Roser Garcia Guasch

Es va estrenar a finals de l’any passat. Va obtenir el “Premi de la Crítica al Millor Text 2019”. Com a moltes altres obres, la pandèmia l’ha deixat reposar, l’ha confinat durant mig any però ara reneix i reviu amb força. Ramon és una història de fracassos, de pèrdues, de dols i de les dificultats per superar-los. Mar Monegal n’és l’autora i directora i mereixedora del Premi que se li va atorgar. És un text actual, mordaç, satíric, àgil, divertit i crític (Monegal aprofita per comentar la situació de la professió d’arts escèniques). Francesc Ferrer és l’intèrpret d’aquest monòleg. Sap transmetre tots els estats d’ànim que li imposa el text. Noranta minuts d’un treball en solitari. El seu desconcert, desànim, […]

Fa dues temporades vam tenir l’ocasió de veure una obra de Juan Carlos Martel: “ Homenatge a Tomás Giner”, una obra documental on sis personatges parlen en primera persona sobre la Barcelona de la transició dels anys 70 i 80, la Barcelona alegre, revolucionaria, valenta però també convulsa i canalla. L’underground barceloní es va omplir d’aires de llibertat política, artística, cultural i sexual. En aquesta obra es parlava de José Pérez Ocaña i de Nazario i vam sentir gravades les paraules de Javier Mariscal, Carme Sansa i Jaume Sisa tots ells molt coneixedors d’aquell especial moment. La visió global de tota aquesta època la resumeix Marc Rosich, dramaturg i director d’escena, en una presentació delicada i fidelíssima d’aquells anys a […]

El dolor té moltes cares i mil maneres d’expressar-lo quan se li permet manifestar-se. El dolor que sent un pare per la mort d’un fill és profund i descarnat. El protagonista de la història de Tarantino l’expressa parlant, amb un discurs inconnex, dispers, a una velocitat increïble, barrejant personatges i registres, anant endavant i enrere. Costa entrar en aquest text complex i difícil, però mica a mica tot es va lligant, tot va tenint un sentit. Només t’has de deixar portat per la cantarella a vegades lírica i poètica, a voltes grollera i rude. Es descabdella poc a poc tot el contingut dramàtic de la trama que en general expressa una profunda disconformitat amb la seva situació personal. Oriol Genís […]

Jo no havia vist aquesta obra que va ser el treball d’un grup d’estudiants al finalitzar la carrera a l’Institut del Teatre a l’any 2010. Amb “La feísima….” van fundar “La Calòrica” i des de llavors han creat i produït sis espectacles més: “L’Editto Bulgaro” (2012), “La Nau dels Bojos” (2013), “Bluf” (2014), “Sobre el fenomen de les feines de merda” (2015), “El Profeta” (2016), “Fairfly” (2017) i “Els Ocells” (2018). Son els mateixos membres de la Companyia deu anys més tard representant la mateixa obra més treballada, més madura. Tots continuen formant part de La Calòrica excepte la Carla Rovira que els ha acompanyat en aquesta segona posada en escena. No parlaré dels premis que han guanyat amb “La […]

La Companyia “La Klandestina” ens presenta una peça dins d’un cicle de Memòria Històrica. En forma de petit format, Fuga és una peça teatral que és capaç de transmetre una gran emoció i provocar una profunda reflexió. Basant-se en diferents textos sobre la mal anomenada Guerra Civil (La Guerra civil al Monstsec de F. Sanchez Agustí, Els combatents anònims de J. Ripoll, Cartes des del front d’E. Vila, Cartes a Màrius Torres de J. Sales, la Companyia teixeix una història actual plena de records i nostàlgies. Un net amb una intensa i tendra relació amb un avi, un avi que li parla d’un besavi desaparegut al final de la guerra fugint cap a França amb la imatge del fracàs i […]