Carles Armengol Gili

Aquesta petita peça teatral està basada en el conte homònim de l’uruguaià Horacio Quiroga, un dels primers grans mestre del conte llatinoamericà. Tot i que la seva producció estava més centrada en relats obscurs i en la descripció d’una naturalesa sempre amenaçadora i cruel, a El salvaje fa una narració quasi antropològica d’un home terciari que es veu obligat a sobreviure en un medi hostil. De fet, el text serveix per mostrar la lluita d’un individu que descobreix el valor de la col·lectivitat i que passa de ser un ésser molt vulnerable a ser un dels grans dominadors del seu entorn. L’actor argentí Pablo Finamore fa una gran creació actoral amb el seu personatge, aconseguint un treball de cos i […]

L’adolescència és una etapa de la vida molt vulnerable, extremadament fràgil i sensible, tot i que tingui una aparença marcada per la rebel·lia i l’inconformisme. Les notícies sobre adolescents que han patit bulling, abusos de tot tipus o senzillament que han estat víctimes de les xarxes socials són cada vegada més nombroses. Fabrice Murgia agafa dos casos ben singulars, el d’una nia que va estar vuit anys segrestada i el d’un noi alemany que va decidir disparar contra els seus companys d’institut, tot i que podria haver escollit entre un reguitzell de casos esfereïdors i igualment reals. Amb tot això, l’autor aprofita per parlar de les tristes existències d’aquests joves, però també de la covardia, de la incomprensió, de l’aïllament […]

Aquesta és una comèdia amb un toc de fantàstic, però amb un rerefons de realitat que la fa molt actual. La premissa inicial és realment xocant, i a partir d’aquí s’inicia un discurs feminista i reivindicatiu… tot i que gens alliçonador. El gran encert de Daniela Feixas és el d’utilitzar la comèdia i el d’exposar, en primera persona, les dificultats amb les que es troben les dones encara a dia d’avui. La premissa de canviar de sexe a un polític de dretes és realment original, i el fet d’enfrontar-lo a la pressió social i a la del seu propi partit constitueixen un altre plantejament prometedor. Potser el problema és que hi ha situacions un pèl forçades -la curiosa relació que […]

Friedrich Dürrenmatt sempre ha estat un autor d’arguments durs, humor inesperat i un alt component simbòlic. La visita de la vella dama és una de les seves peces cabdals, juntament amb Els físics, Enric V o Ròmul el Gran. Feia anys que la peça no es representava a Barcelona (recordo una versió del CDN, amb María Jesús Valdés, l’any 2000) i sembla ser que l’espera ha valgut la pena. El públic s’ha tornat a trobar amb un text madur i extremadament crític, amb unes reflexions que encara valen a dia d’avui i amb un clàssic modern que potser no té el reconeixement d’altres. La gran aportació de Jordi Palet i la companyia Farrés Brothers ha estat la de barrejar l’art […]

Cyrano és un d’aquells personatges majúsculs del teatre universal. Tot i que molts actors vulguin interpretar-lo, n’hi ha pocs que acabin tenint la qualitat i les característiques que es necessiten per aconseguir l’excel·lència que exigeix Edmond Rostand. En aquesta versió de Pau Miró, l’actor Lluís Homar fa un tour de force que està totalment a l’alçada de les seves últimes creacions, des de Manelic a Ricard III. El seu fraseig, la importància que dóna a cada paraula i la recreació de cada vers -peces imprescindibles d’un personatge d’aquest tipus- són tan acurades que acaben per impregnar-ho tot. No és que la resta del repartiment ni la direcció no siguin les encertades, però en més d’un moment vaig pensar que Homar […]