La autora d’aquesta obra, Jessica Goldberg, nascuda a EEUU, va estudiar art dramàtic a Nova York i va escriure Refuge que va ser reconeguda a l’any 2000 amb el Susan Smith Blackburn Prize. No ha deixat de representar-se arreu. A casa nostra es va posar en escena a la Sala Beckett al 2005. La va dirigir Oriol Broggi i interpretada per Rafa Cruz, Pau Miró, Clara Segura i Mar Ulldemolins. Va ser traduïda per Carlota Subirós i suposem que deu ser la mateixa versió que es pot veure ara a la Biblioteca de Catalunya dirigida per Mònica Molins i interpretada per nous actors i actrius.
Tres germans, L’Amy, en Nat i la Becca viuen junts en una espècie d’equilibri familiar inestable des que els seus pares van marxar de vacances i no n’han sabut res més excepte una postal convencional que van rebre al cap de poc temps d’haver arribar a Florida. El quart personatge és el Sam, solitari, desemparat, que busca un refugi físic i emocional. Tots quatre estan desvalguts, aïllats cada un en el seu món però necessiten als altres tres.
Es una obra que parla de la família i de la impossibilitat de trencar uns llaços però també de situacions que atrapen, de les que no en pots sortir. La família és una comunitat protectora però també pot ser un element inhibidor i fins i tot patològic. El text roda i circula sense avançar. Els personatges estan encallats en una situació insostenible però cap d’ells pot modificar-la. Tots somnien sortir-ne i allunyar-se de la trista realitat que els envolta.
Els diàlegs repetitius, els monòlegs que se superposen amb els monòlegs dels altres creen una tensió que es fa insuportable. Són individualitats que no fan comunitat, que desitgen comunicar-se però no poden.
En aquest refugi hi conviuen Lua Amat, Joan Esteve, Daniel Mallorquín i Laura Roig, magnífics intèrprets que han sabut crear i mantenir tots quatre un clima angoixant que va creixent i es manté durant tota la obra.