És una obra de la Companyia FlyHard Produccions dels autors Carmen Marfà i Yago Alonso que n’assumeixen també la direcció. Es va estrenar fa un any a la Sala Flyhard. Tant la companyia com els autors ens han demostrat altres vegades la gran qualitat de la seva feina. “Les ovelles” faran tercera temporada i res és d’estranyar que “La pell fina” faci la segona després de la gira.
És una comèdia de saló com “Le prénom”, pel·lícula de Matthieu Delaporte Alexandre de La Patellière (2012) i que es va presentar a BCN en forma de teatre i després en pel·lícula dirigides per Joel Joan. Va ser nominada a premis Gaudí. Com totes les comèdies de saló, un petit gest o una paraula, desencadena una sèrie d’esdeveniments que ningú pot aturar.
Una reunió de dues parelles, suposadament “amics de tota la vida”, una paraula desafortunada i la comèdia està servida. La conversa va portant cap a temes que no es volen sentir. Empesos per una tensió momentània es diuen coses que no s’havien confessat mai. Amb molt d’encert els autors presenten com a tema principal la sinceritat, el mal que pot provocar o el descobriment de relacions que no eren tan fortes com es pensaven o fins i tot la possible pèrdua o la ruptura d’una parella. En un segon pla es troben les dificultats de ser pare o mare i el que se suposa que ha de ser un moment feliç es demostra suplici quan es veuen capaços d’expressar tots els inconvenients. En clau d’humor, bona part del públic es pot sentir identificat amb tot els inconvenients que suposa tenir un fill. El públic riu perquè en algun moment hem dit o sentit les mateixes paraules.
La complicitat entre els intèrprets manté tota l’estona l’atenció. Tot i que hi ha talls en les converses i silencis innecessaris, les dues parelles Àngela Cervantes amb Francesc Ferrer i Laura Pau amb Biel Duran van entrant i sortint de la sorpresa a l’estupefacció, del descobriment a la tranquil·litat que dona la catarsi col·lectiva. Magnífica interpretació de tots quatre.