Guillem Albà i Joan Arqué van creure que la novel·la de Irene Solà “Canto jo i la muntanya balla” podria ser adaptada al teatre i La Perla 29 va confiar en ells per a la seva direcció i van posar a la seva disposició la Biblioteca de Catalunya i el seu magnífic escenari. Si ja em va entusiasmar la novel·la, la seva adaptació al teatre m’ha fascinat. Solà barreja el món rural amb la fantasies que la immensitat del paisatge i de les muntanyes inspiren en els seus habitants. El poder de les forces de la natura, la seva bellesa i crueltat desencadenen històries de contrapoder i defensa com són les de les dones d’aigua o les bruixes com un tour de force entre l’home i la muntanya. La lluita apareix ja al primer acte quan les bruixes celebren de manera despietada la derrota de l’home travessat per un llamp.
Com diu José Eduardo Agualus: “Hi ha passats que travessen segles sense que el temps els corrompi”, la muntanya és present al llarg de la història i ella continua impertorbable, serena, observant les restes d’una guerra civil cruel, d’un passat que sorgeix del fons de la seva ànima i que nota la humitat de la desgràcia.
Solà dona veu i pensament als homes i dones, a les plantes i als animals. És una gran festa participativa de tots els elements de la natura i la dramatúrgia de Claudia Cedó és respectuosa amb la narració fins als últims detalls. El naixement del cabirol és d’una delicadesa sublim i el pensament del gos mentre la Mia inicia una relació sexual és indescriptible. Aconsegueix situar-nos en cada un dels escenaris de manera molt senzilla, amb unes estructures de fusta que fan de taula, de muntanya, de bar, de bosc i que són mogudes per tots els actors i actrius amb gran facilitat. Les escenes s’acompanyen amb la música de Judit Neddermann, de vegades inquietant, d’altres melodiosa com la bonica cançó de les mentides. Els actors i actrius Laura Aubert, Diego Lorca, Anna Sahun, Ireneu Tranis, Caterina Tugores i Amaia Miranda fan un treball coral, canviant contínuament de personatges, de registre o de veu, movent-se àgilment per aquest escenari sorrenc, fosc i màgic de la Biblioteca de Catalunya.