Roser Garcia Guasch

Està basada en un text romàntic que va publicar Gaston Leroux al 1910 que va ser adaptat i musicat per Andrew Lloyd Webber al 1986 i posteriorment se n’han fet moltes versions cinematogràfiques. Un geni desfigurat des del naixement i rebutjat per la societat pel seu aspecte, viu amagat a les entranyes del Teatre Garnier composant música i sentint totes les peces que es toquen i canten al teatre. S’enamora apassionadament d’una jove soprano a qui ha ensenyat a cantar en secret. La història és ben coneguda per tothom i m’agradaria destacar-ne la potència del text amb temes com l’amor obsessiu, el desig de ser estimat, la soledat per l’aïllament forçat, el rebuig social, la incomprensió, l’atracció que pot exercir […]

El començament d’una obra de teatre és important per situar l’espectador. En aquesta veiem un jardí amb un gronxador, joguines de nens, fulles d’arbres per terra, plantes, una hamaca on hi dorm un home tranquil amb música clàssica d’ambient. Tot té aire de normalitat. La dona molt més jove que ell (es va enamorar del professor) torna d’una festa infantil amb el nen, un bosnià adoptat de 5 anys. A partir d’aquí la conversa entre la parella va agafant diferents tons, matisos i colors. Els temes principals són la maternitat, la paternitat, la infància i com ho viuen cada un d’ells. Al llarg de la conversa surt la necessitat de tenir fills, de que siguin especials, el desig de que […]

Fa exactament un any Lizzie es va estrenar a la Sala Gaudí i ara fan la segona temporada. Entenem molt bé el perquè. És una història potent, una música dels anys 90 que enganxa pel ritme, amb algunes cançons melòdiques molt tendres, uns músics entregats i participatius i unes actrius extraordinàries. Es tracta d’un musical escrit al 1990 per Steven Cheslik-DeMeyer que ell va definir com una òpera rock i que a partir de la seva estrena a NY el 2009 no ha deixat de representar-se arreu i simultàniament. És una música amb sonoritats hard rock i ja sabem que anirem a sentir rock, punk amb algunes balades tendres, amb un toc de folk com la preciosa pregaria final que […]

La normalitat ha estat sempre un signe tranquil·litzador, d’integració al grup, al clan, a la comunitat. El diferent sempre tindrà problemes, s’ha de reconduir: fer veure a l’esquerrà que escriure amb la dreta li facilitarà la vida, acceptar el sexe que t’ha tocat et permetrà ser més feliç. Així pensa la Lorena, una coach, influencer amb molts títols (de no se sap ben bé què) a l’estranger i amb molts seguidors a qui els promet una vida nova que comença. Ella és una orientadora d’identitat que fa buscar als pacients el seu propi jo, la causa de la seva confusió, sanar-li les ferides que l’han portat a l’homosexualitat o disfòria de gènere. Al seu blog va animant als seus seguidors […]

Roc Esquius ha creat una obra curiosa, futurista amb les preocupacions reals o imaginàries de tothom però molt actual. La presència d’éssers amb capacitats superiors a les nostres ja s’ha tractat anteriorment. A Forasters de Sergi Berbel, alguns personatges actuen com si tinguessin coneixement o control sobre el destí dels altres. A E.R també de Sergi Berbel, els límits entre allò humà i el que és transcendent es difuminen, a Desig, de Benet i Jornet, hi ha una presència misteriosa, gairebé sobrenatural que altera tot. És un tema que ens amoïna i aquí el control que exerceixen uns supersapiens, uns ser superiors que llegeixen les ments dels sapiens, arriba a fer trontollar les estructures més sòlides de l’estat. Dirigida també […]