Sílvia Moreno Palomar

Tot i que no ho sembli, una sola persona pot fer trontollar el sistema establert. Potser no el podrà canviar, però si podrà moure una mica, encara que siguin mil·límetres, una injustícia o un pensament ranci i contra tot progrés. Perquè potser el món està agafant una deriva trista i retrògrada, però això no vol dir que no ens haguem de plantar i dir que no permetrem que sigui tan fàcil tirar per terra drets aconseguits i canvis de mentalitat innegables. Aquesta peça teatral de Jumon Erra i Pol Sanuy parteix del diari d’un soldat de la Guerra Civil, concretament del tiet-avi de Sanuy. Les seves experiències i reflexions serveixen per crear un relat que parla de les guerres socials, […]

Enganyar-se a un mateix pot ser una manera d’escapar d’una realitat que no agrada o a la qual se sent atrapat o atrapada. Però al final les mentides, fins i tot les que creem per sobreviure, acabant exposant-se i ser capaç de gestionar les conseqüències no sempre surt com s’esperava. Martin McDonagh (amb la traducció de Martí Sales) situa a l’espectadora en una habitació de motel d’un poble de l’interior dels Estats Units. A dins hi ha un home, en Carmichael, sense mà i amb pinta de mafiós o assassí, no queda clar. El que sí sabem de seguida és que té atrapats a l’habitació a un noi i una noia que li havien promès recuperar la seva mà extraviada […]

Moltes vegades, per molt que una persona ho intenti, les coses van maldades. No acaba d’arribar l’oportunitat professional, el món sembla que està a la teva contra i veus que tot el que desitges li arriba a una altre persona que, potser, no ho vol tant com tu. El pitjor és deixar-se vèncer o fer tot el possible per aconseguir l’objectiu marcat? Va ser al 1983 quan Sydney Pollack va portar a la pantalla la història de Tootsie: un actor molt bo, però que no aconsegueix arribar a l’èxit perquè no s’adapta a les voluntats d’aquells que l’han de contractar. Amb una imatge de persona difícil amb la qual treballar, el van rebutjant a tots els càstings fins que un […]

Hi ha persones trencades, per la situació familiar, perquè la vida els ha portat per un camí que no esperaven o perquè el seu voltant va esclatar en un moment i mai es va tornar a recuperar. Algunes intenten canviar el rumb, d’altres simplement es deixen portar per la corrent i sobreviuen el dia a dia sense cap més esperança. El text de Lluïsa Cunillé ens porta fins a una ciutat de l’Europa de l’Est, en un apartament on arriba una dona a qui li han cancel·lat el vol. El taxista que l’ha agafada la porta a casa seva on acullen hostes que paguen uns diners que els hi ajuda a tirar endavant. Quan aquesta dona arriba a l’apartament es […]

La gent que va sovint al teatre, i fins i tot la que va esporàdicament, viu un moment únic quan seu en una butaca i mira un espectacle. Aquesta experiència compartida amb la resta del públic no es tornaria a repetir, encara que l’endemà s’anés a veure la mateixa obra al mateix espai. Aquesta és una de les principals grandeses de les arts escèniques, que són vives i mai es podrà repetir ni el mateix ni allò que provoca. La Cubana busca la màxima de “viure el moment” en el seu darrer espectacle, que és un clar homenatge al teatre amateur i a la història dels espectacles del Paral·lel de Barcelona. El fil conductor és la preparació de l’obra anual […]