Sílvia Moreno Palomar

La identitat d’una persona sempre ha sigut un motiu de reflexió, debat polític i polèmica social. Què conforma la identitat? Els orígens? La confessió religiosa? El cognom familiar? A qui l’importa deixar constància exacta d’aquest factor que forma part d’una persona? Allò que realment necessita l’ésser humà és tenir un sentiment de pertinença, vol sentir-se connectat a un llegat que expliqui el seu present i li doni sentit a la seva vida. A La tercera fuga Victoria Szpunberg fa un repàs pels 100 anys d’història d’una família marcada per l’exili en tres èpoques concretes. Tres generacions que han de deixar la seva vida i familia enrere, Ucraïna al 1920, Buenos Aires al 1970 i Barcelona al 2020. Szpunberg amb Albert […]

És injust quan se suposa que els cuidats i la responsabilitat afectiva recau irremeiablement en mans d’algú que no ho ha demanat, però a qui la consciència i el deure intern li diuen que s’ha de fer càrrec d’una situació que no ha provocat. Més injust és encara que aquells/es que s’acomoden a aquesta situació no tinguin ni la decència de pensar, per un moment, que hauria de facilitar les coses i agrair el sacrifici que està fent l’altra persona per tenir cura d’elles. El Refugi és el lloc que l’Amy ha creat pels seus germans després de la fugida dels seus pares. Uns progenitors que no van poder ni voler afrontar els problemes, ni buscar solucions, i que van […]

Es diu que la història l’escriuen els vençuts i aquells que sobreviuen, però sempre hi ha un biaix més que no es té en compte i és que el punt de vista sempre és masculí. Des de la vessant més antropocèntrica i masclista, així és com hem après, escoltat i llegit la història del nostre país, de la nostra cultura. Afortunadament, això va canviant amb el pas dels anys i cada vegada més es reivindica no només la presència de les dones, sinó també el seu paper fonamental en cadascun dels episodis dels milers d’anys que l’ésser humà porta sobre la terra. Sis van ser les dones que van passar per l’altar amb Enric VIII i van ser reines d’Anglaterra, […]

A vegades seguir la tradició familiar, en quant a la vocació, comporta connectar en certa manera amb els i les avantpassats i seguir tenint-los a prop, tot i que ja no hi siguin. Els seus consells i les seves paraules, aquelles que moltes vegades no tenien sentit, potser amb el pas dels anys van agafant cos i enteniment. Continuar amb aquest contacte després de molts temps i sentir que encara t’acompanyen és reconfortant i necessari. A La veritat sobre la llum Anna Maria Ricart adapta la novel·la d’Audur Ava Ólafsdóttir que té com a protagonista a una llevadora que treballa a l’hospital de Reykjavík i ha assistit a gairebé 2.000 parts. Ha seguit amb la vocació de la seva tieta, […]

Aconseguir encaixar i formar part de la societat a vegades comporta renunciar a parts essencials d’una persona. La decisió de deixar enrere qui s’és o allò que distingeix per no sortir-se de la suposada “normalitat” ajuda a construir un món homogeni que menteix i rebutja a qui s’oposa a deixar-se perdre. Clàudia Cedó dirigeix i escriu Fantàstic Ramon, que s’endinsa en un poble petit on tots els veïns i veïnes es coneixen des de sempre i conformen una comunitat que s’entén a la perfecció. Tot canvia quan la Clara i en Josep tenen el seu fill Ramon que té una peculiaritat: és un nen de drap. Llavors comença una travessia per la mare i el pare que veuen com el […]