El despertar de la primavera (Spring Awakening) és un musical pop rock que tracta sobre l’amor adolescent, la repressió, la por, l’abús de poder i la incomprensió. El musical ha aconseguit commoure espectadors d’arreu del món des de la seva estrena l’any 2006 a l’Off Broadway de Nova York.

Sinopsi

Considerada una peça de culte, ha tingut diverses produccions internacionals, i s’ha estrenat en escenaris de Nova York (Broadway), Londres (West End), Viena, Buenos Aires, diverses gires pels Estat Units i pel Regne Unit… i ara, Barcelona. La producció original de Broadway l’any 2006, va guanyar 8 premis Tony i 4 premis Drama Desk.

Melchior és un jove intel·ligent i astut que, gràcies als llibres, ha après diversos aspectes sobre la sexualitat humana que la societat s’obstina a amagar i ratllar de tabú. Ell és el confessor del seu amic i company de classe Moritz, que li explica que se sent torturat davant els somnis eròtics que acompanyen les seves nits. D’altra banda, la dolça Wendla que fracassa en l’intent que la seva mare li expliqui com s’engendren els nadons, es retroba amb Melchior i entre ells sorgeix alguna cosa especial.

L’espectacle, que conté 19 números musicals, estarà dirigit per Marc Vilavella (Homes Foscos, Mar i Cel, la Barni Teatre), la coreografia serà d’Ariadna Peya (Cia. Les Impuxibles, Grease, el musical), la direcció musical de Gustavo Llull (Poe de Dagoll Dagom, Operación Triunfo) i la traducció catalana de David Pintó (MARES I FILLES i HOMES FOSCOS). Jordi Bulbena (TeatreNacional de Catalunya, Teatre Lliure, Comediants) crearà l’escenografia i el vestuari.

Durada:
120 minuts

Idioma:
Català

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 36

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Hebert Parodi
Teatre Barcelona

La llum de la primavera acaba imposant-se a la foscor

Musical multipremiat, èxit primer a l’off Broadway (salvant les distàncies, una mica com aquí, del Gaudí va fer el salt al Victoria). Llibret interessant, no rabiosament actual (es basa en text del s. XIX), que no vol dir anacrònic, bona música rock en directe que també dóna cabuda a peces íntimes, un himne (Bla, Bla, Bla!), molt de talent i la passió de tots els involucrats que arriba a platea.

En un documental estranyíssim (Mommy dead and dearest) es deia que per molta sobreprotecció/ocultació/repressió, la sexualitat adolescent sempre s’obre pas i trenca totes les barreres que se li hagin posat. I d’això tracta, entre d’altres, aquesta obra. el descobriment del sexe, els seus misteris i el mur de silenci que l’envolta. Cert que avui dia no n’hi ha cap, de desconeixement, però hi ha més temes: la rebel·lia, la repressió, el difícil trànsit de l’adolescència, el suïcidi juvenil segueix sent una plaga, hi ha embarassos adolescents no desitjats, la violència domèstica està present... El despertar no és senzill. Hi ha drama i tragèdia que es recondueix de manera que surts ple d’energia, sabent que les flors brollaran tot i que voldrien més sol.

El jove repartiment, molt preparat, dóna vida a personatges amb caràcters ben diferenciats però sense estereotips, intensos com ho són aquells anys. Destaquen els números corals, protagonistes masculins, Víctor Gómez (Dies Normals) i Eloi Gómez (Generació de merda) i l’eficaç contrapunt dels adults Mingo Ràfols i Rosa Vila/Roser Batalla.

No necessita gairebé escenografia ni grans efectes gràcies a una il·luminació impecable i, ara sí, so de qualitat i, especialment, el treball coreogràfic i de moviment excel·lent d’Ariadna Peya.

El millor: un aspecte pel que tinc dèria, que no només els protagonistes de les escenes estiguin interpretant sinó que tothom que està a l’escenari actuï, petits detalls, moviments... que cimenten la credibilitat.

En RESUM: un interessant musical, que ajuda a viure com a pròpies les pors i ganes dels joves d’obrir-se a un món que ja estan vivint i sense ajuda de ningú, amb molta qualitat interpretativa, de música, de cant, coreogràfica…ple d’il·lusió i fe en el que fan.

28/04/2019
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Un magnífic Musical i en català

I dijous, d'un musical íntim i de petit format a un altre musical una mica més gran al Teatre Victòria. EL DESPERTAR DE LA PRIMAVERA, la producció catalana del musical "Spring Awakening" adaptat per David Pintó.

Una producció que, amb un altre elenc, vam tenir l'oportunitat de veure al Teatre Gaudí, el novembre del 2016 (podeu veure aquella ressenya en aquest enllaç). Volem des d'aquí valorar la feina i l'enorme esforç que fa Ever Blanchet, director del Teatre Gaudí, per donar suport a les petites produccions Musicals (i no tan petites) realitzades a casa nostra en català i amb música en directe, sense gaire pressupost, sense cap subvenció i arriscant econòmicament tot i més. Una vegada triomfen, com és el cas, passen a teatres més grans i amb més mitjans tècnics i econòmics.

Al nostre entendre, creiem que la feina que realitza Ever Blanchet no és suficientment reconeguda ni pel sector teatral, ni tampoc (encara menys), pels mitjans de comunicació, que únicament es fan ressò de les propostes escèniques que es poden veure als teatres de més aforament.

Aquesta, tal com ens van comentar a la roda de premsa del passat mes de marc, és la segona vegada que es representa al Teatre Victòria i bona part dels intèrprets ho fan per primera vegada després d'un càsting a més de 300 aspirants. Marc Vilavella, director de la proposta, ha incorporat doncs, mirades noves a les escenes que conformen l’espectacle. Amb l’Ariadna Peya han treballat noves coreografies tenint en compte que és un espectacle que s'ha adaptat a les mides d'un gran teatre i que compta amb 15 actors, 7 músics en directe i un gran equip darrere. La direcció musical és de Gustavo Llull.

EL DESPERTAR DE LA PRIMAVERA, és un musical pop rock que tracta sobre l’amor adolescent, la repressió, la por, l’abús de poder i la incomprensió.

Tots els personatges adults femenins són interpretats per Rosa Vila i els masculins per Mingo Ràfols.

Un musical on tots els intèrprets canten i actuen molt bé, destacant pel seu pes dins de l'acció als tres protagonistes, l'Eloi Gómez que interpreta el paper des de la primera representació al Gaudi, Víctor Gómez que ens ha ofert un magnífic Melchior i la "ingenuïtat" i extraordinària veu de la Berta Butinyà en el paper de Wendla.

La resta del repartiment ha estat la següent: Laura Daza (Ilse), Valèria Sorolla (Martha), Clara Moraleda (Thea), Mireia Coma (Anna), Candela Díaz (Mariana), Pablo Capuz (Hanschen), Odo Cabot (Otto), Marc Udina (Ernst), Àlex Sanz (Georg), Pol Roselló (Bobby). Unes interpretacions enèrgiques que desprenen en tot moment una gran entrega i il·lusió.

Aquesta producció catalana ha obtingut 2 Premis de la Crítica, 3 premis Teatro Musical de Madrid, 2 premis Broadwayworld i dues nominacions als Butaca.

Mantenint els cubs originals de la primera escenografia, aquesta proposta escenogràfica de Jordi Bulbena s'ha adaptat al format d'una sala gran sense perdre el seu encant. Uns troncs d'arbre gegantins i la magnífica il·luminació de Dani Gener omplen l'escena.

Amb 19 números musicals interpretats en directe, la magnífica adaptació al català i unes interpretacions vocals i coreogràfiques molt notables, EL DESPERTAR DE LA PRIMAVERA és un magnífic musical que no decep, i que decididament recomanem si o sí.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

20/04/2019
Montse Sendra
Teatre Barcelona

La dura primavera

El despertar de la primavera és un dels musicals que tota persona amant d’aquest gènere ha de conèixer. Basat en la tragèdia teatral Frühlings Erwachen de Frank Wedekind (1891), va ser adaptada com a musical a Broadway amb el títol de Spring Awakening (2006). L’èxit de crítica i públic va ser instantani, i va catapultar els seus dos protagonistes a la fama: Lea Michele (Glee, Scream Queens) i Jonathan Groff (Hamilton). D’entrada, per tant, ja recomanem l’obra per la seva importància dins de la història del teatre musical contemporani.

Hem d’avisar, però, que el títol ens pot conduir a generar falses expectatives: el despertar de la primavera ens pot suggerir imatges bucòliques de nens corrent i saltant alegrement per prats verds i florits. O històries d’enamorats feliços envoltats de núvols de cotó fluix. No, la cosa no va per aquí. Tot i que no explicarem l’argument per no fer spoilers, sí que podem dir genèricament que tracta sobre el descobriment del sexe en l’adolescència, en un moment (1891) en què era un tabú social i en una societat opressiva que tenallava l’individu.

És, doncs, un musical diferent, en què no tot és bonic i amb alguna escena no apta per a menors d’edat. Un musical que tracta el públic com un adult i no infantilitza ni banalitza el seu contingut per agradar: no té temes d’amor, no té bromes ni trames lleugeres, per no tenir no té pràcticament decorats. Una història crua i aspra, i que ens posa un mirall que reflecteix que quan no es pot parlar de les coses, la situació acaba sempre petant per algun lloc.

La seva gran fortalesa, a més d’una trama emocionalment intensa, és precisament l’execució de l’obra: des dels actors (joves, enèrgics i amb talent; complementats amb dos veterans dels escenaris catalans, Mingo Ràfols i Roser Batalla) a les peces musicals (roqueres, electrificants, vives), passant per la magistral coreografia d’Ariadna Peya. Qualitat en estat pur: el públic dret al final de l’obra ho certifica.

31/03/2019
Rubén Garcia
Teatre Barcelona

La gran primavera musical

No vaig tenir l'oportunitat de veure aquest musical en la seva estada al Teatre Gaudí, però una de les coses que he pensat després de veure la reestrena del Teatre Victòria és que estava veient un gran musical. La producció que he vist ha estat perfectament adaptada al nou espai escènic i, malgrat el que he dit al principi, la meva sensació és que el musical s'ha fet gran i que, això, ha estat gràcies a un exhaustiu treball que ha fet la companyia.

Es tracta d'un musical molt ben treballat: els intèrprets canten molt bé i, encara que no totes les interpretacions m'han convençut de la mateixa manera, l'energia, les ganes i la il·lusió que desprenen farà que entreu de seguida en la història i que les més de 2 hores de duració passin sense mirar el rellotge. Penso que el fet de portar un musical com aquest a casa nostra és molt bona idea i que, malgrat que el context de la història ens situï a finals de segle XIX i que algunes reflexions ens quedin lluny, pot connectar perfectament amb els adolescents (i amb els qui ja no ho són): les pors, la incertesa, el despertar sexual o la cerca de respostes. El moviment i la coreografia per mi van ser exquisits: la manera de jugar i integrar a l'escenografia en els moviments està molt ben trobada i el ball molt ben coordinat. Per posar un 'però' a la recomanació, potser vaig trobar a faltar una mica més de força en algun dels moments més top... però en conjunt són petits detalls que, en el global, es queden en res.
Ve de gust anar al teatre i gaudir d'un treball efectuat per tot un equip que té ganes de fer les coses i de fer-les bé, que té ganes d'aportar alguna cosa diferent i que s'ho passa bé fent-ho i, això, es transmet... i la màgia arriba al públic.
11/04/2018
Xavi Pijoan
Teatre Barcelona

El despertar del Musical

Els que no vam tenir la oportunitat de veure El despertar... al Gaudí la temporada passada hi anem advertits al Victoria: "no serà el mateix", "es perdrà proximitat"... És clar que no podem fer la comparació, però també ho és que el muntatge de Marc Vilavella fa l'olor de l'artesanal, d'allò manufacturat amb la intenció de desvetllar una veritat emmascarada, perquè la veritat sempre ho està.

El teatre, avui, sembla trobar-se en un enforcall cada cop que ha d'enfrontar-se a la posada en escena d'un esdeveniment del passat, i ha de triar entre l'opció historicista i l'actualitzada. David Pintó escull una tercera via, que consisteix a crear un diàleg entre passat i present sense necessitat de forçar la transposició d'elements del segle XIX al XXI, i sense obligar-nos a viatjar a un passat que potser no ens interpel·la. Pintó i Vilavella prefereixen desestabilitzar els dos àmbits temporals, la qual cosa genera conflicte per sí sola en l'espectador.

Spring awakening (Steven Sater & Duncan Sheik) desafia la carrincloneria amb què el gènere musical ha entomat, gairebé sempre, la possibilitat de parlar del sexe. L'acostament que els autors en fan és descarnat, sense embuts, amb una mirada desinhibida sobre l'homosexualitat, el massoquisme, la masturbació... enteses com a les diferents formes que pot prendre el sexe. En la versió catalana, la lleialtat a l'original és absoluta. En aquest sentit tenen un pes molt important les coreografies dissenyades per l'Adriana Peya, contundents, sensuals, imaginatives i sensibles, que posen l'espectador davant d'un possible doble seu, un doble entès com una possibilitat de sí mateix.

Les cançons de Sheik, amb orquestracions senzilles i corus imaginatius, són interpretades de manera brillant per un repartiment enèrgic que sap transmetre en cada moment la intensitat adient.

Tant de bo que El despertar de la primavera sigui un abans i un després al gènere musical a Catalunya i ens estalviï visions reaccionàries de l'amor i del sexe que desvirtuen la missió del fet teatral i ofenen la intel·ligència dels espectadors. Que es desperti la primavera! Que es despertin els musicals!

08/04/2018
Yolanda Fernández
Teatre Barcelona

Un gran musical

El despertar de la Primavera era una obra que tenia moltes ganes de veure, tothom me'n parlava molt i molt bé, i la veritat és que tenien raó: és una joia. Les dues hores i mitja de funció no es fan gens pesades, tot flueix molt bé i gaudeixes molt.

Vull destacar la posada en escena, a risc de resultar senzilla, està molt ben executada. També cal destacar el gran treball d’Ariadna Peya (coreografia) i de la direcció.

Pel que fa als actors, em quedo amb el personatge de'n Moritz, a vegades em recordava molt al Colate de "Hoy no me puedo levantar", molt innocent al principi, divertit i intens a la vegada. Felicitats a l'actor Eloi Gomez per la seva interpretació.

També vull destacar als dos protagonistes, Marc Flynn i Elisabet Molet. Es nota la passió dalt de l’escenari.

L'única cosa que no he entès massa és una escena del segon acte de dos nos gais que trobo que està posada una mica amb calçador. Entenc que és reivindicativa però em desquadra no saber res sobre aquesta història durant tota la primera part i després em posin una única escena enmig de la segona part d’ells dos. La trobo innecessària.

Per la resta, bé. Si és cert que foten més canya a la segona part que a la primera i tot passa com més a càmera ràpida però està ben resolta la història. I el més important, emociona.

Les cançons m’encanten, trobo que l’adaptació en català de "Spring Awakening" és tot un encert.

07/04/2018
Josep Maria Ribaudí i Martí
Teatre Barcelona

Llàstima dels “hooligans”…

Que a una gran part dels espectadors ens han destrossat l'obra amb els seus crits, riallades escandaloses i "yuhuus". Als de Origen Produccions amb amics així no els calen enemics. La producció potser ha pecat d'un excés d'ambició perquè l'obra és complicada, amb moltes trames, però penso que se n'han sortit prou bé. En condicions civilitzades potser els hauria posat 4 estrelles, però amb aquella patrulla de "hooligans" sóc incapaç de valorar-la bé i la deixo en 3.

P.D. Els baladrers eren amics que anaven a donar suport, animar i fer de claca. penso que van aconseguir just el contrari.

Crítica completa » http://bit.ly/2k9emjO

27/01/2017
Carme Canet
Teatre Barcelona

L’art de fer un gran musical de petit format. L’art de dormir amb algú. L’art d’aprendre a estimar. El despertar de la primavera

15 actors i 7 músics i un equip de preparació acurat, apassionat, fa que aquest espectacle s’ompli d’energia i de sentiments a flor de pell.

La producció d’El despertar de la primavera no estalvia en mitjans humans, artístics, tècnics. Excel·lent la factura musical (Gustavo Llull), coreogràfica (Ariadna Peya) , interpretativa, direcció (Marc Vilavella), il·luminació (Dani Gener) , posada en escena, escenografia.

Vull ressaltar les escenografies, en un espai gens fàcil, amb tants actors, amb pocs elements. Va tant a favor de la interpretació, del text i del subtext , tant a favor de l’argument, que seria inconcebible sense elles. Felicitats Ariadna Peya!

L’adaptació al català de David Pintó, com sempre, tant encertada.

Aquest Romeu i Julieta universal, dramàtic i tràgic, està tant ben fet que val la pena no perdre-se’l i ser al costat dels que arrisquen teatralment, artísticament.

Felicitats a tota la companyia, als protagonistes i als secundaris, als músics, als tècnics de so, de llums. Sou un gran equip!

Trobareu la ressenya ampliada a Companyia de teatre i cultura

20/01/2017
Francesc Esteve i Tomàs
Teatre Barcelona

Un bombó que no ens empatxa

Una recomanació que deixa amb bon gust, un bombó que podem perdre sense cap problema després d'aquestes dates d'empatx en tots els sentits. No patiu que no tenim una obra on han posat un parell de cançons, per colar-nos com teatre musical.

I ara que estem amb la cartellera amb diferents propostes de teatre musical, arriba El despertar de la primavera (Spring Awakening) amb més força. Podem dir que és un dels millors musical que tenim actualment a la cartellera. L'adaptació realitzada al català ha estat afortunada en aquest cas.

Amb el talent d'uns protagonistes joves i acompanyats del contrapunt del caràcter que ens demostra Roser Batalla i Mingo Ràfols. Amb tot, aconsegueixen sorprendre'ns i demostrar el seu bon fer. L'edat dels actors, ens ajuden a entrar en l'obra més fàcilment. Hi ha un equilibri entre el cant i l'actuació, un dels punts que a vegades no veiem en totes les produccions. A més, l'afegit de tenir música en directe.

A més podeu veure més a l link

17/01/2017
Eirene Ramos
Teatre Barcelona

El despertar del talent jove musical

El Despertar de la Primavera m'ha sorprès gratament. Sense grandiloqüència ni grans pretensions, el musical aconsegueix, gràcies al talent de tot l'equip i a una molt bona execució d'aquesta obra del Off-Broadway, conservar un bon ritme durant les més de 2 hores que dura, enganxant al públic de principi a fi.

Els seus joves actors i els seus músics ens demostren que no es necessiten grans escenografies, perruques per un tub o milions de llums perquè un musical funcioni: l'escenografia és escarida, encara que està molt bé utilitzada; el vestuari és simple, però dóna bon resultat; les actuacions dels joves actors i actrius són molt bones; a més realitzen les coreografies amb molt ritme i poètica; i a nivell vocal tots es llueixen bastant. Respecte a la música, la partitura pop-rock enganxa, des dels temes més lírics, fins als més "cañeros", que es lliguen als moments de més rebel·lia d'uns adolescents que viuen sotmesos a tal rectitud, que tot acaba saltant pels aires.

Un musical en definitiva de petit format, -o més aviat de baix pressupost-; que s'adapta bastant bé a les limitacions d'una sala petita com la del Teatre Gaudí, aprofitant ben l'espai a quatre bandes. I, personalment, crec que l'espai els afavoreix, que aquest musical es gaudeix molt d'a prop, pels moments tan íntims que relata, i perquè, com a públic, les relacions entre els personatges es viuen més intensament així.

17/01/2017
David Elfa Novoa
Teatre Barcelona

La musicalitat dels sentiments adolescents

Un cop més, el Teatre Gaudí torna a fer les delícies dels amants dels musicals, portant-nos en tota la seva esplendor una de les joies de l'Off-Broadway... i ja van unes quantes! Es tracta d'un musical que fa deu anys va arrassar als premis Tony i que en el seu repartiment original comptava amb els ara televisius Lea Michele (Glee) i Jonathan Groff (Looking, Hamilton). Tornant al present, la posada en escena barcelonina destaca per la seva creativitat i pel seu bon saber fer a l'hora de construir escenes. D'altra banda, la part vocal brilla en els temes que les veus sonen individualment, però agafa el seu màxim esplendor en els temes corals, aconseguint una fusió de veus i registres meravellosos. En total consonància es troba la coreografia, la qual esdevé imaginativa, dinàmica i moderna, resultant adient per ser vista de prop i aprofitant al màxim la força dels quinze actors en escena. A més, no podem oblidar la gran feina dels set músics, que aconsegueixen arrodonir l'experiència en directe, fent sonar uns temes pop-rock d'alta qualitat.

L'obra té l'habilitat de mostrar els sentiments que afloren en l'adolescència, transmetent-los a través de la composició musical, les lletres i els balls. En aquest sentit. la ràbia, el desconcert o la fragilitat aconsegueix arribar a l'espectador a través dels diferents sentits, mostrant empatia amb els personatges i revivint uns sentiments magnificament exposats. Es tracta d'una proposta que barreja elements que en principi poden semblar contradictoris, com són el segle XIX i la música rock, aconseguint reflectir l'atemporalitat dels sentiments i dotant a l'obra de personalitat pròpia. Sens dubte, estem davant d'un bombonet per aquells qui som uns musical lovers.

21/12/2016
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

Pop rock de culte

Ara que Barcelona s’està posant de moda com a ciutat de referència pels musicals dins de l’Estat, segons diuen els productors, resulta curiós observar com les propostes de petit format estan obtenint resultats molt més interessants que els grans muntatges. El despertar de la primavera és un nou exemple de com la manca d’un pressupost elevat no és impediment per oferir un producte de qualitat, engrescador i satisfactori. L’adaptació a llengua catalana d’aquest espectacle de culte, guanyador de vuit premis Tony, transmet una energia vibrant i un ampli ventall d’emocions gràcies a un càsting molt potent i encertat, i una traducció molt acurada de David Pintó. Però, sobretot, cal destacar l’enorme treball de direcció de Marc Vilavella que, no només extreu el màxim profit del repartiment, sinó que demostra conèixer el material que té entre mans, dotant-lo de sentit, cohesió i una força narrativa aclaparadora. Òbviament, en alguns moments, topa contra les seves limitacions (l’espai o alguna escena que demana lluir més) però, malgrat això, les seves dues hores de durada passen com un intens sospir, gràcies al seu dinamisme, vigor artístic i vitalitat.

12/12/2016
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

La sorpresa musical de la temporada

L'any 2007 els premis Tony, els més prestigiosos que s'atorguen al teatre que es fa a Broadway, van condecorar a Spring Awakening com el musical de l'any. Aquells vuit guardons la van reconèixer com una de les grans, tot i que al no tenir un muntatge espectacular dels que els hi agraden a les grans productores l'espectacle va tenir una projecció internacional reduïda. Ara, finalment, Marc Vilavella i David Pintó la porten a Barcelona en un format adaptat i reduït... però amb tota la força de les seves cançons i l'energia d'un repartiment jove totalment lliurat a la causa.

El despertar de la primavera, basat en l'obra homònima de Frank Wedekind, té el seu punt fort en la partitura pop-rock de Duncan Sheik i les lletres d'Steven Sater. L'adaptació catalana funciona amb igual força, i el reduït espai de la Sala Gaudí s'ha sabut adaptar a les mil meravelles. En aquest sentit, la direcció de Vilavella és fonamental, a l'igual que la meritòria il·luminació de Daniel Gener i les coreografies minimalistes i precises d'Ariadna Peya. Els joves protagonistes demostren que ja hi ha un relleu generacional, i que no s'ha de tenir por als reptes musicals en un futur. És evident que potser amb major producció tot lluiria una mica més, i que el recurs de condensar tots els personatges adults en només dos actors -un recurs que ja existia a l'original- potser s'hauria de treballar una mica més. Sigui com sigui, l'obra ha estat per a mi un èxit i una sorpresa... Tant de bo que segueixi l'estela de Sugar i els espectadors tinguin la oportunitat de descobrir-la i gaudir-la.

27/11/2016
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

“Les conseqüències de la ignorància”

“El despertar de la primavera” d’Spring Awakening, és un musical pop rock basat en l’obra de Frank Wedekind (1890) amb llibret i lletres d’Steven Sater i música de Duncan Sheik. La versió que podeu veure al Teatre Gaudí és l’adaptació catalana que ha David Pintó ha fet d’aquest exitós musical de Broadway.

Raons per les quals no us heu de perdre aquest musical:

-L’espai escènic ocupa tota la sala del teatre. Les parets negres són plenes de paraules i frases escrites amb guix, de seguida ens adonem que estem en una aula d’estudis durant l’època adolescent. En front un mirall de peu a un costa i a l’altre l’orquestra.

Uns caixons negres són tot el material escènic que ha triat Jordi Bulbena per l’escenografia. Uns caixons multifuncionals amb el que els actors construiran i desconstruiran els diferents espais de la representació (l’escola, el bany, un cementiri, un Bosch,…), i objectes ( cadires, tombes,…)

-El vestuari ens situa de seguida en el moment i època en la que transcorre l’acció, principis del segle XX.

-Sota la magnífica direcció de Marc Vilavella podeu veure 13 joves actors donant-ho tot dalt l’escenari (ballen, canten i interpreten). Els acompañen dos actors més veterans, en Mingo Ràfols i la Roser Batalla, que interpreten als diversos personatges adults que surten al llarg de l’obra, així els podem veure fent de pares, mestres, metge, mossèn,…

-Les coreografies de seguida us adonareu que porten la firma de l’Ariadna Peya. Plenes de ritme. Tots a una. Espectacular!!!

-Música en directe!!! Set músics excepcionals, sota la direcció musical de Gustavo Llull, ens han tocat unes divuit cançons. Tot un luxe i un privilegi tal i com està el panorama cultural en aquests moments.

La música és extraordinària, l’orquestra toca de meravella i el millor de tot no es repeteix aquella tonada “típica fàcilona” (recurs molt utilitzat en altres musicals).

Hi ha un tema que no para de sonar dins del meu cap: "L’has ben cagat”.

La cançó grupal “La Primavera” m’ha posat la pell de gallina. Escoltar-los a tots cantar a la mateixa hora i en diferents tonalitats ha estat…Brutal!!!

-Felicitats a l’Albert Giner, tècnic d’il·luminació, per posar aquell punt de llum precís i necessari en tot l'espectacle.

Ignorància, corrupció, educació, salut i pobresa són els medis de manipulació més utilitzats des de fa segles pels poderosos, governants i líders religiosos. Sota el seu poder, s’aprofiten de la ignorància, el desconeixement i la falta de informació de la gent, per ensenyar-lis a tenir por a determinats mites i fenòmens. Una societat ignorant es estable i fàcilment manejable. La ignorància és la millor manera de tenir a les masses controlades.

Moltes vegades la ignorància o l’engany pot derivar en l’autodestrucció provocada per l’angoixa i la inseguretat. La nostra moral es debilita sobretot quan apareix la lluita interior entre els nostres instints innats i els adquirits mitjançant la societat.

El despertar de la primavera és aquell instant en que tot esclata, aquell moment on tot comença a ser qüestionable. Hi ha canvis físics i psicològics, apareixen noves inquietuds, preguntes que necessiten respostes. És experimentació.

El despertar de la primavera ens mostra a través dels seus protagonistes, les conseqüències de la desinformació sexual, i s'aborden temes com l'embaràs, l'avortament, els abusos sexuals, la masturbació, la repressió, la bogeria, el suïcidi, els reformatoris, l'homosexualitat i la incomprensió.

****1/2

21/11/2016
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Un Musical de qualitat treballat de forma artesanal

EL DESPERTAR DE LA PRIMAVERA (Spring Awakening), és un musical pop rock que tracta sobre l’amor adolescent, la repressió, la por, l’abús de poder i la incomprensió. És un musical que ha aconseguit commoure espectadors d’arreu del món des de la seva estrena a l’Off de Broadway l’any 2006. Considerada una peça de culte, ha tingut diverses produccions internacionals.

És l'any 1891, a Alemanya, en un món en el qual els adults són els qui controlen tot. Un grup d'adolescents d'un petit poble s'enfronta a algunes de les grans preguntes que marquen l'adolescència: el sexe, el suïcidi, els misteris de la pubertat i la interminable sèrie de qüestionaments que comencen a aflorar. La història de com intenten trobar les respostes, mentre intenten continuar amb les seves vides dins del col·legi, i dins d'un món extremadament hostil davant tots aquells que s'atreveixen a posar a prova els seus valors.

L'espectacle conté 19 números musicals i està dirigit per Marc Vilavella, amb coreografia d'Ariadna Peya i direcció musical de Gustavo Llull. A escena 7 músics interpreten la música en directe. La versió catalana és de David Pintó; s'ha revisat i adaptat la versió original reduint la seva durada original de 3 hores a les 2 que dura aquesta proposta presentada al Teatre Gaudí.

Una proposta fresca i engrescadora amb una entrega absoluta de tots els nois i noies, ja que molts d'ells veuen en aquest espectacle una oportunitat de sortir de l'anonimat. Malgrat alguns problemes de so, no imputables en absolut als actors (en determinats moments donaven les veus amb eco, i en d'altres no els podíem escoltar bé) i que suposem que es corregiran en els pròxims dies, ens ha agradat força la posada en escena d'aquest espectacle.

Un Musical de qualitat, fet gairebé de forma artesanal, sense gaire pressupost ni mitjans, representat en català i en un teatre petit de la nostra ciutat, que aposta per posar en escena aquesta proposta ni més ni menys que amb 15 actors i 7 músics interpretant la música en directe ..... crec que no calen més paraules. Creiem que de totes, totes, aquesta mena de propostes se li han de donar suport.

El contrast de la manera de fer amb les franquícies que ens arriben dels grans musicals, és brutal en tots els sentits, sense comptar que en aquelles propostes escèniques els nostres actors queden exclosos i els músics han desaparegut.... i ja ni comentem la política de preus.

Si desitgeu llegir l'apunt original, només heu de clicar AQUÍ

18/11/2016
Sara

Un musical que emociona, inspira i no el superes.
Vam anar a les prèvies i tenim entrades per repetir.
L’actitud i força dels actors és realment brutal.

30/04/2019
Rubèn

Una obra espectacular amb un gran rerefons, un missatge clar i una actuació molt ben feta. 10/10

13/04/2019
Montserrat Camacho Millán

Un musical actiu I ple de temes actuals encara avuí día, que ens fan pensar en com els nostres joves adolescents s’han d’enfrontar amb el despertar de la vida. Joves talents que emocionen I s’entreguen en l’escenari. Molt adequat per pares I mares I professionals que treballes envoltats d’adolescents. M’ha emocionat.

08/04/2019
Jordi Casas Duocastella

El Teatre Victòria acull amb èxit el premiat musical “El despertar de la primavera” amb un bon repartiment de 13 joves, ben secundats pels personatges adults de Mingo Ràfols i Rosa Vila (alternant-se amb Roser Batalla en algunes funcions).
Les atractives coreografies compensen l’escassa escenografia, així com la segona part de l’obra compensa la manca d’empenta de la primera gràcies als temes més potents i més corals.
Un musical recomanable amb una execució impecable per part dels músics i els joves intèrprets.

01/04/2019
Victòria Oliveros Layola

Molt recomanable. Val molt la pena! Sens dubte, estem davant d’un bombonet per aquells qui som uns musical lovers. https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2017/01/15/el-despertar-de-la-primavera/

27/12/2018
Josep FO

Em despertava la curiositat aquesta obra i no em va defraudar. Potser la història a la primera part sonava antiga però guanyava força a la segona. S’acostava més a l’actualitat. L’actuació espectacular i podem dir que tenim davant unes actrius i uns actors que tenen futur.
Com espectador d’obres musicals prefereixo mil vegades aquest tipus de musical que no aquests que surten de pel·lícules d’exit.

01/05/2018
Núria

Tot i que és un gran muntatge, amb un fantàstic repertori musical i artístic, li falta xispa! No em va acabar d’arribar…

22/04/2018
Hèctor Fibla Ferrà

Gran musical sobre la llibertat sexual en l’adolescència ambientada en una època repressora. Bones veus en un jove repartiment amb molta energia.

16/04/2018
miguel

Un muy buen espectaculo.Perfecta las actuaciones,las voces,la musica y la coreografia ,pero lo que no me gusto es al final, cuando algunos actores llevaban un lazo amarillo.Yo pague solo por ver un musical y la opinion politica de los actores no me interesa.Algunas personas del publico se marcharon en ese momento enfadadas.

15/04/2018
Mireia grau camps

tot i no ser gaire amant dels músicals em va atrapar desde l’inici, l’ambientació, l’escenogràfia, cuantes coses poden fer-se amb uns quants calaixos, la música en viu i les veus i interpretacions dels actors, és el primer músical que se m’ha fet curt, enhorabona val molt la pena histories de ahir que avui és repeteixen.

09/04/2018
Josep OS

Ahir vaig veure aquest musical basat en l’obra que el 1891 va escriure el dramaturg alemany Frank Wedekind i que fa poc més d’un any es va poder veure al Gaudí i que ara han reposat al Teatre Victòria. Anava amb ganes perquè havia llegit molt bones crítiques, però la realitat per a mi ha estat una altra i he sortit força decebut bàsicament amb el text que quan va ser escrit va ser censurat pels temes que tractava, sexe, homosexualitat, masturbació, suïcidi etc .. però que amb el pas dels anys, ha quedat ancorat en el temps i ara en ple segle XXI em sembla carregat de tòpics i més propi d’un serial. Les lletres de les cançons, i sobretot les que canten individualment o en parella m’han semblat molt carrinclónes. Una altra cosa i aquí chapeau és tota la resta, Música en viu amb set músics, un luxe. Un musical produït aquí i amb gent d’aquí, fantàstic. Unes coreografies d’Ariadna Peya, molt aconseguides. I un equip d’actors i actrius molt joves que se’ls veu amb unes ganes i un esforç encomiable. Llàstima que em va fallar el text l’argument en si, encara que el públic majoritàriament adolescent pels seus crits i aplaudiments s’ho va passar d’allò més bé.

07/04/2018
Natalia Daniel Rabionet

Una gran obra molt ben interpretada per artistes joves. No només et transporta a l’època, sinó que a més a més ho fa amb molta força. Tant la música com la interpretació estan molt logrades en us espai petit i molt ben aprofitat. Capaç d’emocionar en segons quins moments de la representació, de ben segur que la tornaria a veure. Ens va encantar a tots els membres de la família, pares i filles adolescents. Recomanable al cent per cent. Enhorabona!!!

06/02/2017
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

A veces me pasa que una obra muy recomendada y que está triunfando luego me decepciona. Y lamentablemente me ha pasado con este musical!
Todo el mundo hablaba Maravillas, se ha prorrogado por éxito de público, agotaba todas las funciones…
Y yo me he quedado tiesa al verla!
No sé si es por su argumento que lo veo muy pasado de moda (el despertar sexual de unos adolescentes en la Alemania de hace muchos años) o por las canciones que no tienen sustancia (excepto el numero principal que estaré tarareando los próximos 2 meses) o los actores que a pesar de cantar divinamente y hacerlo con mucha ilusión a veces van demasiado cargados de energía (hay veces que parece que en lugar de bailar les esté dando un ataque epiléptico)
El caso es que no me ha emocionado.
De hecho casi la he olvidado…
Una pena…

31/01/2017
Elisabet

Una obra molt intensa i ben interpretada. Un format molt proper que et fa entrar en l’obra i la història. Ens la van recomanar i ha sigut tot un encert anar-hi!

09/01/2017
Lola

El millor musical a petit format que he vist fins ara! Super recomanable…

02/01/2017
Laura

Molt recomenable! Llàstima que acabi d’aquí a poc, si afegissin més funcions repetiria sense pensar-ho!
Els músics i els actors molt bons, m’han emocionat fins a fer-me plorar en tres ocasions. La pell de gallina en la majoria de cançons amb les harmonies.
La posada en escena senzilla però molt ben trobada.
Una gran obra en un petit teatre on s’han condensat moltes emocions. Enhorabona a tots els que ho heu fet possible!

30/12/2016
Joan Berenguer Serradell

Espectacular adaptació d’un dels millors musicals contemporanis, m’ha posat els pèls de punta, m’ha fet riure i plorar i m’ha deixat gravades vàries cançons i escenes que se’m farà difícil oblidar. Molt recomanable.

18/12/2016
Joan Berenguer Serradell

Espectacular adaptació d’un dels millors musicals contemporanis, una festa per tots els sentits i una catarsi emocional que m’ha posat els pèls de punta, m’ha fet riure i plorar i m’ha deixat vàries cançons i escenes gravades que se’m farà difícil oblidar. Molt recomanable.

18/12/2016
Antonio Tranche

Un grandisimo espectaculo, todo el equipo artistico logra momentos inolvidables,
volvere al Teatre Gaudi para disfrutar de nuevo.
Y quisiera decirle a Neus Monico (colaboradora) que el diseny de iluminacion es de
Dani Gener ( a dios lo que es de dios y al cesar lo que es del cesar ) y que seria justa
una correccion en su critica.

24/11/2016
Julià

Una delícia, he disfrutat moltíssim. Destacar l’interpretació d’Eloi Gómez. Músics en directe, teatre proper, actors joves i enèrgics… M’he endut una sorpresa molt grata!

24/11/2016
Francesc Bombí-Vilaseca

Vaig veure aquesta obra a San Francisco l’any 2008 i la banda sonora encara m’acompanya. Els temes són fantàstics i en fan una obra emotiva i molt especial. D’entrada sembla que les adaptacions al català funcionen força i la música també és en directe, un aspecte fonamental. No sé si arribaran a la quasi perfecció tècnica d’aquella producció, però només que s’hi acosti (posem un 80%, per exemple) serà tot un èxit!
(Ara només em falta veure-la, al Gaudí, d’aquí a uns dies).
En tot cas, ja només per l’aposta, imprescindible!

15/11/2016