Carles Armengol Gili

Una de les grans proves de que la dramatúrgia catalana està viva i avança és la gran varietat de gèneres que freqüenta. La ciència ficció va entrar amb força ara fa uns anys i ja no ha abandonat el panorama. Durant aquest temps hem vist als nostres escenaris distòpies, viatges en el temps, superherois i algun que altre experiment de física quàntica, com el que ara ens ocupa. I és que a Life Spoiler hi tenim una premissa interessant -un bon dia el futur surt publicat en el mur de facebook- i una disjuntiva plantejada en dos universos paral·lels. L’experiment del gat de Schrödinger, sense anar més lluny. La dramatúrgia que ens presenten Marc Angelet i Alejo Levis està ben […]

Aquest és un espectacle simpàtic, una barreja de diferents estils cabareters que ja en la primera cançó uneix Núria Feliu i Lina Morgan. Tal com avisa l’actriu, cantant i conductora de l’espectacle, la polifacètica Maria Molins, a Cabareta hi cap absolutament tot, sense línia argumental ni un propòsit concret. El que si està clar, però, és que es tracta d’un cabaret en clau de dona que pren com a referència el mític Paral·lel i alguns artistes ben emblemàtics del teatre còmic o la cançó satírica: Mary Santpere, Guillermina Motta, Àngel Pavlovsky, Gila, etc. I ho fan amb algun cuplet picant, cançons originals i fins i tot amb textos de Rodoreda o William Shakespeare… Tal com hem dit, Molins és la […]

Pau Miró és potser un dels veterans dins del que s’anomena la nova dramatúrgia catalana, i no tant per la seva edat sinó perquè des del seu primer text es va convertir en una veu pròpia i reconeguda dins de l’àmbit teatral. Han passat anys i moltes obres, algunes d’elles més reeixides que d’altres, però a Un tret al cap es nota una maduresa temàtica i expositiva que presagia grans textos en un futur molt proper. A partir de la història de tres dones amb un present complicat, s’analitzen temes com l’ètica periodística i també l’ètica que exercim en les nostres vides privades, plena d’autocensures i converses aparcades. És cert que l’obra té diverses parts, però crec que l’estructura està […]

William Shakespeare va escriure un total de setze comèdies, tot i que entre elles s’inclouen títols ambigus com La tempestat o El mercader de Venècia. Entre les comèdies pures, molts crítics consideren Nit de Reis com una de les més exquisides i completes. Hi apareixen temes i recursos molts típics del gènere en el segle XVII, però també és de les poques que fa encaixar miraculosament les diferents trames i que inclou personatges d’una sola peça, com ara la decidides i intrèpides Viola i Olivia o el ridícul Malvolio. Una peça mestra que Pau Carrió ha dotat de vitalitat, enginy i divertides creacions de personatge. Per tal de poder-ho dur a terme ha comptat, per primer cop, amb actors i […]

Sempre he pensat que Calígula és un dels grans textos dramàtics del segle XX, i encara avui segueix exhibint una gran força poètica i un missatge contundent i complex sobre el poder i la forma d’exercir-lo. Potser és per això que Mario Gas ha volgut fugir de les togues i universalitzar la història, tot i que el recurs dels trajos blancs és calcat al que va utilitzar Ramón Simó en el muntatge del 2004 al TNC. També ha volgut prescindir d’elements secundaris, reduint el decorat a una rampa inclinada que recorda al Palazzo de la Civilità Italiana, un dels edificis feixistes que encara queda a Roma. Tot plegat, un muntatge que juga amb els mínims i que deixa tota la […]