Per celebrar els 20 anys de companyia, Gataro ha triat Poe, un altra peça del teatre musical català contemporani que, al seu torn, fa un homenatge a un autor molt estimat per la companyia, Edgar Allan Poe.
En aquest musical, els amants de Poe podran reconèixer fragments i referències a La caiguda de la casa Usher, El pèndol de la mort o La bóta d’amontillado entre d’altres.

Sinopsi

Convidat per una misteriosa carta, el jove Nicholas torna a casa del seu amic d’infància Ròderic per retrobar el seu primer amor, la melancòlica Madeline. Però ja res no és igual, el paisatge és àrid, el llac s’ha assecat, tota la casa sembla podrida, i es diria que el temps no és l’únic responsable d’aquest canvis.
Però, qui governa realment la casa? El Doctor Valdemar? La majordoma borratxa? Els malaltissos germans? O els esperits dels avantpassats que descansen sota els seus peus?
Potser és la casa qui els manté a tots captius.

Durada:
80 minuts

Idioma:
Català

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 35

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Hebert Parodi
Teatre Barcelona

Menys macabre de l’esperat

No vaig veure el Poe de Dagoll Dagom fa una quinzena d’anys així que d’entrada, agraeixo la recuperació del títol per part de Gataro, com van fer fa poc, magníficament, amb Flor de Nit. No es tracta de replicar (ni que fos possible) l’original sinó adaptar-lo al filtre marca de la casa. Hi trobem estètica de cabaret, ombres i llums, to proper a l’ensonyament i deliri... En aquest cas, també han optat per afegir humor; al meu parer, no calia ja que interromp l’ambient aconseguit amb la posada en escena, el piano sempre inquietant i melancòlic, el vestuari cuidat, la preciosa música i lletres de l’original i les aconseguides interpretacions. Reconec que tot i no convèncer-me la combinació del gòtic i l'humor (és facil caure en la paròdia), aquest és bo, està molt ben executat especialment per la Patrícia Paisal (Over the Moon) i funciona.

L’obra homenatge a l’escriptor nord-americà Edgar Allan Poe transcorre en una casa plena de misteris, esperits, secrets i melancolia, amb referents com “La caiguda de la casa Usher” o “El pèndol de la mort”. .En aquest Poe veiem que amb poc pressupost i lluny del gegantisme –que s’agraeix- de Dagoll, és on s’aprecia encara més la qualitat de la música i lletres i al mateix temps el pes recau encara més en les solvents interpretacions.

El millor: la visió pròpia d’una obra aliena, aconseguir que la música soni com si no fos pensada per a orquestra i l’atmosfera aconseguida en un ambient íntim, perfecte per a aquests relats de terror i romanticisme malaltís.

03/01/2019
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Reviure un Musical clàssic català

Per celebrar els 20 anys de trajectòria de la companyia Gataro, han triat una peça del teatre musical contemporani, un dels musicals més celebrats del repertori de Dagoll Dagom. Es tracta de POE amb llibret de Joan Lluís Bozzo i música d’Óscar Roig que va ser estrenat al teatre Poliorama l’any 2002.

Víctor Alvaro, és l’ànima de l'Almeria Teatre i creador de la companyia teatral Gataro. Un projecte artístic que va néixer l’any 1998 de la mà d’ell mateix i de Savina Figueras. Una companyia que ha aixecat espectacles de disciplines escèniques diferents: de teatre de text, de màscares, de gest, de dansa i musicals. De creació pròpia o d’autors nacionals i internacionals.

Víctor Alvaro ha adaptat aquest musical, que també dirigeix, a una versió més propera al cabaret i l’ha reconvertit en un musical de petit format on es permet incloure alguns tocs humorístics. Amb música en directe, que des d'un petit piano interpreta Miquel González,(acompanyat en alguns moments per un violoncel que toca l’actriu Aina Vallés), cinc són els actors protagonistes que se’n surten amb prou solvència i molta empenta.

Nosaltres no vam veure l’obra original i per tant no podem dir si aquesta adaptació s’allunya molt o no d’ella. POE, EL CABARET MACABRE és una proposta fresca que es dirigeix a l’espectador i ens fa entrar des del minut zero en la trama que proposa.

Ròderic (Miguel Ángel Sánchez) i la seva germana Madeleine (Aina Vallés) viuen tancats en una gran mansió amb la majordoma (Patricia Paisal) i l’estrany doctor Valdemar (Adrià Ardila) que busca la fórmula de la immortalitat. Una atmosfera claustrofòbica en la qual es troba atrapat Nicholas (Pau Oliver) que vol descobrir que fa que els germans visquin tancats.

Tal com hem comentat amb el Victor Alvaro, avui seria agosarat construir una història de terror dalt d’un escenari quan el “terror” ens envolta només escoltant les notícies o llegint el diari. I és per això que ha volgut reconstruir una història de "por" i l’ha dotat de notes de comicitat. Una proposta amb un bon ritme en la narració, una gran qualitat en les interpretacions musicals i una bona coreografia d’Anna Rosell.

A Patricia Paisal l’havíem vist treballar a la “Nit de Musicals: Swing Broadway” en 2016 i al musical “Over the moon” en aquest mateix teatre l’any 2013. I també havíem vist treballar a l’Adrià Ardila a “El futbol és així (de gai)” al Teatre Gaudí i a “Cireres & Lentejuelas” al Llantiol, ambdues aquest mateix any.

Una acurada posada en escena que juga amb elements com el quadre “viu” o la porta central que permet visualitzar diferents escenes, també ben trobada la finestra des d'on Madeleine toca el violoncel.

Una oportunitat única de reviure un dels clàssics de casa nostra. Un musical de petit format adaptat perfectament a l'estil de la companyia a la qual ens permetem felicitar pel seu aniversari i a la que desitgem llarga vida.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

24/12/2018
David Elfa Novoa
Teatre Barcelona

Talent al servei d’un petit gran musical

16 anys després que Dagoll Dagom presentés Poe al Poliorama, la companyia Gataro ha adaptat aquest musical a una versió més propera al cabaret i en un format més petit tot celebrant els seus vint anys de forma molt encertada. En aquest sentit, l'adaptació està molt ben trobada ja que conserva l'essència original i al mateix temps desprèn una personalitat pròpia que la fa brillar per si sola. Així, aconsegueix crear una molt bona atmosfera que resulta propera als relats de l'autor a qui es ret tribut alhora que sap com traslladar la vessant còmica de forma adient, mostrant-se exagerada només amb allò que li pertoca dins del gènere escollit. D'aquesta manera, la direcció de Victor Alvaro sap com trobar aquest equilibri mostrant-se àgil i encertada en tot moment, així com estant sempre recolçada per unes bones interpretacions per part dels actors i del pianista. Per tant, els pocs recursos són aprofitats per jugar a favor de l'obra gràcies al talent que hi trobem, aconseguint traslladar a escena un excel·lent musical de petit format en el que els riures, una excel·lent factura i la bona música estan sempre presents.

07/12/2018
Sílvia Moreno Palomar
Teatre Barcelona

L’excel·lència de la mort

Edgar Allan Poe vivia i treballava per suportar i parlar sobre la mort i les pors que susciten als mortals. Dels seus poemes i la seva novel·la es pot desprendre que més que el seu tema preferit, era una obsessió allò que vivia. Dagoll Dagom va agafar aquesta manera de veure la vida, a través dels seus escrits, per elaborar Poe, un conte musical de por (2002). Ara, aquesta producció de la companyia ha estat revisitada per Víctor Álvaro i, sota la seva pròpia visió del text, ha compost un dels millors espectacles musicals en petit format que es poden veure.

Álvaro ha decidit donar-li a aquesta producció un to de cabaret macabre que implica a l’espectador des del principi. Moments hilarants, sobretot els interpretats pels personatges del doctor Valdemar i la majordoma borratxa, que fan riure enmig del món dels esperits. La història té ritme en la narració i compta amb uns números musicals treballats en la part vocal, però també en la instrumental, ja que aquí tota la producció de gran orquestra que hi ha a l’original es transforma en una melodia a piano acompanyada, a vegades, per un violoncel. Amb una aposta musical tan minimalista, s’aconsegueix un ambient íntim amb força on destaquen les veus dels actors -una menció especial per Patricia Paisal i Adrià Ardila-.

La posada en escena té un punt d’homenatge als 20 anys de vida de la companyia Gataro, com afirma el mateix Álvaro, i això fa que es respiri una especial atenció i estimació a tots els objectes que s’hi poden trobar. Sense apostar per la pompositat, els petits detalls (com el piano vermell que hi ha un moment dalt de l’escenari) creen moments estel·lars que no passen desapercebuts. Un altre encert és l’ús de la “porta principal” que hi ha col·locada a l’estança. El joc que dóna als personatges en diferents moments està molt ben filat amb la narració.

Dels intèrprets se’n poden destacar especialment dos, tots i que tots estan a l’alçada de l’obra. Patricia Paisal i Adrià Ardila s’emporten el guardó a l’excel·lència amb les seves interpretacions de la majordoma borratxa i el doctor Valdemar, respectivament. Paisal fent gala de la seva magnífica veu ens aporta un toc d’humor de cinema mut amb el seu personatge, una majordoma que viu en la misèria personal i que afoga els seus turments a base d’alcohol –quan en té-. Només la seva presència dalt l’escenari ja ens ho demostra tot. Ardila, per la seva banda, construeix a un doctor obsessionat amb la seva feina ideal amb tocs cabaretescos i homenatge al Frank N. Furter de Rocky Horror Picture Show. Un plaer veure els seus moviments i el seu do de pit cantant, sense parar, entregant-se al complet. Miguel Ángel Sánchez, que interpreta a Ròdrick i és el que ens dóna la benvinguda a l’espectacle, és un bon descobriment també en aquesta faceta de mestre de cerimònies turmentat per la pena i el dolor. El seu personatge l’engoleix i el fa desaparèixer sota el rastre de l’obsessió malaltissa.

Una obra treballada, sense les pretensions d’un gran musical, que aporta tots els elements que faran gaudir els amants d’aquest gènere, però que, a la vegada, també atraparà a l’espectador àvid d’històries de terror i personatges obscurs. Text i música, un binomi excel·lent d’aquest gran encert teatral.

04/12/2018
Montse Sendra
Teatre Barcelona

El retorn d’un clàssic

Essencials i rareses. Manllevo el títol d’un dels discos dels Lax’n’busto perquè s’adiu perfectament per descriure Poe, el cabaret macabre. Cada cultura té uns clàssics i el teatre musical català modern deu molt als primers musicals de Dagoll Dagom. Títols com Antaviana (1978, 1985), La Nit de Sant Joan (1981, 2010), el Mikado (1986, 2005), T’odio amor meu (1995), Els Pirates (1997) o el mateix Poe (2002) han esdevingut musicals de culte en l’imaginari col·lectiu. I dic de culte perquè tot i no haver sigut grans èxits comercials, han servit per anar aplegant públic al voltant del teatre cantat i han permès l’evolució en la tècnica i en el savoir faire que ens ha portat als musicals actuals. Ara tenim, per tant, l’oportunitat de veure un d’aquests clàssics i cal no desaprofitar-la.

Bones cançons i ben interpretades. Aquest musical seria, per melodies i temàtica, el nostre equivalent al Fantasma de l’Òpera: melodies dolces i aparentment senzilles que embolcallen una història de temàtica més aviat tètrica, amb una protagonista femenina fràgil que és disputada per dos amors masculins.

El muntatge. La nova posada en escena, de la companyia Gataro, incorpora a l’obra un element còmic i de cabaret que li dona un toc completament diferent: d’una obra fosca passem a una intercalació de gags còmics entre les peces. Personalment em sembla que ja tenim moltes obres de hihi haha com per haver de convertir una tragèdia en una comèdia (em sembla que és abaixar el nivell), però alguns dels gags estan ben trobats i en general el públic reia de valent. Entenc que la intenció del director era fer una reinterpretació de l’original que li aportés frescor i un punt de frivolitat, així que objectiu aconseguit.

En resum, una oportunitat única de veure una obra que és una raresa dins de la trajectòria del teatre català i una joia que no s’haurien de perdre perquè segurament serà difícil de tornar-la a trobar properament als escenaris catalans.

02/12/2018
Roser Garcia Guasch
Teatre Barcelona

L’humor és compatible amb el terror

La companyia Gataro celebra els seus 20 anys d’existència i ho fa amb un musical de Dagoll Dagom basat en històries d’Edgar Allan Poe. El Llibret era de Joan Lluís Bozzo i la música d’Òscar Roig però l’adaptació que n`ha fet Víctor Alvaro és molt original.

Jo no vaig veure la de fa anys i al començament no entenia de què anava. L’obra va agafant cos a mida que avança i crea expectatives que es van complint. Hi ha un joc constant entre els binomis vida/mort i fantasia/realitat. Sap mantenir el ritme. No és gens fàcil posar en escena una obra de terror amb la combinació de tocs humorístics que resulten molt encertats.

Vull destacar la música en viu, un piano que s’adapta perfectament als moments de la història i un violoncel que apareix només (llàstima) en pocs moments. No em va sorprendre la professionalitat i seguretat de la Patricia Paisal. Cada vegada que la veig i l’escolto, m’emociona. És capaç de fer tots els registres, des d’una cançó tendra i melòdica a uns aguts que recordaven la reina de la nit de la Flauta Màgica. Hi ha un moment especialment deliciós. La cançó “hi ha un temps per néixer, un temps per gaudir, un temps per créixer i un temps per morir” que comença ella i que es va fent coral. El mateix passa amb la cançó: “Núvols de sang m’omplen els ulls, quan altres mans s’acosten a tu” que comença Miguel Àngel Sánchez i a la que s’hi van afegint els altres: Aina Vallès, Pau Oliver i Adrià Ardila, tots ells amb molt bones veus i magnífiques interpretacions. Estigueu al cas perquè els tornarem a veure i en sentirem parlar.

30/11/2018
Xavi Pijoan
Teatre Barcelona

Al pot petit…

Sense embuts, el títol no és arbitrari. Víctor Álvaro i Gataro s'enduen el Poe de Dagoll Dagom a un terreny que els és propi i en el qual es mouen amb molta habilitat. Portar-ho al cabaret implica necessàriament un tipus d'humor canalla una proximitat amb el públic i una calidesa amb les veus que aquest Poe resol amb solvència.

Álvaro llima una mica l'estètica més tètrica d'en Bozzo i aposta amb bon criteri per l'humor macabre. Les coreografies hilarants de l'Anna Rosell apunten en aquesta direcció i el to desenfadat en alguns moments, paròdic dels personatges, col·labora a atorgar coherència global al muntatge.

Poe és divertida, ben cantada, suggerent... Què més voleu? Visca el teatre que s'afluixa la cotilla i ens emociona des de l'entrega i la manca de complexos.

29/11/2018
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Un conte gothic en forma de cabaret

Per celebrar els 20 anys de companyia, Gataro ha triat “Poe” ,un peça del teatre musical català contemporani produït per la companyia Dagoll Dagom l’any 2002, basat en contes i poemes d’Edgar Allan Poe, i n’ha fet una nova versió: ”Poe. El cabaret macabre”.

Es tracta d’una adaptació molt fidel a l’essència de l’original, però amb un aire més cabareter, còmic i esbojarrat. Víctor Alvaro, director de Gataro, s’emporta el musical al seu terreny i el resultat és realment extraordinari.

La història es centra en el conte “La caiguda de la Casa Usher” , tot i que, als que us agrada la literatura fantàstica d’Edgar Allan Poe, podreu apreciar alguns fragments i referències d’altres dels seus contes, com “La bóta d'amontillat”, “El pou i el pèndol” o” La veritable història del Sr. Valdemar”.

"Poe" és un espectacle que ens parla d’amor, d’aquell amor que va més enllà de la vida; de la no-mort dels morts i de personatges turmentats, tan a nivell espiritual, com psicològic.

Perquè us recomano que hi aneu?

M’encanten els musicals de petit format. Els que em coneixeu m’haureu sentit dir moltes vegades que m’agraden, fins hi tot més, que els que es poden veure en les grans sales de teatre. Perquè?...per la proximitat entre el públic i els actors, per que la música és en directe, per la senzillesa de l’escenografia i perquè els actors que hi surten normalment canten de meravella.

I és precisament per això que us recomano que hi aneu, perquè “Poe. El cabaret musical” és proximitat, senzillesa i qualitat. Una escenografia a la que no hi falta detall, bona il·luminació i efectes especials, uns actors magnífics, música en directe i unes veus realment increïbles.

Jo de vosaltres no me’l perdria.

28/11/2018
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Benvinguts al Cabaret Poe

Poe va ser en el seu moment un dels projectes més arriscats de Dagoll Dagom. A l'estil del que havien fet amb T'odio amor meu, van agafar l'obra d'un autor consagrat -en aquest cas Edgar Allan Poe va substituir a Dorothy Parker- i van barrejar diversos textos per tal de retre-li homenatge. Aquí, però, la partitura va ser original, i l'efecte de les cançons va ser el de crear l'atmosfera precisa per encaixar-hi les conegudes històries de terror gòtic de l'escriptor nord-americà, que van des de La caiguda de la Casa Usher a El pou i el pèndol o El barril d'amontillado.

Recuperar aquest musical setze anys després ha estat tot un encert, donat que en el seu moment potser no va trobar la resposta desitjada. Víctor Álvaro, al capdavant de la Companyia Gataro, ha tornat a adaptar una peça de Dagoll Dagom al seu estil, sempre a mig camí entre el cabaret i la pantomima. A l'igual que ja va fer amb Flor de nit, ha optat per una visió pròpia i totalment ajustada a les condicions i mides del Teatre Almeria. Conscient de les limitacions, ha acabat per oferir un espectacle visualment ric i musicalment molt correcte. D'altra banda, els actors -tots molt joves i prometedors- han sintonitzat de seguida amb l'estil i han aconseguit que Poe torni a brillar... i a inquietar al personal, encara que aquest cop s'hi barregi l'humor que ja és marca de la casa.

28/11/2018
Ignasi Vallespir

Moltes felicitats!

27/01/2019
Ignasi Vallespir

Sóc músic i amant de l’òpera i els musicals, i em sento orgullós de que a casa nostra es facin produccions d’aquesta qualitat, i la que promet.
He disfrutat molt, de la posada en escena on cinc professionals dominen el terreny amb harmonia i precisió, de l’agilitat en l’acció, de cinc veus que sumen com deu, d’un pianista espectacular i un cello preciós que apareix del no res, d’un “Poe” amb tocs de cabaret on el terror es dilueix amb petits tocs d’humor (i s’agraeix), de la màgia i l’entusiasme que es desprén i que t’acompanya fins a casa. De debò que ja s’ha acabat?

27/01/2019
Belén

Me lo pasé como una niña pequeña. Es una obra llena de magia, magia de verdad. Y no hablo solo de las voces y la música y las luces que te ponen la piel de gallina, sino de magia de verdad. De levitaciones, apariciones y transportaciones justo delante de tu nariz. De momentos tan maravillosos que el público arrancaba a aplaudir en mitad de la obra. De los movimientos vertiginosos del Dr. Valdemar, de la pasión de Nikolai, de los colores de la Mayordoma, de la locura de muñeca de Madeline. De los ojos de Roderick. De verdad, Roderick, cada vez que mirabas al infinito te brillaban los ojos.
Una versión de los cuentos de Poe muy mágica y muy queer.

26/01/2019
Raquel Duacastilla Soler

.

25/01/2019
Raquel Duacastilla Soler

Em va encantar la història, a més, visualment és molt original, els actors són magnífics i el piano en directe també és una joia. Genial tot plegat!!!

25/01/2019
Arturo Garcia Gonzalvez

M’ha agradat moltíssim! Encara que l’hi faltes groove… Impresionant tots els actors i la “gran” orquesta.

25/01/2019
Marta

.

19/01/2019
Jenni Baeza

Fantàstica obra! Fantàstica estona! M’ha encantat descobrir les ganes i la força del grup, el piano, les veus, les sorpreses…. Ha estat un regal trobar que els moviments dels artistes acompanyen la música i les paraules, utilitzen un moviment contemporani, i harmònic que fa que brilleu més! La majordoma divertida, professional, espectacular!!!! Felicitats i gràcies!!!!

11/01/2019
Cesc

Unes molt bones interpretacions! Rius, t’emociones i passes una miiiiiica de por…!

04/01/2019
JUDIT

L’obra m’ha agradat molt. El piano espectacular i les veus en directe, brutal.
No us el podeu perdre!

04/01/2019
Marta

Divertida, bones veus, una estona meravelosa. No us la perdeu!!!!

03/01/2019
antonio

una obra que me ha tenido enganchado desde el principio… con toques de algo de humor
Espectacular musica en directo del piano y un papel espectacular de la mayordoma..
no te la debes perder.

27/12/2018
Emma Bouisset

Si creieu que no hi ha Nadal sense un bon musical, no perdeu l’oportunitat de veure aquesta petita obra d’artesania teatral. Una proposta que fa bona la dita de “menos es más” i que omple l’escenari amb grans veus, bona música i encara més creativitat, tot afegint-hi una mica d’humor -magnífica majordoma!- per fer-vos tornar a casa amb ganes de revisitar la vostra biblioteca més gòtica.

23/12/2018
Núria Soler Batllori

Molt bon espectacle. Molt ben ambientat i amb unes veus brutals. Veniu a veure’l, no us empenedireu. Cal destacar la gran veu i magnífica interpretació de la majordoma. Fantàstica en tots els sentits!

23/12/2018
Mireia

Espectacular repertori de veus ! La majordoma la millor!

22/12/2018
Sandra

Ens ha encantat!!! Veus increïbles boniques i fortes!!! No us el podeu perdre!! Val la pena!!

22/12/2018
Blanca

És un espectacle que millora l’original de Dagoll Dagom, ja només per la durada. Magnífics els dos nois joves!

15/12/2018
miguel

Un espectaculo excelente con unos actores y un pianista geniales pero la obra es aburridisima y el teatro deja mucho que desear.te pelas de frio

10/12/2018
Egara

Un musical que et deixa sense paraules! Espectacle macabra alhora amb un toc d’humor que t’atrapa i no et deixa fins al final!
Acollidor i molt proper, t’endinses en la història i la vius com un més.
No dubteu en anar-hi, us sorprendrà!

05/12/2018
Pili Medina

Me ha gustado muchísimo Poe. Vi el original de Dagoll Dagom por internet y ,para mí, han hecho una versión mejorada y con un toque de humor añadido: el doctor y la mayordoma hacen que el rato se pase volando. Lo recomiendo, los actores y actrices, espectaculares. Hay que verlo, yo pienso repetir.

05/12/2018
Maria

Fantàstic. El doctor i la majordoma ho peten, són la sal de l’obra, un toc d’humor en aquest ambient misteriós que es crea al llarg de l’obra. I quines veus! Superrecomanable!

04/12/2018
Gemma

Vam passar una molt bona estona i els intèrprets brutals!

04/12/2018
Adrià

L’obra ens va agradar molt.
Si t’apassionen els musicals, la gaudiràs segur. I si no és el cas, dóna-li una oportunitat, perquè et sorprendrà!
Cinc intèrprets genials, un teatre pròxim i fresc, que no té res a envejar a les grans produccions.

04/12/2018
Lilí

Música en directe, cançons que s’entenen i interpretacions entregades. Una barreja estupenda que podria convertir-se en un regal de Nadal pels amants del teatre!

04/12/2018
Helena

Espectacular !!!!!!! Ens ha encantat !!!!!! ♥️♥️♥️

04/12/2018
Iván

Fui a la previa del domingo 25 de noviembre y he de decir que me sorprendió gratamente: tanto a nivel musical como interpretativo.
Obra con diversas referencias a las grandes obras de Poe. Totalmente recomendable.
No me imagino de qué serán capaces estos actores en las próximas funciones.

26/11/2018

Veure totes

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

Dagoll Dagom i Gataro proposen un col·loqui sobre ‘Poe, el cabaret macàbre’

Aquest 2018 la companyia Gataro ha complert 20 anys i, per celebrar-ho, ha recuperat un clàssic del teatre musical català: Poe, basat en relats i contes d’Edgar Allan Poe. L’obra és […]

7 gener 2019

Gataro, 20 anys de trajectòria teatral

La companyia teatral Gataro acaba de fer els seus primers 20 anys de trajectòria. Es tracta d’un projecte artístic, amb seu a l’Almeria Teatre des del 2009, que neix l’any […]

10 desembre 2018