Sílvia Moreno Palomar

Les comèdies romàntiques aporten al públic una història maca i divertida on dues persones, normalment oposades o que a primera vista no tenen res a veure, connecten d’una manera inesperada i veuen en l’altra coses que ningú més pot veure. És aquesta mirada més enllà la que fa que s’enamorin o, més aviat, trobin en l’altra una persona que els acompanyi per a la resta de la seva vida – o fins a un any després que acabi el final feliç que se’ns mostra. Però què passa quan la història que decideixes explicar no vols que estigui basada en clixés i, a més, vols que sigui realista? Que no és tan fàcil com sembla a primera vista… Helena Tornero en […]

Encara que pensem que no hem canviat gaire amb el pas dels anys, està clar que no som les mateixes persones amb 20 anys que amb 40, per exemple. Els ideals i la percepció de la realitat i la justícia canvia amb el temps i amb les experiències. A cada persona li afecten unes situacions concretes i les relacions que estableix, i són aquests factors els que fan que es vagi construint la pròpia identitat. És per això, que a vegades es mira amb nostàlgia la persona que s’ha deixat enrere, aquella idealista i plena de força per afrontar-ho tot. Emma Riverola presenta a Clavells la història de tres amics que es van conèixer en l’escalfor de la revolució dels […]

El món està ple d’històries reals que han conformat el present. Però la societat té un problema i és que només té memòria a curt termini i oblida, o deixa que s’oblidin, passatges de la crònica recent amb molta rapidesa i, d’aquesta manera, és quan els errors i les bestieses es tornen a produir. Aquí radica la importància de lluitar perquè la memòria històrica sigui present sempre, a tot arreu. Recordar és aprendre i evitar repetir barbaritats. Amb Massilia la companyia La Jarra Azul tanca la trilogia que va començar amb Los niños de Morelia i Winnipeg, el vaixell de Neruda dedica als vaixells que, acabada la guerra civil espanyola, havien transportat a Amèrica a milers d’exiliats forçats pel règim […]

L’ésser humà com a individu té un valor relatiu, això és evident, la força com a societat esdevé a través de la creació de col·lectius amb objectius comuns. Moltes vegades es creu que no hi ha un altre camí que el marcat, aquell que està dibuixat, per on transiten les persones com un ramat. Però només que s’encengui una espurna de dubte o de pensament crític pot crear nous camins i aquesta, sens dubte, és l’esperança per evolucionar com a societat. A La brama del cérvol ens situem en un vell hotel de muntanya ubicat a la Vall Fosca. Un terreny apartat i amb poca població que encara conserva part de la seva individualitat i les seves tradicions, cultura i […]

No és fàcil explicar a algú altre allò que a una persona li passa pel cap. Especialment difícil ho és quan aquest sentiment o preocupació que sent la persona està fora d’allò que s’espera d’ella. Quan ni tan sols es pot sortir del paper assolit per mostrar realment com se sent algú, es quan el pesar s’acumula i arriba a un límit que pot fer explotar-ho tot. A Un menú tancat, Jordi Casanovas posa el focus en la trobada de tres amics en el restaurant d’un d’ells per sopar i posar-se al dia. Abans que arribi el darrer, el cuiner i l’altre amic comencen a parlar sobre teatre i què els hi ha passat últimament. I és el primer el […]