Honorable homenatge a la persona i al poeta
Les decisions marquen el futur de cada persona. A vegades son eleccions simples que no tenen unes grans repercussions, però d’altres poden canviar el curs del viatge i comportar un final totalment diferent.
Pep Tosar torna a demostrar que si algú pot portar a l’escenari la vida d’un poeta amb sensibilitat, respecte i honor és ell. Després de la seva destresa mostrant la història de Federico García Lorca, ara és el moment de Miguel Hernández, conegut per la seva poesia, però desconegut pel públic general en altres aspectes.
En aquesta ocasió, Tosar s’uneix a Evelyn Arévalo en la dramatúrgia i dalt de l’escenari per navegar per la vida del poeta d’Oriola, a través dels seus poemes i entrevistes amb coneixedors experts de la seva biografia. Tant el seus poemes com allò que han dit al llarg dels anys aquelles persones que el coneixen -escriptors, artistes, família- es posen a sobre l’escenari amb les veus de Tosar i Arévalo, que interpreten cadascun dels textos amb un mestratge impressionant, deixant al públic embadalit mentre modifiquen la manera de recitar les paraules segons la tonalitat, la ubicació en el temps i la intenció de l’emissor/a original. Aquestes intervencions estan molt ben intercalades amb els videoclips de les entrevistes als experts en la seva obra. I per donar color a tota la posada en escena, marcada per una escenografia sòbria, però al mateix temps juganera amb els paisatges del poeta-pastor, hi ha els poemes musicats amb la veu increïble de Carles Dénia, acompanyat de manera magistral al violí per Èlia Bastida i a la guitarra per Marc López, ambdós també fent harmonies en la seva funció de cor.
Per a aquelles persones que només coneixen una mica la seva poesia i potser saben dels seus darrers dies amb vida, aquest espectacle és una finestra oberta al seu món, a les seves inquietuds, com li va marcar la gent que va estar al seu voltant i com va ser la seva influència i estima en els altres.
Un espectacle aparentment simple, però ple de matisos en la trajectòria vital del poeta. Això sí, a mesura que avança el temps en al història hi ha algun moment que els salts temporals no estan col·locats de manera cronològica com la resta i això provoca que el públic es desorienti en el relat i no estigui segur de si s’ha perdut alguna part o no l’ha comprès. D’altra banda, l’estructura de la narració es fa una mica repetitiva a mesura que avança la seva exposició, potser algun canvi de moviment, ritme o algun element sorpresa en l’arquitectura de l’espectacle ajudaria a tenir a l’espectadora més atenta i connectada.
Sempre és un plaer descobrir més enllà de les seves obres a figures artístiques que han canviat la cultura i la història amb la seva visió del món, i Pep Tosar demostra amb aquesta producció que és un enamorat de les petites històries que fan gran la nostra cultura. I, com ell, el públic s’enamora de la persona i de la seva obra.