Roser Garcia Guasch

La Companyia de Tortell Poltrona, el Circ Cric, celebren enguany el seu 40è aniversari i ho fan, com sempre, amb l’alegria lligada a la seva feina i la seva professionalitat. Catacric 40 és un regal doble, amb passejada pel Montseny i espectacle, i ho anuncien com ”Circ i Natura, una màgica aventura”. Durant aquests anys hi hem anat moltes vegades, amb els fills, amb família, amb amics, amb amics dels fills i continuem fent el ritual anual amb els nets, membres nous i amics dels nets. No ens cansem de veure la puça petita saltant d’una banda a l’altra de les grades o el “ja està, ja està” del número del micròfon entortolligat amb les mànigues de l’americana i el […]

Angelin Preljocaj, nascut a Paris el 1957, fill de pares albanesos, ha fet una carrera artística meteòrica. Inicia els seus estudis de dansa contemporània a París. Al 1980 marxa a EEUU i torna un any més tard per incorporar-se a la companyia de Dominique Bagouet. A l’any següent ja n’és director assistent i al 1984 funda la seva pròpia companyia. Preljocaj sempre utilitza la música de grans compositors per a les seves coreografies. Ho va fer amb Prokofiev, Vivaldi o Weber. En aquesta ocasió és Shubert l’escollit amb el seu “Viatge d’hivern” (Winterreise). El baríton Thomas Tatzl acompanyat del pianista James Vaughan fa una magnífica interpretació de 24 cançons que Shubert va composar sobre poemes de Wilhelm Müller escrits al […]

L’únic protagonista entra a l’escenari amb un abdomen gros que ens fa palès el seu embaràs. Entra en silenci i es manté una bona estona mirant al públic amb un posat avergonyit, encuriosit, provocador. És el silenci del presagi d’una història turmentada. La premsa ja s’ha fet ressò recentment d’algun home embarassat. En teatre, la primera vegada que vaig veure tractar la transexualitat va ser a “Limbo” de “Les Impuxibles” fa ja uns quants anys. Com Limbo, és la història d’un trànsit i es presenta en tota la seva cruesa i honestedat. La confusió, la por, el rebuig i la incomprensió acompanyen al protagonista durant gran part de la seva vida fins al reconeixement i acceptació de la seva identitat […]

Fa poc més d’un segle, les dones podien ser les protagonistes de les novel·les escrites per homes. Si les escrivia una dona havien d’utilitzar un pseudònim per poder sortir a la llum. Avui, Caterina Albert no necessita el seu nom original. Tots sabem que al darrera de Víctor Català hi ha una gran escriptora. Podríem dir que Solitud a Stromboli és una obra femenina ja que són dones les protagonistes de les dues obres comparades com ho són també la directora, la guionista, la dramaturga i la intèrpret. Ningú dubte ja de la capacitat de la dona per escriure, crear, dirigir i interpretar. Imma Colomer dirigeix en aquesta ocasió una conferencia magistral teatralitzada molt original amb dramatúrgia de Núria Casado. […]

Vaig descobrir “Solitud” i “Drames rurals” a la meva adolescència. Amb aquesta posada en escena em retorna la profunda impressió que em van causar. Caterina Albert va haver d’usar un pseudònim per publicar unes obres que haurien quedat a la paperera de la història. Més d’un segle més tard, podem parlar de Víctor Català sabent que al darrera hi ha la més profunda coneixedora de l’ànima humana femenina. Solitud va ser publicada en fascicles en la revista Joventut entre el març del 1904 i el maig del 1905. Alícia Gorina ens ha regalat un treball respectuós amb el text ressaltant tots aquells aspectes que, de ben segur, l’autora hauria destacat de la seva obra: la muntanya i el seu silenci, […]