La importància de ser Frank

Descripció
Fitxa artística
Fotos i vídeos
Opinions
Articles

Espectacle guanyador de 3 Premis TB de la temporada 2017-2018 en les categories de: Millor espectacle, Millor actriu de repartiment (Laura Conejero) i Premi Revelació (Paula Jornet).
David Selvas dirigeix a Laura Conejero, Jaume Madaula, Ferran Vilajosana o Paula Jornet, entre d’altres, en una de les obres més conegudes d’Oscar Wilde La importància de ser Frank .

Sinopsi

La gloriosa trajectòria d’Oscar Wilde va quedar arruïnada sobtadament amb la condemna a dos anys de presó que l’acusava d’indecència per la seva vida privada, només tres mesos després d’haver estrenat aquesta comèdia.

L’escriptor, que no es refaria d’un cop tan dur, ja havia denunciat sovint la hipocresia d’una societat cada cop més conservadora i controladora sobre la intimitat dels seus ciutadans. Una hipocresia que, de manera premonitòria, esdevindria la protagonista d’aquesta deliciosa obra mestra sobre els embolics amorosos de dos joves britànics i les seves secretes dobles vides, la qual anticipa algunes de les principals avantguardes del segle xx.

Durada:
105 minuts

Idioma:
Català

Edat:
No recomanat a menors de 14 anys

Sinopsi

Fitxa artística

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 30

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Jordi Bosch Argelich
Teatre Barcelona

Genial, per ser Frank…

En el 125è aniversari de la seva estrena, La importància de ser Frank ens revisita. Com bé diu el seu director, en David Selvas, un dels retrats més àcids i divertits que mai s’han fet sobre la hipocresia social. I com el mateix Óscar Wilde definia en el que vindria a ser el subtítol de l’obra original: una comèdia trivial per a gent seriosa.

Per l’autor, aquesta va ser l’empenta definitiva i alhora la seva darrera mostra d’èxit prèvia al moment més trist de la seva carrera. La revelació de la seva homosexualitat va comportar el seu judici i la seva condemna. Mai més no tornaria a trepitjar el terreny de la comèdia.

El joc de paraules, com el joc d’existències i d’identitats, és constant en l’obra. De fet, la traducció en català del personatge (Frank, el franc) manté la paradoxa que la versió original (Ernest, the earnest, el més honest) plantejava ja des del mateix títol. I és que justament el que manca en tota la trama és la franquesa. Aquesta forma de jugar amb el llenguatge, tan pròpia de Wilde, aporta una energia als diàlegs, a les intervencions de tots els personatges, que manté l’atenció del públic assistent sense cap esforç. Converses sense complexes, mordaces i absurdes alhora, mostren vides falses, muntades en l’aparença i en la formalitat interessada. Parlar per parlar, com diu la cançó. Malgrat aquesta presó de la forma i la falsedat, el guió s’il·lumina amb la necessitat de llibertat dels personatges, que no saben com deslliurar-se de la trama que ells mateixos han creat. Volen i dolen. Sense forçar-ho, no costa gaire trobar-hi paral·lelismes amb personatges de pandereta que se les donen de capaços, sobrats, escalfant cadires polítiques, però que només són simples pardals farts (com diria algú que aprecio moltíssim i que sempre l’encerta en comparacions com aquesta). Difícilment trobaran aquests el final feliç i esperançador que l’obra reserva, perquè han perdut la capacitat d’estimar.

Les interpretacions són tan encertades, el temps i el ritme tan ben utilitzats i les escenes tan ben treballades que l’espectacle esdevé un autèntic plaer. Una alenada d’aire fresc. Les cançons són fantàstiques, ben resoltes en escena, i tan escaients... La direcció musical, amb un peu i mig en moltes escenes, i la composició de les peces són dignes d’elogi. Tot i que és una obra coral, i que l’equip s’equilibra i potencia les individualitats, cal celebrar el talent de la Paula Jornet, en les facetes interpretativa i musical, la gràcia i l’energia d’en Ferran Vilajosana i la Paula Malia i, sobretot, per damunt de tot, la grandesa i excel·lència d’una Laura Conejero que converteix en or tot allò que toca, sigui de la mida que sigui. Me’n declaro un fan absolut.

Com sempre, i com se li demana finalment a una comèdia, i més si t’ha fet deambular pels aspres camins de l’engany i la mentida, l’amor acaba triomfant, els murs artificials acaben enfonsant-se i les disfresses desapareixen. En el fons, tothom necessita autenticitat.

I és aleshores quan ja no importa el que sembla, sinó el que és, l’amor tal i com ve, i això no es tria ni té una explicació senzilla.

Potser no ho entenguis, però m’és igual...

01/02/2020
Montse Sendra
Teatre Barcelona

Francament deliciosa

Sovint diem que els clàssics no moren mai, però a l’hora de la veritat sí que podem notar l’envelliment de les temàtiques o dels diàlegs. Aquest no és el cas de La importància de ser Frank, on passa exactament el contrari: si ens diguessin que l’obra prové d’un jove creador de l’actualitat ens ho podríem arribar a creure, i això és mèrit tant del mateix Òscar Wilde (que va escriure un text de temàtica universal sobre les hipocresies i les relacions humanes) com del director de l’obra, David Selvas (que s’ha encarregat de traslladar l’original a una mena de fusió entre La La Land i una comèdia lleugera que enamora). La suma d’aquest text enginyós i còmic, amb un càsting impecable (entre els quals, Laura Conejero, David Verdaguer, i l’estrella revelació: Paula Jornet) i una ambientació sorprenent fan que, sense perdre’s en grans complicacions, aconsegueixi arribar al màxim nivell d’impacte en l’espectador mantenint la frescor i l’espontaneïtat. Si a vegades en una obra t’hi sobra algun personatge o trobes que tal actor sobreactua, en aquesta ocasió no hi canviaria absolutament res, i aquest és el millor elogi que es pot fer quan una obra de teatre és simplement perfecta.

26/07/2018
Francesc Esteve i Tomàs
Teatre Barcelona

Una obra per refrescar-te al teatre

Ja fa uns dies que vaig poder veure la nova versio que s’ha fet de La importància de ser Frank. Amb un èxit al TNC, ara torna a la cartellera barcelonina per tots aquells que ens hem perdut aquesta obra.

Vaig acudir a una prèvia en petit comité abans de la seva estrena (o reestrena) i la resposta del públic va ser general, una obra que emociona i agrada en molts sentits.
Aquest cop tenim durant aquests dies del Grec 2018 i de xafogor constant una obra per poder riure sense deixar que ens faci reflexionar i criticar la societat.

Les aparences socials i els embolics en clau musical, però no patiu no es pasen tota l’estona cantant. Una adaptació musical d’aquest text, amb composicions fresques i alguna que et quedes taral·lejant al finalitzar la funció. Els número musicals i les coreografies flueixen i encaixen a la perfecció amb l’argument de l’obra.

Amb les entredes exhaurides durant el seu pas pel Teatre Nacional i amb el bon treball que actualment té la Brutal entre les mans, ha poder anar directament al Poliorama.

A més podeu llegir l'opinió completa a l'enllaç

11/07/2018
Rubén Garcia
Teatre Barcelona

Imprescindible!

La Brutal s'ha treballat a fons la seva reputació a base de bon treball i amb una direcció artística que té un sorprenent ull clínic i que, molt sovint, sol encertar amb allò que agrada i que funciona. Ho han tornat a fer...

Jo anava sense gaires pretensions a veure aquesta nova versió de 'La importància de ser Frank' i m'han sorprès... El text ens proposa una divertida història que reflexiona sobre les aparences socials, però el més interessant és com l'han portat a escena: una direcció afinadíssima de David Selvas, amb un repartiment excel·lent que fa un treball coral que sorprèn (per mencionar algú: la gran Laura Conejero...), amb una posada en escena atemporal que podria ser tan actual com dels anys 50, i amb una boníssima adaptació musical... sí,musical... amb unes composicions fresques, amb una música moderna, àgil i divertida.

Tot un exemple de com es pot arriscar adaptant un clàssic i portar-lo a l'actualitat d'una manera molt efectiva i un gust exquisit. Imprescindible, així dona gust anar al teatre!

13/05/2018
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

No hi ha res més honest i important que ser franc

David Selvas dirigeix una de les obres més conegudes del dramaturg irlandès Oscar Wilde, “La importància de ser Frank”, una comèdia teatral escrita l’any 1895.

El títol de l’obra original és “The importance of being earnest”, que traduïda al català seria la importància de ser honest. L’elecció de traduir el títol al català com “La importància de ser Frank”, tot i que fonèticament no és fidel a l’original, conserva un joc de paraules. Honest, sincer, franc,...paraula clau dins la trama,i amb la que es juga constantment al llarg de l’obra. Per una banda per la importància de que els homes de l’obra es diguin Frank, i per la franquesa dels qui són francs en el parlar.

L’originalitat de l’obra:

-La posada en escena. David Selvas ens presenta una versió musical, plena d’energia i molt, molt divertida, on hi incorpora cançons originals interpretades en directe pels propis actors.

-Un repartiment des del meu punt de vista del tot encertat encapçalat per un dels meus actors predilectes, en David Verdaguer (Algernon Moncrieff), seguit de Miki Esparbé (John Worthing) ,Paula Malia (Gwendolen Fairfax), el gran descobriment de Paula Jornet (Cecily Cardew), que ens ha deixat bocabadats tant per la veu, com per la frescor, llum i naturalitat que transmet dalt de l’escenari.

L’altra actriu que m’ha sorprès moltíssim ha estat la Laura Conejero (Lady Bracknell). Penso que tots estem d’acord que és una de les millors actrius de casa nostra, però el que no m’hagués imaginat mai és que al seu darrera, s’amagava una extraordinària actriu còmica.

Genial l’actriu Mia Esteve en el seu paper de la institutriu Leticia Prism i per acabar un altre actor que m’agrada molt,en Norbert Martínez, que a banda de tocar en directe la bateria i el saxo de meravella, és l’ únic actor que interpreta a dos personatges (al criat Lane, i al reverend Canon Chasuble).

-La frescor dels personatges. David Selvas ens mostrar uns personatges més desinhibits, amb ganes de tocar-se, besar-se i estimar-se, més proper al caràcter mediterrani , que la tibantor de la societat anglesa, en la que l’autor fa recaure la seva critica.

-La música i les cançons en directe. Composicions que es mouen entre el pop, rock i l'indie.

Tots canten, i ho fan força bé, però per sobre de tots ells destaquen dues grans veus, la de la Paula Malia i la Paula Jornet, que a més a més toca la guitarra.

-La seva actualitat. La moral, la hipocresia, les convencions socials, la superficialitat, les aparences són temes actuals

-Perquè és divertida . Com diu Selvas - L’obra de Wilde és com "una festa de la vida" i "un cant a la intel·ligència, a la bellesa, a l’amor i a la llibertat"-

No us la podeu perdre. Imprescindible!!!

07/05/2018
Aleix Bonet-Ragel
Teatre Barcelona

Melodies exactes per les visites dels egos

Qui mai no ha dit una mentida? Qui mai no ha volgut aparentar ser algú que és impossible ser per aconseguir alguna cosa? Qui mai no s'ha posat una careta per poder fer allò que tant anhelava però que quedava fora de les regles? Tots, alguna vegada, ens hem deixat endur per les nostres conviccions, amagant rere una mentida el que realment som. Doncs tot això és el que, en el seu moment, va proposar Oscar Wilde en aquesta meravellosa obra crítica amb to humorístic de la societat victoriana.

La proposta de David Selvas, que segueix triomfant als escenaris de Barcelona, presumeix d'elements incorporats, lluny de la versió original de Wilde. Un cap de cérvol dissecat donarà el tret d'inici a una posada en escena esplèndida i amb els instruments necessaris per amenitzar les, gairebé, dues hores de text. Aquest petit detall que després passa desapercebut durant la resta de l'obra és un element extra per situar al públic en un saló d'una casa benestant. Un dels recursos més fàcils i hàbils per representar el món rural sempre ha estat la vegetació, allò que pertany al camp, i és per això que Selvas decora tot el mateix menjador amb plantes amazòniques per transportar-nos d'escenari i canviar la visió de l'espectador a una família apartada de la ciutat. La llum, de color verd, en certs moments ajuda a tancar el cercle d'una posada en escena directa. Com ja és habitual en les creacions de David Selvas i per evitar que el públic acabi cedint dins del món de l'avorriment, proposa un ritme enèrgic del text on no hi ha temps per a les distraccions i els canvis d'espai escènic es realitzen de forma dinàmica i àgil per mantenir el públic atent.

Un proposta que camina entre el teatre de text i el musical i és que aquesta és la màgia dels clàssics, tothom coneix el text, tothom sap com acabarà però ningú sap com li presentaran. En aquest cas, la productora La Brutal torna a fer una feina admirable posant les mesures exactes de cada ingredient perquè l'amanida d'egos i interessos quedi a punt per ser degustada.

27/01/2020
Markos Goikolea
Teatre Barcelona

Comèdia de la doble moral

Aquesta comèdia d'Oscar Wilde ens parla sobre la falsedat de les aparences en una Anglaterra on l'estricta moral victoriana, representada per una excel·lent Laura Conejero en el paper de Lady Bracknell, obliga els dos protagonistes a construir identitats o vides paral·leles per a poder complir amb els seus desitjos sense sacrificar el seu estatus social. Cal recordar que Wilde va ser empresonat per conducta indecent només tres mesos després de l'estrena d'aquesta obra. Sens dubte sabia del que parlava.

Les dobles identitats dels protagonistes i els seus desitjos sexuals són el motor d'aquesta frenètica comèdia, el ritme de la qual no fa més que ascendir. Rèpliques accelerades, entrades i sortides constants, moments musicals perfectament integrats, una estètica molt cuidada i moltíssima ironia dramàtica són els ingredients d'aquesta proposta de David Selvas. Una divertida experiència que serveix tant per a l'espectador que busca passar una bona estona, pel que vol reviure aquest clàssic teatral o per l'aficionat a la crítica social.

Però, com ha evolucionat aquesta estricta i doble moral victoriana fins a l'actualitat? En quina mesura condiciona les nostres vides? Com construïm la nostra identitat entre l'esfera pública i la privada en l'actual era digital? Aquest exercici d'adaptació a un context contemporani hauria resultat molt fructífer i estimulant. Però això sens dubte, seria una altra obra.

19/01/2020
Adrià Ardila
Teatre Barcelona

El musical no passa de moda

Podran passar 100 anys més i segurament la frescor que té avui dia el text de Wilde, La importància de ser Frank, estarà encara vigent i a l’ordre del dia. Perquè la falsedat i la hipocresia mai passen de moda.

No és d’estranyar, per tant, que s’hagi escollit aquest text per tornar-lo a representar, aquest cop en una versió musical amb composició de Paula Jornet. Amb una posada en escena bastant senzilla i realista però que aconsegueix fer fluctuar la història entre els dos espais, les dues cases en les quals passa l’acció, se’ns van presentant tant els personatges com els diferents elements escènics i narratius.

SI bé durant gran part del primer acte em va semblar que a la història li costava arrencar, potser pel text, potser energèticament, cap a la meitat l’obra arrenca i aconsegueix de mantenir captivat el públic, i sobretot, fer-lo riure. Amb una espectacular Laura Conejero, que resulta hilarant i que et deixa amb ganes de més, de que torni a escena per dir més barbaritats, trobo que és a partir de la seva entrada que la obra va cap al lloc on volen anar.

Paula Jornet i Paula Amalia interpreten uns personatges que passen de l’odi a l’amor mutu en un moment, mostrant-nos la seva bogeria i gelosia ocasionades per un malentès. També hilarants.

David Verdaguer sap portar molt bé el ritme de tota l’obra, i amb el seu personatge guia la narrativa amb molt d’humor.

Finalment, Mia Esteve i Norbert Martínez, que comparteixen la que trobo la millor cançó del musical, la més divertida. Gran moment.

Tot i així, si es volia fer una versió musical, he trobat a faltar actors de musical, cosa que sempre s’agraeix en un musical, actors que també siguin cantants.

En resum, un espectacle força divertit i bastant ben acabat, que trobo que té la finalitat d’agradar a gran part del públic i de fer passar una molt bona estona.

04/08/2018
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Wilde no passa de moda

Abans de res caldria precisar que Wilde és un autor en majúscules -els anglesos ho saben prou bé-, tot i que sovint es confon la seva obra amb un teatre passat de moda. Potser sí que l'ambientació de les obres ha jugat sovint a la contra, però està clar que els seus textos funcionen com un rellotge i són comèdia en estat pur. El seu humor va crear escola, fins al punt de que la seva fórmula de rèpliques i contrarèpliques constant, així com l'habilitat per introduir sentències fulminants, ha arribat fins els nostres dies. De fet, ho veiem sovint a moltes sitcoms i a altres tipus de comèdia.

La importància de ser Frank té forma de vodevil, però amaga un fons de crítica social i moltes càrregues de profunditat. Només tres mesos després de ser estrenada Wilde era condemnat a dos anys de presó per conducta immoral, i l'obra en realitat ens parla de dos amics que porten una doble vida dins de la societat acomodada de l'època. Coincidència o premonició? Segurament era la conseqüència lògica d'una vida viscuda d'amagat, enmig d'una pressió social i moral molt fortes. David Selvas recull tota aquesta informació però fa una obra lluminosa, feliç, tal com ha de ser... i tal com havia previst el mateix Wilde. Una celebració de la vida, que aquí ve amanida amb cançons i un decorat amb tendència a l'hivernacle. Potser sí que hi ha concessions a un públic més jove, i alguns elements capriciosos, però el conjunt funciona molt bé i dona bons resultats. És cert que a vegades a alguns actors els hi costa mantenir la rapidesa del ritme que s'ha creat, i també és cert que algun canvi de repartiment a última hora no ha jugat gaire a favor... El que està clar, però, és que sempre ens quedarà Laura Conejero. Les seves intervencions són tan contundents i el seu estil tant depurat, que quasi sense voler-ho s'acaba convertint en la reina de la funció.

18/07/2018
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

Un Wilde mediterrani

Qualsevol obra literària perd alguna cosa en la traducció. En el cas d’Oscar Wilde, un geni de les lletres que aconseguia que els jocs de paraules, a més de fer riure, continguessin reflexions i crítiques ben profundes, resulta encara més complicat. Afortunadament, sembla que David Selvas ha estat molt conscient d’aquestes dificultats i ha decidit assumir que una fidelitat extrema era impossible i que, per tant, valia més la pena apropar-se aquest muntatge al seu terreny. D’aquesta manera, La importància de ser Frank juga, aquí, amb l'esperit més obert, passional, fresc i espontani del caràcter mediterrani, mantenint la història però dotant-la d’una lleugeresa amb menys cinisme i més simpatia. L’arriscat experiment, amb una estètica a mig camí entre La la land i una pel·lícula de Wes Anderson, funciona com un petit miracle, tot i que les peces de la proposta podrien no haver encaixat. Però el director, el grup d’actors i, sobretot, les cançons han generat d’una màgia especial en aquest producte que destil·la gràcia i carisma pels quatre costats. Menció apart mereix l’actriu Laura Conejero que construeix una Lady Bracknell tan explosivament hil·larant com captivadora.

03/06/2018
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Una posada en escena brillant

Malgrat que les comèdies d'embolics no és potser el tipus de Teatre que més ens apassiona, aquesta obra l'hem vist diverses vegades al llarg de la nostra vida i l'última fa relativament poc temps al Teatre Akadèmia, al desembre del 2015, en una versió que ens va satisfer força.

Dijous passat vam fer cap a la Sala Petita del TNC, per poder veure una nova versió de La Brutal, amb unes expectatives molt altes, les entrades exhaurides des d'abans de començar les representacions, i uns comentaris llegits a les xarxes, que ens feien preveure una gran nit de teatre.

David Selvas ens presenta una versió lliure de LA IMPORTÀNCIA DE SER FRANK, convertint-la en una fabula, i incorporant melodies originals interpretades en directe pels mateixos intèrprets. Paula Jornet és la responsable de la composició musical i ella mateixa canta i toca la guitarra. Durant la representació s’interpreten set temes musicals.

Una comèdia que en el seu temps volia ser una denúncia contra la hipocresia de la classe acomodada de la societat conservadora de l'època victoriana, una societat on calia cuidar les formes. Un joc de mentides per permetre als protagonistes ser el que volen ser o aconseguir allò que desitgen. Una hipocresia que és també extrapolable a la societat actual amb els dobles perfils que permeten les xarxes socials.

s joves de l'alta societat que porten una doble vida per tal de conserver les aparences. S’enamoren de Gwendolen Fairfax (Paula Malia) i Cecily Cardew (Paula Jornet). Lady Bracknell (Laura Conejero), la mare de Gwendolen, Norbert Martinez que interpreta dos papers i Mia Esteve, la institutriu de Cecily completen un esplèndid repartiment.

L'adaptació de la peça ha estat efectuada per David Selvas i Cristina Genebat que és també qui ha efectuat la traducció. Han abordat la proposta desempolsant-la de l'excessiva pols acumulada pel pas del temps, apropant-la a la realitat actual, amb un caire despreocupat i fresc.

Una posada en escena brillant, atemporal, amb molta lluminositat i color. Un text que ens proposa, malgrat els anys de vida que ja té, una reflexió sobre les aparences socials en qualsevol època o societat on es fa imprescindible semblar un altre per sobreviure, o viure amb aparent normalitat. Una direcció acurada i un gran treball coral de tot el repartiment que interpreten unes senzilles però efectives coreografies.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

02/06/2018
Xavi Pijoan
Teatre Barcelona

Gran teatre, francament…

Una de les obres més originals i, amb tota probabilitat, més importants d’Oscar Wilde són les trenta pàgines de La decadència de la mentida que, amb forma de diàleg, conté algunes de les reflexions més profundes i ingenioses sobre l’art de la ficció, i sobre la necessitat imperiosa de fugir del realisme per a sistematitzar el seu ideari al voltant de la mentida com a valor innegociable per a la literatura.

La mentida, doncs, és eix vertebrador de l’obra de l’irlandès i no ens estranya trobar-nos-la convertida en motor a La importància de ser franc. En aquest cas, qui ens inocula amb elegància la mentida és de David Selvas, que planteja el muntatge com un joc de les mentides que comença pel propi Wilde, el dramaturg, el gran mentider, que com a algú que explica una història no té altre remei que mentir per acostar-se a la realitat i que, per tant, decideix que els seus protagonistes siguin també uns mentiders que tampoc tenen altre remei que ser-ho per poder aconseguir acostar-se a la gent que els envolta i, de fet, per ser tal i com són realment. I, a l’últim, és l’espectador el que també juga i accepta les mentides perquè entén que és l’única manera de parlar de la seva vida i de la dels demés.

Selvas troba l’equilibri just entre la frivolitat wildeana (la comèdia de malentesos) i la denúncia punyent de la hipocresia d’una societat victoriana que empeny l’Algernon (David Verdaguer) i en John (Miki Esparbé) a inventar-se sengles alter ego per fugir de la repressió que els estreny. D’aquesta manera, es converteixen, a la vegada, en “dramaturgs” capaços de crear personatges que visquin vides diferents a la seva, i així tancar el cercle del joc que proposa l’autor.

La inclusió dels números musicals col·laboren a imprimir l’aire juganer i humorístic a la posada en escena, i són cantats sense escarafalls pels protagonistes. Les coreografies, lleugeres, insinuades més que ballades, atorguen un plus de contemporaneïtat i, novament, de joc, el joc de la vida.

Les interpretacions són brillants, lluminoses. És complicat destacar-ne una per sobre de les demés, però que ens vam quedar amb ganes de més Conejero és un fet. Química a borbollades entre tot l’elenc que sembla haver estat esperant tota la vida que l’equip de La Brutal els regalés aquesta Importància, per a deixar-ne una empremta inesborrable que esdevindrà canònica. Si tot va bé. Francament, la festa del teatre al TNC.

18/05/2018
Mariona Rebull
Teatre Barcelona

Tópicos intelectuales con humor

Seamos francos: que una obra sobre la doble moral se haya convertido en un clásico es ya muy significativo de la condición humana. Y aquí, La importancia de ser Frank nos lo ejemplifica con creces. La rectitud victoriana, encarnada en una magnánima Laura Conejero, empuja a nuestros dos protagonistas a crearse una vida paralela. Y no para dar rienda suelta al exceso y a la lujuria, sino para simplemente, poder ser ellos mismos. La comedia, una historia de amor a 4 bandas, se vehicula a través de la absurdidad de un nombre, Frank a partir del cual, se arma una trama con aires shaksperianos donde el engaño y la confusión cobran protagonismo.

¿Qué proyectamos en un nombre -como el de Frank- para que resulte tan atrayente? Oscar Wilde nos insinúa que el enamoramiento no solo es una caída de ojos cazada al vuelo, sino un reptiliano cómputo mental acerca del poder, del reconocimiento o de la seguridad que la otra persona nos pueda ofrecer. Aunque eso sí, una vez caído el velo -es decir, cuando nuestro nombre verdadero se revela-, es cuando nos podemos empezar a amar por quienes realmente somos.

Amenizada con canciones, esta adaptación dirigida por David Selvas nos muestra las tripas de la sociedad victoriana que tanto podría parecerse, en menor a mayor grado, a la actual. Sin embargo, sobre el eje de la historia -la doble moral- solo se nos muestra ideas tópicas, tremendamente periféricas que hacen que esta comedia deba ser considerada, a mi juico, claro está, como un mero divertimento.

15/02/2020
Elena

Una de las mejoras obras que he visto!
Todo fantastico: los actores, las canciones, la música y mucho humor!
Queria verlo de nuevo y pienso es lo que todos necesitamos este año nuevo 2021)))

06/01/2021
Jordi Casas Duocastella

Magnífica adaptació de l’obra d’Oscar Wilde en què tot funciona com un rellotge, a més que en català s’ha pogut mantenir el doble sentit del títol original (“The importance of being earnest”) canviant el nom del protagonista.
Una comèdia lleugera i agradable, combinant la ironia del gran escriptor anglès amb vistosos números musicals.
El duet protagonista masculí, Jaume Madaula i Ferran Vilajosana, surt ben parat de la difícil tasca de substituir a Miki Esparbé i David Verdaguer, que van interpretar els seus papers la temporada passada. Laura Conejero, a qui estem acostumats a veure en drames, està esplèndida explorant la seva vena còmica. Paula Malia sap transmetre perfectament la candidesa del seu personatge. Cal destacar també la polivalència de Norbert Martínez i la presència de Gemma Brió. Capítol a part mereix Paula Jornet, responsable de l’adaptació musical, que, tal com es diu durant l’obra referint-se al seu personatge, és “la perfecció absoluta”.

05/03/2020
Pau

Gran combinació de teatre i música sense arribar a ser un musical típic.
Ritme dinàmic i cautivador.
Molt bona interpretació i posada en escena. M’ha encantat!

02/03/2020
Norma Abril

A mí no me gustó. Valoro positivamente la interpretación de los actores, pero el guión muestra un humor demasiado simple y previsible.

16/02/2020
Lucia Ponce

Comedia medio teatro medio musical y aunque musicalmente es aceptable lo mejor de la obra es el divertido enredo y crítica social de fondo…impagable Laura Conejero

09/02/2020
Germinal

Una comedia clàssica d’embolics que, incorporant elements musicals, es modernitza però perd part de la seva essència. Una adaptació d’un text que, tot i el desenllaç bastant tòpic, conté una poderosa crítica a la hipocresia social de l’alta societat victoriana. Parlem d’una obra divertida i a voltes hilarant, d’intensitat desigual, que va en augment a mida que l’obra progressa. Magnífica interpretació de la Laura Conejero i també brillant la d’en Ferran Vilajosana. Aconsellable.

01/02/2020
Taradete

La importància de ser Frank es una buena comedia de enredo que tiene sus lecturas por debajo de las risas. Ademas con el plus de contener números musicales pop-rock y hasta indie. Vale la pena que vayáis a descubrir la importancia de tener un nombre como el de Frank en el Poliorama.
La critica más completa aquí:
https://elrincondeltaradete.blogspot.com/2020/01/critica-teatro-la-importancia-de-ser.html

26/01/2020
Cristina Canals Sanchez

Divertida, hilarant, unes cançons ideals per cada situació i escena. Ens va encantar!!

16/01/2020
Arnau

Increïble representació per part de l’elenc de l’obra. Vàrem passar una molt bona estona, vàrem riure molt. Molt satisfet amb el resultat. La recomenaré a tothom!

16/01/2020
Laura GC

Desconeixia que fos en gran part un musical, però m’ha sorprès gratament. Molt bona actuació per part de tot els/les actors i actrius i uns diàlegs ben elaborats. Malgrat l’obra de Wlde tingui uns quants anys, la temàtica és ben actual. Una comèdia fantàstica!

16/01/2020
Joan Pere Medel

Acabem de sortir de la preestrena (moltes gràcies Teatre BCN) i FRANCAMENT … ens ha agradat moltíssim.
Una divertídissima adaptació del text d’Oscar Wilde, amb ritme trepidant i una interpetació genial de tots els actors.
Una autèntica delícia que val molt la pena.

15/01/2020
Josep M. Badia

A banda que és HILARANT, el punt és… hi pot haver una millor manera de veure l’obra d’Oscar Wilde que Selvatitzada?… vull dir, algú podria haver dirigit una adaptació millor? llegir les intencions de l’autor i traduir-ne l’obra a la sensibilitat actual, convertir la frescor en rauxa i flipar amb els aforismes, el cinisme, els girs, el ritme esbojarrat… i la pàtina de crítica social. No se m’acut ningú. Penso en el musical de “Mucho ruido..” però no, a “La importància…” tot existeix per vehicular l’obra, per portar-nos-la; la música. el casting….la Co-ne-je-ro.
Aneu-hi.

12/08/2018
Josep OS

Se’ns va escapar del TNC però avui i pels pèls perquè demà és l’últim dia, hem pogut gaudir i molt al Poliorama d’aquesta adaptació i direcció de David Selvas d’aquesta obra d’Oscar Wilde. L’altre dia en una opinió que vaig escriure deia que un text em semblava carrincló, i avui d’aquesta obra dic tot el contrari, I si em diguessin que està escrit en l’actualitat, m’ho creuria tot i que és molt anterior al que abans feia referència . No cal explicar la trama crec coneguda per tots, embolics amorosos però amb un rerefons de denúncia de la hipocresia i les mentides de la societat. La posada en escena i l’escenografia que suposo s’haurà reduït per adaptar-la al Poliorama, m’ha semblat encertadíssima. I la interpretació de tots i dic tots, extraordinària tot i que m’agradaria fer un esment especial de Laura Conejero que està hilarant i només desitjava que sortís de nou a escena. Magnífic així mateix tota la part musical i les composicions de Paula Jornet. Hem gaudit de valent i l’hora i quaranta-cinc minuts han passat en un tres i no res sense parar de riure.

05/08/2018
Mario Zapa García

La importància de ser Frank: La Brutal lo vuelve a hacer
Poco se puede decir más de lo que se ha dicho ya sobre una de las cumbres de Oscar Wilde, La importancia de llamarse Ernesto, y lo que significó posteriormente en su vida.
Es una de las obras cómicas que mejor retratan la hipocresía y las apariencias de cualquier sociedad y momento (es lo que tienen los clásicos) y que con sarcasmo y un humor inteligente, esconden una crítica despiadada.
Para cualquier buen teatrero que se precie, ir a ver la obra o leer el libreto, aunque sea más de una vez, asegura momentos de diversión y reflexión. Aún tengo por casa la primera edición de la primera traducción al castellano de The importance of Being Earnest realizada por Luis Antonio de Villena, y que acudiré de nuevo a ella y colocaré a su lado esta versión y traducción de Cristina Genebat y David Selvas.
Porque la productora de La Brutal, vuelve a agotar las entradas en la Sala petita del TNC antes del estreno y vuelve a dar en la diana con esta versión fiestera y sesentera del clásico de Wilde. La Brutal hace mucho tiempo que es sinónimo de buen teatro y de buen gusto por el teatro, la versión actualizada del Don Joan de Moliere, Sacrifici de Sergi Pompermayer, La Treva de Donald Margulies, la más comercial Vides privades de Noël Coward, La lista de Jennifer Tremblay, son entre otras, claros ejemplos de una forma de hacer que conecta a la perfección con público y crítica.
Aquí nos presentan una excelente adaptación fiel y respetuosa con el clásico, aderezada con un ambiente a lo La La Land que funciona, que no chirria en ningún momento, aunque pueda parecer a priori naif, que fluye sin problemas y que engancha desde el primer minuto a través de la complicidad.
Porque hay complicidad y mucha entre Miki Esparbé y David Verdaguer, porque la hay en los números musicales, en la coreografía, en la música original, porque los enredos siguen funcionando con gran agudeza y frescura y todo encaja en el elenco del reparto, con Mia Esteve, Paula Jornet, Paula Malia y Norbert Martínez.
Pero por encima de todo sobresale Laura Conejero, porque es aquí quizás, su primer papel que se nos presenta ya como la gran dama del Teatro que es y en que se está convirtiendo. Porque cuando ella está en escena, todo gira en torno a ella y nuestros ojos no pueden dejar de mirar.
Cada aparición de esta Lady Bracknell de Conejero debería de ser aplaudida en pie por el público, eso que tanto nos cuesta hacer en Barcelona, cada gesto, cada mirada, cuando habla, cuando calla, y cuando canta y baila, ya te enamoras incondicionalmente de ella si no lo has hecho antes.
Porque al final se trata de eso, la fórmula del éxito de La Brutal es enamorarte (o re enamorarte) las veces que hagan falta del Teatro, y deberían de sentar cátedra con la manera que tienen de realizar las transiciones de las escenas, porque aquí cuando pasamos de la ciudad al campo a través de la guitarra y el descaro de Paula Jornet, te das cuenta que estás vivo para ver esto.
Y sales de la petita del TNC con unas ganas irrefrenables de bailar, reír y cantar “parlen i parlen…per parlar” y amar.
Así sea.

30/05/2018
Mònica

Una molt bona adaptació de l’obra d’Òscar Wilde, divertida, fresca i amb unes actuacions fantàstiques, especialment de l’actriu Laura Conejero.
Les actuacions musicals aporten el to fresc a l’obra i destaca la veu de Paula Jornet. Una delícia!!

25/05/2018
Hèctor Fibla Ferrà

Àgil i divertida obra d’Oscar Wilde.

22/05/2018
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Iba con las expectativas muy arriba!
Entradas agotadas para todas las funciones antes de estrenarse, grandes actores, comedia musical de Òscar Wilde. La cosa pintaba muy bien!
Y si… me ha gustado. Me he reído bastante (sobretodo con Laura Conejero en su papel. Sobreactuada y divina. Pero es que lo hace taaaaan bien. Imposible no reírse con ella).
También destacar la gran composición musical de la obra. Las canciones me han encantado. Todos cantan bastante bien para no ser cantantes peeeero… me he enamorado de la voz de Paula Jornet. Maravillosa!!
Así que ya sabéis… si queréis ver una comedia musical divertida y desenfadada esta es vuestra obra!!

04/05/2018