Roser Garcia Guasch

Inspirada en l’assaig A brilliant imperfection, de l’activista discapacitat i queer Eli Clare, Una brillant imperfecció (o mort d’un pianista) és l’última peça de la coreògrafa Vero Cendoya. Acompanyada a la dramatúrgia per Israel Solà, Cendoya explora el tema de la mirada que exerceix la societat (neuronormativa) cap a les persones amb discapacitat, des del paternalisme autocomplaent fins al bullying més exacerbat. L’obra comença retratant l’infantilisme a què sovint se sotmet les persones amb discapacitat, a través d’un vestuari de color rosa pastel i una música de piano que interpreta a mode de playback Oriol Prats (actor amb síndrome de Down). Poc a poc es van introduint elements disruptius i humorístics que van esquerdant la imatge aparentment mansa i bucòlica, […]

Bàrbara Mestanza és l’autora del text, un text valent i gens fàcil que explora les profunditats de l’abús sexual fet que es va repetint dia rere dia malgrat les denúncies, la maduresa de les dones i la sensibilitat social. A Sucia posava el focus en la víctima, parlava de l’abús, però sobretot del sentiment de culpa de la dona, de la incapacitat de reaccionar, del bloqueig que anul·la la resposta. En aquesta peça obre el gran angular i sense maniqueismes fa una observació detallada de la magnitud de la tragèdia. Unes periodistes d’un diari aconsegueixen el testimoni de 13 noies víctimes d’abusos sexuals per part d’homes importants de la política i del món de les arts, i ho publiquen. El […]

La figura bíblica de Salomé, un personatge passiu, obedient i submís, passa a ser una dona salvatge, manipuladora i obsessiva, que porta el desig fins a un nivell gairebé vampíric en la versió que Oscar Wilde va escriure l’any 1891, en plena època victoriana, i que va provocar escàndol i prohibicions. En contra de la moral estreta de l’època, la Salomé de Wilde és subjecte actiu de desitjos, passions, conspiracions i argúcies. Davant d’un text clàssic com aquest, tan àmpliament representat, com a espectadores esperem que el muntatge doni una volta (o les que calguin) a la literalitat del text i aporti alguna cosa que el faci únic i recordable. I cal dir que aquest muntatge de La Companyia La […]

Nelson Valente, dramaturg i director incansable, a cavall entre Argentina i Catalunya, ha arribat a tenir 6 obres en cartell simultàniament. La trilogia de La paella dels dijous, Silvia i Rodriguez vs Martínez està dins del seu univers habitual de conflictes familiars i tensions profundes. A Amnèsia, també reflexiona sobre les dificultats que provoca en una família la qüestió delicada de cuidar a la mare malalta. La família és el seu rerefons comú on es desenvolupen tots els conflictes. I en aquesta línia escriu Avui no ploraré amb aquest to costumista i unes dinàmiques familiars complicades esquitxades pel seu humor fi. Ell sempre tria bons actors i bones companyies. En aquesta ocasió Valente dirigeix a la molt coneguda i reconeguda […]

Núria Solina, pallassa, fundadora del Circ Cric i mare de la família circense Pla-Solina (Travy, Gola, Miss cosas y yo) presenta l’escamot que ha de defensar la terra, el circ i la vida. I ens en fa a tots partícips. Ella comença, condueix i acaba l’espectacle com una veterana, com una “Poltrona” que teixeix la xarxa que uneix el públic amb aquests grans artistes que tenen tantes coses a dir-nos. Entren en un espai fosc on no hi ha res preparat, sembla abandonat i, a partir dels objectes que han anat trobant, van construint una escenografia (gran treball d’Oriol Pont). La Companyia Els Escarlata, formada por Bet Miralta i Jordi Aspa i pionera del circ contemporani a Catalunya, celebren enguany […]