Roser Garcia Guasch

La pandèmia ens ha acostat a altres maneres de treball, de formació, d’ensenyament. També ens ha mostrat altres vies de relació i de comunicació. Hem redescobert altres formes de representacions teatrals. La ràdio teatre existia fa molts anys i les telenovel·les van substituir a les que ens retransmetien diàriament per la radio. Una manera molt senzilla de mantenir el teatre viu. Els més joves descobriran en la ràdio teatre una font inesgotable de fantasia. Bitàcola és utilitzada com a símbol de direcció, de brúixola i d’unió. El programa “Bitácora de ida y vuelta” es basa en històries que s’han creat a un i altre costat de l’Atlàntic. Felipe Cabezas és l’ànima d’aquestes bitàcoles i del teatre Fènix. Va presentar aquesta […]

Es tracta d’una filmació en coproducció amb Temporada Alta, dins de la programació “A distància.” Aquesta pandèmia ha obligat a buscar noves formes de presentació de les activitats artístiques i demostra la imaginació i ganes de treballar de la gent de la cultura. No sé per què m’ha agradat tant. És un tema que no ens pot sorprendre. Forma part de la vida i dels eterns temes del teatre. No sé per què però m’ha atrapat des del primer moment i no he mogut ni una pestanya en els 45 minuts de l’espectacle. He de confessar que moltes vegades ens deixem portar per les cares o signatures conegudes. He escollit aquesta peça perque he vist els noms de La Brutal […]

Monòleg dramàtic escrit per Catarina Albert amb el pseudònim de Víctor Català al 1898. La recepció pública de Víctor Català a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona es va celebrar al 1923. Va començar a ser Catarina Albert. Descobrim en aquell discurs la participació de Víctor Català en el moviment artístic realista mundial a la segona mitat del segle XIX “ … al fons del caràcter de la gent d’avui, en sos trets físics i en ses preocupacions morals, en sos gestos i en ses habituds, en ses coses bones i en ses coses dolentes”. Tot i que la seva intenció no era mostrar els aspectes més tristos de la societat rural en la que vivia, el pessimisme […]

La pandèmia ens ha tancat els teatres, ens ha tancat portes però ens ha obert finestres. Ahir es va obrir una finestra per la que entrava l’aire fresc d’esperança. Vaig poder assistir des de casa, al sofà i en streaming a la representació d’aquesta obra que es va estrenar el 2015, que ha viatjat per Sudamèrica i ara ha tornat a Temporada Alta. Va ser una experiència fantàstica. Érem més de 60 persones amb una cap de sala que feia la presentació i moderava el col·loqui final. És una experiència que estic segura que s’incorporarà al món del teatre simultaniejant amb la forma presencial de manera que es pugui ampliar el públic. Tot i el desànim actual, la cultura en […]

“Elles” és una peça, la música i les lletres del qual són d’en Josep Maria Ribaudí “Kabrota”. És el seu primer musical i esperem que no sigui l´últim. A ell li reconeixem el mèrit d’haver estrenat un musical propi, lluny dels teatres de les grans ciutats, en un moment de desànim teatral per culpa de la pandèmia i d’haver sabut utilitzar tot el coneixement que li ha donat ser un veterà i compulsiu espectador de teatre. És la història de deu dones d’una mateixa família que tenen en comú la soledat o l’abandó en les més variades formes. Són històries reals viscudes o contades. El fil conductor és el relat d’una tieta àvia que ha regalat a una neboda un […]