La Tempesta és un dels textos més fascinants del dramaturg anglès. Ha estat sempre una obra inclassificable, en la que la màgia i la fantasia fan acte d’aparició i doten al conjunt d’un aire quasi mitològic. És un text amb grans parlaments i meravellosos personatges (Pròsper, Ariel, Miranda, Calibà…), que costarà trobar en aquesta particular versió de la companyia Projecte Ingenu. De fet, aquesta nova creació pren l’obra de Shakespeare només com a pretext per posar imatges al passat i a la memòria perduda del vell Pròsper. Però, de fet, podria ser el Duc de Milà o qualsevol altra personatge que, arribat a la vellesa, s’adona de les capacitats que va perdent i s’aferra als records com a únic salvavides.
El projecte que ha dirigit Marc Chornet es basa en el teatre físic i pràcticament no utilitza la paraula, però sí la música, les cançons i fins i tot la dansa. El més fascinant de tot és el magnífic treball de posada en escena, gràcies a la perfecta unió d’escenografia, il·luminació i moviment escènic. Tot plegat aconsegueix una estètica fascinant que ens endinsa en el món oníric des del primer minut -l’escena d’inici amb les espelmes aconsegueix un efecte brillant- i que va acompanyant-nos fins a un final on pràcticament tot desapareix davant dels nostres ulls. Tot, menys el vell Pròsper dins de la seva banyera, com un nàufrag que s’ha salvat del naufragi… El naufragi, evidentment, de la seva llarga i devastada existència.