Roser Garcia Guasch

És un text que em recorda les obres d’Irene Solà ”Canto jo i la muntanya balla o “Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres” per la seva relació amb la natura o les de Pilar Adón on a “De bestias y aves” descriu un territori fora del món amb animals en llibertat. Ada Vilaró és l’autora i intèrpret d’aquest peça. És coneguda per 360 grams estrenada al festival TNT al 2019. Com a directora del Festival de Creació Contemporània Escena Poblenou ha rebut la Medalla d’Honor de Barcelona i el premi FAD Sebastià Gasch de les arts parateatrals. No ens estranya gens. En aquesta obra ens introdueix des de l’inici en un món en perill en forma de […]

Enis Maci, la jove autora alemanya arriba a Barcelona amb una obra que dirigeix Juan Miranda i traduïda per Maria Bosom. Miracle és una coproducció de la Beckett amb Schauspielhaus de Viena. És un treball experimental sobre el cos des de totes les mirades, el culte al cos i la bellesa exterior fins al fàstic que produeix la malaltia i el deteriorament del cos o el maltractament i el menysteniment que n’han fet algunes religions, martiritzant-lo, torturant-lo per elevar-lo per sobre del seu aferrament a la terra. Juguen constantment amb la idea del sagrat i el profà. És una obra curiosa, difícil, carregada de segones lectures, simbolismes i missatges encoberts. Les escenes se succeeixen de manera vertiginosa i no sempre […]

Love, Love, Love és un text de Mike Bartlett (1980), reconegut autor d’obres de teatre, pel·lícules i TV. Aquesta obra va ser estrenada a Londres al 2010 i va ser guardonada amb el Premi Nacional de Teatre del Regne Unit. Traduïda al català per Cristina Genebat i dirigida per Julio Manrique, s’estrena ara a Catalunya. La història se situa a l’any 1967, a la dècada dels moviments juvenils hippies que proclamaven sentiments de llibertat i la il·lusió per un canvi de món. Es va estendre arreu que l’amor canviaria tot (All you need is Love). Al Regne Unit aquesta època va anar seguida del conservadorisme dirigit per Margaret Thatcher. És la història d’una família occidental que podria ser atemporal, amb […]

Juli Disla és l’autor d’aquest text fresc, actual i etern sobre els comportaments en les diferents relacions afectives ja siguin dins del context familiar, entre amics o d’una parella. L’interpreta la jove Companyia laMare i la dirigeix Fer Rivas. Dos germans i les seves parelles es troben a començaments d’estiu preparant la piscina per la temporada. El joc és l’element que uneix als personatges i que serveix de fil conductor, jocs infantils, jocs físics, jocs de paraules, jocs que asseguren l’entreteniment. La família, omnipresent, està prenent el cafè a dintre. A fora, hi ha intercanvi de retrets i apareixen discussions que no són noves. Una relació de parella es trenca i un dels components es nega a acceptar-ho. Aquesta relació […]

És nit de celebració a l’Olimp. Zeus, el màxim rei dels cels (Guim Oliver), es casa amb Hera, la deessa de la terra, del matrimoni, les dones, el cel i les estrelles. Hera és Júlia Molins. Tots els déus estan de festa. Han vingut al convit: Afrodita, Marcel Quesada, és la deessa de l’amor, la bellesa i la fecunditat. Ares (Clara Solé), déu de la guerra, Hades (Natàlia Mas), deu encarregat de l’inframón i dels morts, i Dionís deu de la fertilitat i del vi és Moha Amazian. Tots es coneixen de fa molts segles i entremig de danses, menjar, beure, jocs i música techno, es diverteixen i al mateix temps expliquen totes les fites i excessos de què són […]