Roser Garcia Guasch

A Pepa Plana li van concedir el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat l’any 2014 i enguany la Federació d’Associacions d’Editors de Premsa, Revistes i Mitjans Digitals li ha concedit el Premi Cultura per la seva trajectòria artística. Un dels seus espectacles ha estat guardonat com a millor espectacle de Circ de Sala (Zirkòlica). No caldria dir res més sobre “Veus que no veus” que ja ha estat presentat al Grec d’enguany i no ha parat de fer gira durant tot el que portem d’any. Ara, per fi, està programat durant un mes. És un espectacle amb números clàssics molt coneguts per tots nosaltres però tot amanit de feminisme reivindicatiu. La Companyia Pepa Plana fa Circ, fa riure però […]

Fa uns mesos vam anar a la presentació del darrer llibre d’en Marius Serra i durant la xerrada va explicar la història del seu fill, va parlar del llibre “Quiet” publicat al 2008 i portat més tard al teatre sota el títol de “Qui ets?”. Tinc la sensació que sempre vaig tard. No m’havia llegit el llibre, no vaig assistir a la lectura dramatitzada ni vaig assistir tampoc a la representació teatral que ja ha voltat uns quants teatres. M’he esperat a tenir-la a prop, me l’han posat davant dels nassos en un bolo a Begues i no me n’he pogut estar. Feia com un rebuig. Em negava a creure que es podia posar sobre l’escena la història d’un nen […]

Me la vaig deixar perdre la primera vegada coneixent que era una de les grans de la temporada. Shakespeare + Dagoll Dagom + Llach són per separat grans feres del teatre però no em podia ni imaginar la grandesa de la combinació. Shakespeare publica a partir del 1600 les grans tragèdies: Hamlet, Otelo, Macbeth però a partir de 1608 canvia de registre i entra de ple en el gènere de la tragicomèdia sovint amb un final feliç com passa a “Pèricles, Príncep de Tir” o en la seva darrera peça “La tempesta” amb la qual va posar fi a la seva trajectòria teatral. De Dagoll Dagom ja no ens sorprèn res. Des d’aquella “Antaviana” fins a “Maremar” no han parat […]

La Peya va posar música a un taller d’Eòlia i de taller s’ha convertit en una obra que es mantindrà temps als escenaris. Ella tan posa música a un taller com fa música incidental, com composa per concerts sola o acompanyada. Sempre amb el seu gran talent de compositora i intèrpret. Em va emocionar molt i no sé exactament perquè. No era la identificació amb les històries ni la nostàlgia que algunes destil·laven. Era la música i la magnífica interpretació del piano i de les veus. Me’n vaig anar a casa sentint i cantant: ..”i tancaràs els ulls Viatjaràs molt lluny Quan vulguis pots tornar Però no t’adormiràs”… És un joc permanent amb el temps i l’espai, un joc amb […]

Sorprenent, molt sorprenent és la posta en escena de Franc Aleu. És una escenografia moderna i atrevida, que utilitza tots els mitjans de la tecnologia visual. I és això el que més m’ha cridat l’atenció de l’obra i que m’ha fascinat en tot moment. Segons Aleu, Puccini és una mena de Spielberg del seu temps, perquè feia realment espectacles. Benvingut Franc Aleu al palau de l’òpera. Una base giratòria fa rodar un escenari que va canviant de cara segons l’escena. Els llums, els vídeos, la realitat virtual i totes les noves tecnologies estan posats al servei de l’escenari. Atrapats en aquesta realitat virtual està el cor, present en tot moment però ocult al darrera d’unes ulleres 3D. Es converteix en […]