Un refugi al sol és un musical generacional i rural, un viatge entre el passat i el present, entre la intimitat familiar i l’explosió escènica. Una celebració de la diferència, de les plomes, de les padrines i de la música. Perquè la revolució serà queer o no serà.
Sinopsi
En Kai i l’Ària són germans i artistes. El seu projecte musical està a punt de fer el salt, però just abans del festival que podria canviar-ho tot, en Kai desapareix. Amb el món trontollant i ell mateix en crisi, fuig a Mas Soler, la casa familiar al Pallars, buscant un refugi. Allà, l’espera la padrina Dolors.
Entre mites rurals i llegendes queer, el Kai intentarà fer la performance que salvarà una generació. Però sap que el que està en joc és molt més: és la seva identitat i el lligam amb la seva família.
Més informació
Un refugi al sol ens parla del repte social de construir una identitat pròpia en un món que sembla abocat al caos. Com podem saber qui som quan la realitat esdevé cada cop més apocalíptica? Com podem ser tendres si la ràbia feixista es propaga per la nostra societat? A través d’un contrast irreverent, l’espectacle proposa un diàleg entre dues generacions i dos mons aparentment oposats: la dels néts que viuen la guerra de Trump, X i el capitalisme extrem i la dels padrins que recorden com els pares van lluitar el feixisme. Un intent de reconciliar aquells que no poden oblidar el passat amb aquells que no poden imaginar un futur.
Després de la bona acollida d’Artemis (estrenat al Teatre Condal dins del Festival Grec 2024), la Cia. Gèminis reafirma el seu compromís amb una creació teatral dissident i original. Ara presenta un segon espectacle que aspira a sacsejar les platees i generar debat, i estretament lligat a la temàtica que ja es va abordar amb el primer espectacle i que es vol reforçar des d’un punt de vista més adult i trencador: els lligams familiars.
El punt de partida és el llibre Diari d’un Soldat de Pere Belart, el tiet-avi del Pol Sanuy, on la companyia troba un jove soldat tan perdut i desesperançat com la nostra generació i els va portar a plantejar-se en no fer un altre espectacle sobre la guerra civil, sinó reflexionar sobre les fronteres emocionals i físiques compartides entre èpoques.
