Musical tot terreny
Hi ha musicals que és impossible que no reconeguis amb algunes poques notes, encara que no els hagis vist a l’escenari segurament els has vist en pel·lícules i, sinó, la seva música s’ha tornat tant universal que et saps tots els temes abans de presentar-te i seure en una butaca per contemplar-lo per primera vegada. Hi ha molts musicals clàssics: Grease, Cabaret, Cantando bajo la lluvia, West Side Story… Però si n’hi ha un que és generacionalment abastable per a tothom és Mamma Mia!
Torna aquesta producció una vegada més, amb un nou repartiment i nova sang per interpretar els diferents personatges d’aquesta més que coneguda història: a una illa de Grècia Sophie està a punt de casar-se, però vol tenir al seu costat al seu pare a qui no coneix, així que decideix convidar a les tres parelles que va tenir la seva mare Dona l’any en que es va quedar embarassada. L’embolic està servit i les cançons d’ABBA són el millor marc possible per aquesta història.
És cert que poc es necessita en una obra com aquesta per tenir tot el públic entregat, en les primeres notes dels músics -un mix de les diferents cançons del musical- ja els espectadors i les espectadores comencen a sentir la màgia del musical i estan expectants per cantar, i intentar no ballar, mentre duri la funció. Una obra divertida, afable i amb molt de ritme que té en els seus punts forts els números musicals conjunts. Quan tot el repartiment juntament amb el cos de ball interpreten números com Dame! Dame! Dame!, Voleuz-Vous o Mamma Mia, hi ha una força a l’escenari, marcada per una conjunció de veus i una coreografia esplèndida, que traspassa al pati de butaques i li provoca un estímul instantani.
Però aquesta força en les actuacions en bloc es perd quan es posen sobre l’escenari els moments musicals en solitari o amb pocs intèrprets, a vegades amb unes harmonies no gaire ben acoblades, que treuen a l’espectadora del moment d’entrega que estava tenint. És una llàstima, perquè algunes cançons perden tota la seva màgia quan no acaba d’empastar bé la interpretació amb la musicalitat. Un problema també quan els micròfons no estan ben anivellats… però això és un altre tema.
És un musical alegre i que acaba donant el públic el què vol: diversió i més de dues hores de teatre musical a dojo. I no cal dir que el karaoke post aplaudiments és la delícia per a qualsevol que segui a les butaques del teatre, impagable aquest moment.
Amb tot, i no sé perquè, porto dies amb una melodia al cap que no marxa…
“Chiquitita, sabes muy bien
Que las penas vienen y van y desaparecen
Otra vez vas a bailar y serás feliz
Como flores que florecen…”