Roser Garcia Guasch

La Perla 29 ens ha ofert aquest estiu una Filumena Marturano que ja ha estat nominada pels premis Teatre de Barcelona. Tot i que Eduardo De Filippo ha estat portat a l’escena catalana amb títols com “La gran il·lusió” (1988), “L’art de la comèdia” (1992), “la Filumena Marturano” (1995) “Dissabte, diumenge i dilluns” (2002) o “Questi fantasmi” (2010) i algunes altres, ha estat injustament poc representat en comparació amb altres dramaturgs del segle XX tot i ser un dels autors més prolífics del segle passat. Vam tenir l’oportunitat de veure en streaming un assaig obert de l’obra. Em va sorprendre i fascinar la manera de dirigir de l’Oriol Broggi. Aturava la representació amb gran discreció com demanant perdó, suggeria més […]

Hem assistit avui a un espectacle cuidat fins a l’últim detall la qual cosa m’ha permès deixar-me anar i introduir-me sense fer cap esforç en el món de sensacions visuals i acústiques que m’oferien. Quan la presentació, la música i la interpretació són impecables et transporten a emocions indescriptibles. És difícil parlar per separat de tot el que he vist perquè el conjunt és magnífic. La idea original és d’Estefania Porqueras i també n’és la directora artística i l’autora de les coreografies. L’acompanyen ballant Clara Martínez i Fabian Schneider. És un claqué que prové del tap americà, amb postures relaxades, tenses o violentes segons el tema y utilitzant tot el cos en un moviment constant creant uns diàlegs a dos […]

Caryl Churchill, autora anglesa contemporània, injustament poc coneguda a casa nostra, serà a partir d’ara un referent teatral a Catalunya. Planteja una situació apocalíptica que no és res més que la descripció d’una realitat catastròfica a la que assistim de manera impertorbable des de la comoditat i la llunyania sense voler saber, ni jutjar ni participar-hi. Davant de notícies esgarrifoses com la destrucció del planeta, guerres, crims, abusos, injustícies… continuem prenent el te. És la bufetada del contrast el que provoca i transforma, és el gran sentit del teatre que mou, commou i t’obliga a pensar. Una vida quotidiana, una conversa habitual entre tres amigues d’edat madura es veu interrompuda per la descripció dels pitjors desastres que estan succeint al […]

Chaska Mori és la directora, creadora i actriu de “El apellido empieza conmigo” una obra unipersonal i autobiogràfica que commou i obliga a pensar. Mentre el públic s’acomoda, Chaska té a les mans un acordió que no canta sinó que sospira o respira com si volgués demanar calma o treure tensió d’una historia que està a punt de començar. Aquesta peça, com moltes altres per motius coneguts per tothom, s’havia d’estrenar al Grec del 20. La intenció inicial de l’autora era fer una pel·lícula del material aconseguit en la recerca de la història de la seva família. Se li va interposar pel mig tota una llarga lluita judicial per recuperar un terreny que havia comprat amb diners de l’herència del […]

Entre 1932 i 1953 Anaïs Nin va mantenir una llarga correspondència amb l’escriptor Henry Miller amb qui va viure una relació més que tempestuosa de la qual Los Prometidos en van fer una obra de teatre que es va estrenar a la Badabadoc al setembre del 2017 i que continua en cartell. Enguany farà 4 anys que aquesta deliciosa peça es passeja per diferents teatres. Ha tingut unes crítiques molt favorables i ha estat altament recomanada per espectadors i col·laboradors de diversos portals teatrals. No caldria dir res més. Però vull afegir-me als elogiosos comentaris publicats fins ara. Ha estat una sorpresa molt agradable trobar-nos en un carreró al voltants del Mercat de Sant Antoni, un lloc amb molt de […]