Una estona de felicitat
Cada persona es veu d’una determinada manera, a vegades l’encerta i d’altres no pot estar més a les antípodes d’allò que percep o veu la gent que l’envolta. El problema és que a vegades aquesta visió d’una mateixa frena el potencial i les ganes amb les que s’afronta el futur. Per això, no està de més que, de tant en tant, es rebin empentes i bufetades de realitat per part de les amistats per aixecar el vol i deixar enrere el pessimisme.
El cabaret és una forma de diversió i exteriorització dels dimonis que ha funcionat sempre i aquesta obra d’Emilià Carilla l’utilitza per reflexionar, sense gaire profunditat aparentment, sobre la vida: allò que es desitja ser davant d’allò que sembla. El text i la composició de l’espectacle és divertit, alegre i molt engrescador, interpel·la al públic i el fa feliç durant els 70 minuts que dura la producció. És cert, que quan acaba no se sap del tot què es volia explicar amb la història, ja que queda una mica desdibuixada amb la bogeria cabaretesca, però la veritat és que no importa perquè l’espectadora surt contenta i intentar recordar totes les cançons que ha escoltat i l’han fet bellugar les cames.
Jordi Vaqué, Xavier Martínez, Graham Lister i Emilià Carilla estan increïbles en els seus respectius papers. Carilla està esbojarrat i perdut com el seu personatge demanda i crea complicitat amb el públic tota l’estona. Vaqué, mestre de cerimònies, és qui va guiant l’espectacle, qui posa una mica de sensatesa, al mateix temps que anima als presents a participar en l’espectacle. És una energia inacabable. Pel que fa a Martínez, la seva posada en escena és impetuosa i la seva veu deixa en silenci al públic. Una veu prodigiosa i magnífica que deleix a l’espectadora i l’emociona. De la mateixa manera Lister, artista del piano i una veu potent, deixa bocabadat al públic amb les seves intervencions a nivell musical i vocal. Magnífic.
Un espectacle divertit, distés i ple de bona música. Una advertència: sortiràs cantant Cheak to cheak de Frank Sinatra, My favourite things de Julie Andrews o Be my baby de The Ronettes, i això, és magnífic.