Roser Garcia Guasch

Cera: 500 hores de vol és un dels projectes guanyadors de la convocatòria oberta Hermann Bonnin 2023 en la modalitat de poesia escènica. I és realment poesia el que han creat Carlos Gallardo i Dora Cantero on els objectes cobren vida i l’intèrpret es fon com la cera entre els objectes. Tot molt Brossià. Sota la direcció de Nina Solà, Jordi Font i el mateix Carlos Gallardo, aquest últim va creant un diàleg amb els objectes fabricats amb cera d’abelles. Les abelles, la mel i la cera són el fil conductor de l’obra i al mateix temps les protagonistes. És un espectacle visual, d’objectes, teatre d’ombres, etc. Com en un gran escenari de titelles va creant o movent objectes fets […]

Amélie Nothomb en aquesta ocasió s’aparta absolutament del seu estil més intimista i s’endinsa en un tema molt original. El títol de la novel·la era Soif (Set). Com sempre, ella domina magistralment l’art de l’absurd. Joel Quesada adapta la novel·la d’Amélie Nothomb al teatre mantenint la ironia de l’autora amb un Jesucrist actual, bàsicament humà amb les seves pors, el pànic davant del patiment i la vanitat que li provoquen els aplaudiments per les seves proeses i miracles. Una visió humanitzadora i iconoclasta d’un personatge històric que ha de morir per rebre un reconeixement. El dramaturg Joel Quesada juga amb la història que tots coneixem i amb el relat de l’autora. El Crist de Quesada es deixa anar i vola […]

És una aposta arriscada i valenta de Lucia del Greco per adaptar un text de la premi Nobel de literatura Annie Érnaux. Pura passió es va estrenar a Temporada Alta i és la primera vegada que es representa a Espanya adaptada al teatre. El text és l’apassionada espera d’una dona per un home casat que no sap mai quan vindrà. És una relació esporàdica i aïllada eròtico-sexual que no va més enllà ja que el plaer es veu desplaçat pel dolor de la pèrdua:“vivia el plaer com un dolor futur”. La passió desenfrenada que tan bé descriu Ernaux, mestressa de l’intimisme, és el nucli de la novel·la que la protagonista només pot descriure quan la comença a veure lluny. És […]

Les Impuxibles són les germanes Peya i mai defrauden. Posen al damunt de l’escenari els temes més actuals alguns dels quals encara no són prou visibles quan ho converteixen en obra escènica, com va passar amb Limbo (2015) que va destapar el tema de la transexualitat. Elles han estat pioneres també en portar als escenaris temes sensibles com les malalties mentals (Suit TOC núm 6), el cos i les relacions sexo-afectives (FAM, 2021), el suïcidi (Harakiri 2022), la violència de gènere amb Aüc (el so de les esquerdes) o en aquesta ocasió la relació amb les drogues d’abús amb Caramel. Les impuxibles sempre troben el punt just, aquell que no valora ni jutja sinó que senzillament, descriu el fet posant-lo […]

Així podria començar un conte infantil: “Era una vegada una caseta al bosc”. Molts d’aquests contes tenen un aire de misteri i la por està immersa a l’imaginari col·lectiu infantil: Uns nens trobem una cabana al bosc on hi ha una bruixa menja-nens, un llop es menja l’àvia o uns pares deixen els fills al bosc i no saben tornar a casa. El bosc sempre implica foscor, misteri, poders màgics incontrolables. L’aigua, els gorgs són elements purificadors on hi habiten nimfes que s’enamoren de déus, els donen poders i atrauen als innocents. Jordi Casanovas és un amant del terror i ha creat i dirigit aquesta història situada en un bosc gironí on els elements naturals es poden convertir en veritables […]