Roser Garcia Guasch

Es va representar al carrer a La fira de teatre de Tàrrega. El corresponsal de La directa, Xavier Pijoan va dir: “La coreografia de Miquel Barcelona és una peça fonamentada en la repetició entesa com a ritme vital”. I vaig recordar les paraules d’en Pijoan ahir mentre el ritme, la música i el moviment em penetraven barrejant-se amb els records de la meva infància i el present més proper. La música electrònica acompanya molt bé als ritmes infantils que tant coneixem. Els instruments musicals de percussió com les castanyoles o altres elements sonors com les esquelles i els esquellots formaven part de la dansa i dels moviments sincopats o suaus segons el que volia expressar cada una de les escenes. […]

La Companyia “Zero en conducta” està especialitzada en teatre de titelles per públic per sobre de 5 anys. Després de veure aquest deliciós espectacle no he pogut resistir la temptació de buscar i navegar per veure altres peces de la mateixa companyia: “Nymio”, “Allegro ma non troppo”, “La dernière danse de Brigitte”, “Trashh o la poubelle plus belle” totes elles entranyables i d’una professionalitat exquisida. No és estrany que els hagin concedit el Premi Drac d’Or del Jurat Internacional i Jurat Juvenil i Drac d’Or a la millor interpretació a la Fira de Titelles de Lleida 2019. El nom de l’espectacle té relació amb els indis Cheyennes i amb els esperits en els que creien i que donen vida a […]

Junt amb un drama personal que no s’ha pogut evitar i del qual els protagonistes no se’n poden desprendre, l’obra ens presenta una història imaginària en un escenari real: el gueto de Varsòvia. El pas del temps ho va esborrant tot, fins i tot la memòria, els fets es van sobreposant a cada època i ni la més esgarrifosa història d’horror i de monstruositat perdura en el temps. I és que ens fa vergonya pertànyer al segle que van ocórrer aquests fets, ens fa vergonya pertànyer a la humanitat que és capaç de realitzat tan atroces accions, i ens fa vergonya poder arribar a sentir indiferència. Els actors-protagonistes, que es van movent entre el gueto i el moment actual passant […]

Aquesta obra apareix en un moment en el que les minories fan tots els esforços possibles perquè es reconeguin tant la seva presència com els seus drets. Els interns de les presons són el grup minoritari més desconegut, desprestigiat, vulnerable i rebutjat de la nostra societat. El protagonista de la obra és Pedro Cánovas, voluntari penitenciari de Justícia i Pau i el director del taller de teatre de Quatre Camins des de fa 15 anys. Fa una introducció amb versos d’alguns presos coneguts i tancats injustament durant anys a la presó com Marcos Ana o Oscar Wilde. Els versos projectats en una pantalla i la veu profunda i emotiva de Cánovas ens recorden d’una manera viva, descarnada i cruel que […]

Haendel va utilitzar el libreto del Cardenal Vincenzo Grimani per a composar una música molt adequada per aquesta òpera semi seria, plena d’ironia, humor i embolics. Va ser estrenada a Venècia el 26 de desembre de 1709. Era la segona òpera italiana de Haendel i probablement l’última composició a Itàlia. És una de les millors peces de la història de l’òpera. Haendel, com era habitual en aquella època, va utilitzar passatges coneguts d’altres òperes i oratoris seus de la mateixa època italiana. L’òpera té moments molt lírics. La història es centra en Agripina, casada amb Claudio, emperador de Roma. Ambicionant el tron pel seu fill Neró, utilitza tot el que està al seu abast per aconseguir-ho: engany, mentida, traïció, difamació, […]