Comprar entrades per a Sugar (Con faldas y a lo loco)

“Estimada, ningú és perfecte”. Això diu el personatge d’Osgood Fielding III al final de la pel·lícula Con faldas y a lo loco (1959) en la versió espanyola d’aquest clàssic de Billy Wilder. I sí, ningú és perfecte, però la versió teatral i musical d’aquest film que porta Som-hi films a l’Eixample Teatre de Barcelona s’hi acosta. Sugar, ningú és perfecte, aglutina tot allò que pot enamorar als amants dels musicals i a aquells que volen quedar captivats pel teatre. Música en directe (quina banda de jazz a dalt de l’escenari!), actors que es deixen la pell (i la veu) per interpretar els seus personatges i diversió des del primer minut.

Més detalls a fentcaptures.wordpress.com.

Divertidíssima versió teatral de Some Like It Hot de Billy Wilder (aquí tots la coneixem per Con faldas y a lo loco) que es marquen 15 actors i ballarins i un conjunt de jazz en directe al Teatre de l'Eixample. El muntatge es va estrenar la passada temporada al Teatre Gaudí i va exhaurir localitats en una volada, i no és per menys: es basa en un guió que és un clàssic de les comèdies musicals, les coreografies de Laura Olivella et transporten directament a Broadway, i els actors/actrius, en especial els tres protagonistes (Bealia Guerra, Rubén Yuste i el camaleònic Xavi Duch), estan fantàstics.

Sugar és una de les millors propostes musicals de la ciutat: és un musical immens en un petit escenari. Si hi aneu, ho passareu fantàsticament i sortireu carregats de bon rotllo. Garantia assegurada!

Aplaudeixo la valentia de Som-hi Films al reposar un muntatge tan arriscat. Avui en dia portar un desplegament tan gran sense el suport d'una gran producció al darrere és un fet pràcticament heroic. També poso un "semàfor verd" al Teatre de l'Eixample, que pot trobar un espai propi a la cartellera de la ciutat si manté l'aposta per aquests musicals de (suposat) petit format i d'una qualitat altíssima. L'ombra de l'antic Guasch és allargada i li costarà treure's l'etiqueta de recinte exclusivament familiar.

Ahir va ser la nit d'estrena d'una nova temporada d'aquesta producció musical, que la temporada passada va rebre el premi de la crítica del 2105 i actualment té 4 Nominacions als premis Butaca; ara es representa a l'Eixample Teatre i a la italiana, amb una nova escenografia a dos nivells, que ha resultat tot un encert i que a més a més ha permès encabir als músics dins de l'escenari, en un espai molt més reduït de l'inicialment previst, ja que es va representar al Gaudi a 4 bandes.

Un repartiment de 15 intèrprets i 5 músics en directe, formen part de l'espectacle basat en la famosa pel·lícula de Billy Wilder, que aquí es va titular "Con faldas y a lo loco". En el repartiment actual, hi han hagut forces canvis, però cal remarcar la substitució d'Ivan Labanda per Rubén Yuste, en un dels tres papers protagonistes.

Des del minut zero aquesta proposta ens ha agradat moltíssim i en totes les seves vessants, la musical, començant per una excel·lent orquestra de 5 músics en directe, ... la tècnica, amb un disseny de so molt bo, un disseny de llums aconseguíssim, .... i molt especialment la interpretativa, amb una excel·lent coreografia i un "teòric" cos de ball, que ens va fascinar per la seva perfecta sincronia i la gran agilitat dels ballarins, que inclou fins i tot algunes acrobàcies.

I diem que el cos de vall és teòric, perquè en realitat els actors, a més d'interpretar els papers que els hi pertoquen, ballen durant tota la representació amb una acuradíssima tècnica, que ens va deixar literalment bocabadats..... i els ballarins també actuen com a actors, per la qual cosa a vegades no se sap realment quina funció tenen cada un dels components d'aquesta magnífica proposta; en la qüestió de la qualitat de les veus, ja no podem dir el mateix perquè no tots estan a la mateixa alçada, malgrat que nivell general es força elevat.

Evidentment cal destacar en els papers principals als 3 protagonistes interpretats per Xavi Duch, Rúben Yuste i Bealia Guerra, que estan super simpàtics durant tota la representació, malgrat que la resta d'interpretacions no es queden pas enrere, trencant la quarta paret constantment per apropar-se als espectadors.

Novament a Barcelona gaudim d'un Musical fet artesanalment a casa nostre i comptant amb els tècnics, actors, cantants, ballarins i músics d'aquí, amb una qualitat immillorable. En resum, la millor proposta de Musical que hem vist a Barcelona en molts i molts anys. Totalment recomanable, perquè considerem que es tracta d'un espectacle que ningú s'hauria de perdre.

Si desitgeu llegir l'apunt sencer, només heu de clicar AQUÍ

Sugar, l'adaptació a musical de la comèdia de Billy Wilder Some like it hot, és un d'aquells musicals rodons que aconsegueix equilibrar les tres disciplines del gènere: música, ball i interpretació.

Amb una posada en escena que aprofita al màxim les possibilitats de què disposa, un repartiment molt inspirat (amb menció especial per a Xavi Duch), música en directe, canvis constants de vestuari, coreografies de jazz, bones veus i un ritme immillorable, Sugar no té res a envejar als grans muntatges i, a sobre, transmet bon rotllo i alegria. Un regal ideal per a aquestes dates.

Més informació a Somnis de Teatre

Quan es fa una adaptació teatral d’una pel·lícula que agrada a tothom, el més habitual és que resulti un homenatge devaluat del material de partida que se sosté gràcies a l’enorme estima que el públic sent pel producte original. No és el cas, afortunadament, d’aquesta deliciosa proposta musical basada en el film Ningú no és perfecte (Some Like It Hot, 1959) de Billy Wilder. Amb la garantia de qualitat dels espectacles estrenats a Broadway, aquesta traducció al català de Sugar és un deliciós entreteniment, amb un ritme fantàstic, música jazz en directe i un repartiment en estat de gràcia que es deixa la pell per elevar el muntatge al màxim de les seves possibilitats. Els diàlegs, gairebé tots extrets del guió original per a la gran pantalla, són subtilment brillants i el punt de connexió perfecte amb la nostàlgia que molts espectadors esperen. D’altra banda, l’aposta clara per unes coreografies elaborades és valenta i amb un resultat molt simpàtic, elegant i cridaner. En alguns moments, l’obra demana un pressupost més alt per assolir l’espectacularitat que, amb gran mèrit, la producció busca des de les seves possibilitats. No obstant això, cal reconèixer que, amb l’enorme diferència de mitjans a la seva disposició, aconsegueix ser molt més efectiu, fresc i transmetre molt més bon rotllo, alegria de viure i sentit de l’humor que alguns dels grans musicals que ara mateix conviuen a la cartellera.

De poc que em perdo Sugar, el musical de “petit format” basat en el guió de la pel·lícula Con faldas y a lo loco protagonitzada per Marilyn Monroe, Tony Curtis i Jack Lemmon.

Espero que es torni a programar aviat!

Us diré les raons del perquè ha de tornar el musical Sugar (Ningú no és perfecte):

-Per ser la primera vegada que aquest musical es fa en català.

-Perquè està fet amb gràcia i és molt divertit.

-Per gaudir d’unes interpretacions espectaculars, tan a nivell de ball, com de cant.

-Perquè per increïble que sigui hi ha 15 persones a escena donant-ho tot!

-Per escoltar la música en directa de la ma de cinc músics excepcionals.

-Perquè no us podeu perdre les interpretacions de Xavi Duch i Ivan Labanda, vestits de dona, i que no tenen preu!

-Per poder escoltar la mítica frase “Bé, ningú no és perfecte”.

 

 

 

Difícil ho tenien a l’hora de realitzar un musical amb una de les joies del cinema. Han convertit una de les sàtires de Billy Wilder en un musical que promet. Tot i s'ha de dir que ja va estrenar-se a Broadway mantenint el guió de Wilder i Diamont.
Tot i que no tenim les rèpliques de l’obra cinematogràfica, tenim un parell d’hores de jazz, comèdia i bones actuacions. Segur que repetirem

A més...

 

Perquè és un musical joiós, fet amb optmisme i desinhibit; per passar-s'ho bé, vaja. Fet amb pocs mitjans (kilòmetre zero), però amb moltes ganes. Una versió respectuosa de la peli Some Like It Hot de Billy Wilder, que he vist repetides vegades, i diuen del musical de Broadway Sugar, que no he vist mai. Aneu-hi que us ho passareu bé, segur. Una glopada d'aire fresc sempre ve de gust.

http://bit.ly/1JBqeTe

Con faldas y a lo loco està considerada a nivell mundial com una de les millors comèdies de la història del cinema. Aquesta genialitat de Billy Wilder de finals dels anys cinquanta va saltar als escenaris de Broadway tretze anys després de la seva estrena amb un títol que donava protagonisme al personatge que havia interpretat Marilyn Monroe. Ara, ens arriba per primer cop la versió catalana d'aquest musical i ho fa en el Teatre Gaudí, que continuament ens apropa excel·lents musicals i ens fa descobrir perles que, segurament, no arribarien a la nostra cartellera de no ser per ells. Així doncs, un cop més els hem d'agraïr la seva estima pel gènere i aplaudir el risc que corren al portar-nos aquestes obres, ja que en aquesta ocasió tenim damunt l'escenari a 15 actors i 5 musics, sense que aquest gran desplegament es vegi reflectit en el preu de l'entrada. En aquest sentit, costa dir que es tracta d'un musical de petit format amb la gran quantitat de persones que formen la companyia. Potser, haurem de començar a anomenar a aquests espectacles com a "musicals format Gaudí", ja que sens dubte estan creant des de fa uns anys una nova forma de veure i viure els musicals.

L'adaptació a escena és fidel al film original, funcionant perfectament dalt de l'escenari. Així, les diferents escenes còmiques continuen brillant, gràcies també a una direcció àgil i a unes bones interpretacions que saben mesurar el seu to, sense arribar a excedir-se en els moments més hilarants*. En aquest sentit, la posada en escena resulta efectiva, amb un dinamisme del tot encertat, i unes coreografies elegants que aporten el to clàssic que respira l'obra. D'aquesta manera, els pocs elements escenogràfics queden compensats per l'atmosfera creada a través de la direcció, la qual aconsegueix dibuixar en la ment de l'espectador la sofisticació que emana la història. Així doncs, hi ha suficients motius com per fer una visita al Teatre Gaudí, entre els quals, poder passar una bona estona a través d'un material de gran qualitat, que no és poc.

 

* La funció a la que vaig assistir, els papers protagonistes estaven interpretats per Lluís Canet, Oriol Burés i Bealia Guerra.

L'any 1972 Jule Styne i Bob Merril van estrenar al Majestic Theatre de Nova York el musical Sugar, basat en la famosa pel·lícula de Billy Wilder Somelike it hot. Ara és la primera vegada que es representa en català, però no el primer cop que s'adapta al petit format. Sigui com sigui, a la Sala Gaudí hi trobem quinze actors i cinc músics que actuen en un espai pràcticament buit. El cert és que a vegades sembla que l'obra demani una mica més d'espectacularitat i un reforç musical més ampli, però si ens cenyim a la producció i a l'espai triat crec que el conjunt és més que notable.

Un altre dels handicaps de Sugar és que segueix fil per randa el guió de la pel·lícula, i això ens transporta a molts espais escènics diferents i a situacions que ens coneixem de memòria. Tot i així, no deixem de riure amb els protagonistes quan es transvesteixen -Ivan Labanda i Xavi Duch- ni de sorprendre'ns amb algunes de les coreografies que ha ideat Laura Olivella. La partitura és a ritme de jazz i les cançons no són inoblidables, però sí força resultones. El repartiment les defensa amb solvència, tot i que a vegades el so no és el més adequat i no totes les veus empasten igual de bé. Sigui com sigui, auguro una llarga vida a aquest Sugar i una resposta molt positiva de part del públic barceloní.