Tot el que necessites per anar al teatre

Patrizia amb Z: Un recorregut musical personal i entranyable

Patrizia amb Z
10/04/2021

Els amants del musicals no es poden perdre aquest meravellós viatge per la història de musicals en els que ha participat la Patrícia Paisal. Ha estat un recull dels millors moments de molts d’ells: La Bella y la Bestia, Cats, Los miserables, Pegados, Rent, Sister Act, Poe… Els que no són tan amants trobaran una gran escletxa per introduir-se en el bo i millor del gènere.

El fil conductor ha estat el relat de la seva història personal i professional. Són 20 anys d’escenaris de musicals, carregada d’anècdotes, de dificultats per aconseguir un paper, d’èxits, de records. I tot ho fa des de l’humor de tal manera que el públic interrompia amb els seus riures, comentaris i aplaudiments. La Patricia no només canta sinó que explica, parla, salta, s’arrossega per terra, fa diferents papers i registres de veu amb una gran treball d’expressió corporal i teatralitat.

Moments deliciosos com Memory de Cats ens han transportat al Londres dels musicals. No feia falta massa imaginació per veure a la gata Grizabella cantant la seva nostàlgia pel pas del temps: “ I remember the time I knew what the hapiness was”. O també l’havanera de Carmen, provocadora, sensual, atrevida, lluitadora que canta per demostrar el seu valor i que  vam veure al teatre Almeria ja fa uns quants anys.

La Patricia no ha fet aquest viatge sola i ha aprofitat per recordar tota la gent que l’ha acompanyada convidant-les a pujar a l’escenari en cada actuació amb diferents temes i moments compartits. En aquesta segona versió de l’espectacle han cantat amb ella Pau Olivé, Lluís Canet, Carlos Gramaje, Nacho Melús, Mariona Castillo, Àngels Gonyalons, Joan Vázquez, Mònica Vives i Albert Muntanyola. En tot moment ha estat acompanyada al piano pel director musical de l’espectacle Miguel González.

Vaig descobrir a la Patrícia Paisal cantant el final de “Els pastorets” al teatre Regina. Aquell Àngel que cantava “com els àngels” va sorprendre al públic i va deixar un record inesborrable a la meva memòria. L’he anat seguint en moltes de les seves actuacions i, la nena que volia ser artista, ha volat molt lluny, s’ha fet gran en edat, en qualitat artística i musical. He sentit un esglai al pensar que podia ser un comiat. Esperem que no sigui així i li desitgem una llarga vida professional. No us ho perdeu. Només hi serà dos dies més.

← Tornar a Patrizia amb Z