Sílvia Moreno Palomar

Quan una persona ha passat per un mal moment o porta una ratxa d’entrebancs, decepcions i falta d’autoestima és quan aquesta és més vulnerable a donar per bo allò que realment no ho és. És aquest precís moment que és un objectiu molt fàcil per aquelles persones, sense escrúpols, que volen treure rèdit de manipular-les i els hi diuen allò que saben que esperen escoltar: que tot canviarà, tot millorarà i que la fórmula és fàcil i ràpida. Tot fal·làcies, però a una persona desesperada qualsevol bri d’esperança li serveix per agafar-lo amb totes les seves forces. Miquel Mas Fiol escriu i dirigeix Burpees, una radiografia molt directa del món dels influencers, especialment aquells que asseguren que seguint els seus […]

Quantes vegades arribem a pensar al dia si alguna cosa que estem fent sortiria molt millor en alguna altra situació, context o moment? No cal parlar de fets transversals. Una conversa que ha marxat cap a un camí inesperat o una situació que s’ho s’ha sabut afrontar pel moment del dia en què ha passat. Segurament moltes persones aprofitarien l’ocasió de reviure aquell moment per tornar-lo a repetir i millorar-ne el resultat. Però la realitat és que només és una il·lusió i l’única manera de redirigir l’error és afrontar-lo. Una companyia està preparant l’estrena de la seva última representació, en la seva versió de Hamlet les intèrprets i el seu director no acaben de trobar el punt mentre estan preocupats […]

Les històries universals que sobreviuen al temps i als canvis de societat són eternes. Poden haver sigut escrites al segle XIX, haver tingut infinitat de versions al llarg del temps i sempre estar vigents. Els temes que toquen, el punt de vista, la crítica o la revolució que expliquen i signifiquen no deixen d’estar d’actualitat, i això fa pensar si realment ha canviat tant el món com esperem. Com a mínim, en el més essencial. Lucia del Greco ha agafat un clàssic com és Little Women (Mujercitas) i n’ha fet una versió completament lliure del text de Louisa May Alcott. Les quatre germanes (Joe, Amy, Mary i Beth) comparteixen aparador en una recerca per ser les dones perfectes perquè la […]

Tot i que no ho sembli, una sola persona pot fer trontollar el sistema establert. Potser no el podrà canviar, però si podrà moure una mica, encara que siguin mil·límetres, una injustícia o un pensament ranci i contra tot progrés. Perquè potser el món està agafant una deriva trista i retrògrada, però això no vol dir que no ens haguem de plantar i dir que no permetrem que sigui tan fàcil tirar per terra drets aconseguits i canvis de mentalitat innegables. Aquesta peça teatral de Jumon Erra i Pol Sanuy parteix del diari d’un soldat de la Guerra Civil, concretament del tiet-avi de Sanuy. Les seves experiències i reflexions serveixen per crear un relat que parla de les guerres socials, […]

Enganyar-se a un mateix pot ser una manera d’escapar d’una realitat que no agrada o a la qual se sent atrapat o atrapada. Però al final les mentides, fins i tot les que creem per sobreviure, acabant exposant-se i ser capaç de gestionar les conseqüències no sempre surt com s’esperava. Martin McDonagh (amb la traducció de Martí Sales) situa a l’espectadora en una habitació de motel d’un poble de l’interior dels Estats Units. A dins hi ha un home, en Carmichael, sense mà i amb pinta de mafiós o assassí, no queda clar. El que sí sabem de seguida és que té atrapats a l’habitació a un noi i una noia que li havien promès recuperar la seva mà extraviada […]