitat dels personatges, la credibilitat en les interpretacions.

Malauradament , i no em pregunteu perquè, al final no he sortit del tot convençuda. És cert que al principi vaig riure moltíssim, però mica en mica, a mida que avançava l’obra, vaig anar perdent-hi tot l’interès.

Llàstima, crec que podia haver estat un dels imprescindibles d’aquesta temporada.

15/09/2019
Markos Goikolea
Teatre Barcelona

Riure de tot

Vaselina és una àcida, bruta i descarada comèdia escrita pel reconegut dramaturg Gabriele di Lucca. A partir d'uns personatges ben absurds l'autor tracta interessants temàtiques que encara generen debat en la societat, com és el cas de les addiccions, l'incest, la transsexualitat, les sectes religioses o el maltractament animal per nomenar algunes. Lluny de tractar aquests tabús amb la delicadesa i prudència a la qual estem acostumats, el text entra com una piconadora que arrasa amb tot. Aquest atreviment acompanyat d'un llenguatge bèstia i ordinari crea algunes situacions còmiques que, no obstant això, també poden generar certa incomoditat en l'espectador en prendre distància i comprendre allò que li està provocant el riure.L'obra retrata una societat disfuncional a través d'uns personatges frustrats, fracassats i perifèrics que lluiten per trobar el seu lloc en un món que els exclou. Al final de l'obra el protagonista deixa entreveure la tesi de l'autor en un monòleg que ens convida a “estimar-nos tal com som i a aprendre a perdonar-nos”.

Malgrat comptar amb una base tan potent hi ha alguna cosa en aquest muntatge que dificulta la connexió amb l'espectador. La interpretació d'alguns personatges no està del tot trobada i l'aposta de treballar en els extrems funciona al principi però s'acaba esgotant, ja que l'energia es manté massa alta constantment. Això fa que resulti difícil connectar amb el cabreig d'un personatge quan aquest porta cridant tota l'obra. Pot ser modulant aquesta energia aconseguirien donar-li un ritme ascendent que afavoriria el transcurs de la trama. En qualsevol cas, es tracta d'una obra que segur trobarà el seu públic.

11/09/2019
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Pel broc gros

Gabriele di Luca és un dels dramaturgs italians més exitosos, sobretot per aquesta Thanks for Vaselina que va escriure per a la seva pròpia companyia, Carrozzeria Orfeo. Es tracta d'una obra gamberra i políticament incorrecta que completa una trilogia, juntament amb Animals de bar i Cous Cous Klan. Segons Sergi Belbel, director d'aquesta proposta, es tracta d'una "obra poligonera", tot i que a moments recorda fins i tot l'humor salvatge i sense prejudicis de la sèrie britànica Els joves. Aquí es parla de drogues, de sexe, d'alcoholisme, de ludopatia, de transsexualitat, de veganisme, de síndrome de Down... però sense cap filtre ni cap autocensura. Tot això provoca situacions divertides i d'altres d'incòmodes, mentre la trama avança a un ritme irregular fins arribar a un desenllaç forçat i un pèl extravagant. No es pot negar que la part interpretativa està ben defensada per uns segurs Lluïsa Castells i Joan Negrié, un energètic Artur Busquests, una divertida Karin Barbeta -tota una revelació- i un correcte Joan Miquel Reig. Potser hi ha moments d'una certa sobreactuació, però és difícil aguantar el ritme d'una proposta com aquesta sense caure en excessos... Pel que fa a la direcció, crec que Belbel s'ha posat al servei d'un estil que poques vegades li hem vist, i ha preferit passar desapercebut darrera d'un artefacte que, per si sol, ja arrasa amb tot.

11/09/2019
Victòria Oliveros Layola

Un text que dispara contra tot: política, religió, gènere, drogues … Però la clau de l’obra està en la relació entre els personatges… Els cinc personatges d’aquesta divertida, punyent i joiosament irreverent comèdia no han tingut sort en les seves relacions personals i arrosseguen aquesta carència en unes vides amb un passat dolorós, un present inestable i un futur molt negre. Esplèndids perdedors víctimes de la seva fragilitat que lluiten per sobreviure. En realitat tots els personatges són uns ‘losers’ que demanen a crits amor. Molt recomenable. https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2019/09/13/vaselina/

17/09/2019
Josep OS

Ahir vaig estar a La Villarroel gaudint d’aquesta comèdia escrita pel dramaturg italià Gabriele Di Luca i dirigida amb gran encert per Sergi Belbel. Un text punyent, irreverent i políticament incorrecte que tot i que se’ns presenta de forma molt però molt divertida té un rerefons molt dramàtic. Ens parla d’una família desestructurada amb una mare ludòpata i drogoaddicta, un fill animalista i que al costat del seu amic un antisistema amb idees terroristes munten una plantació de cànnabis, una veïna amb sobrepès que té cura del seu germà amb síndrome de down i un pare que els va abandonar i torna després de 20 anys com a transsexual i enganxat a una secta. Trepidant, amb tocs d’humor negre, amb un llenguatge sense traves a la llengua (que no groller) adient a l’ambient en què es mouen i amb situacions i fets uns quants d’ells portats al límit i que amb escenes curtes ens van desgranant la realitat que tots ells pateixen, el fracàs. Unes interpretacions magnífiques dels cinc actors encara que voldria destacar Lluïsa Castell per la naturalitat i credibilitat que li dóna al seu personatge de mare i un solvent Joan Negrié. Entenc que a alguns espectadors els pugui resultar incòmoda però a mi em va semblar genial i crec que cal veure-la perquè no oblidem que el que allà passa existeix, i de vegades ho tenim molt a prop encara que la comoditat sigui mirar cap a un altre costat.

15/09/2019
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

No he podido empezar la temporada teatral con mejor pie.
La Villaroel y Sergi Belbel nos ofrecen “Vaselina”. Una comedia loca y disparatada con mucho humor negro que hace una crítica feroz a las familias deseatructuradas.
Para que me vayáis entendiendo… los personajes de la obra son de traca: madre ludopata adicta a las máquinas tragaperras, padre transexual con problemas con una secta religiosa, hijo traficante de marihuana con su amigo activista y a todo esto súmale una chica con sobrepeso que se ha quedado sin hogar porque su padre la ha desheredado tras pillarla masturbando a su hermano con Síndrome de Down.
Si no te ha explotado la cabeza acércate a la Villaroel porque almenos unas risas y algo en que pensar vas a tener!!
Por cuero… todos los actores magníficos pero Lluïsa Castell está maravillosa en ese personaje tan estrafalario

12/09/2019

Deixa la teva opinió