Roser Garcia Guasch

Les penes del Jove Werther (a partir de J.W. Goethe) és la segona peça de la trilogia de La condició mil·lennial amb dramatúrgia i direcció de Miquel Mas Fiol en la que tenint de referents a tres clàssics i, situats en el moment actual, vol mostrar la precarietat de la generació mil·lennial. Els tres espectacles, tot i ser independents tenen molt en comú. El Werther de Goethe és un jove instal·lat a un poble rural alemany que coneix en un ball a Charlotte, una noia dolça i educada de la que s’enamora perdudament. Ella ja té un promès amb el que es casa posteriorment. La passió amorosa, la sensibilitat exagerada, la tragèdia de l’amor romàntic porta a Werther al suïcidi. […]

Càndid o l’Optimisme (a partir de Voltaire) és un text seleccionat a la Convocatòria de Teatres de Proximitat (OTB) És la primera peça de la trilogia de la condició mil·lennial amb dramatúrgia i direcció de Miquel Mas Fiol en la que tenint de referents a tres clàssics i, situats en el moment actual, vol mostrar la precarietat de la generació mil·lennial. Els tres espectacles, tot i ser independents tenen molt en comú. El Càndid de Voltaire era un jove educat per un filòsof en la idea de l’optimisme radical i la frase que millor defineix aquesta educació és “vivim en el millor dels mons possibles”. El de l’obra de Miquel Mas Fiol és un jove optimista, il·lusionat per fer teatre. […]

(Burpees és un exercici de fitness que consisteix en fer un salt seguit de planxa). Miquel Mas Fiol està entrant amb força a l’escena catalana. Aquesta setmana s’estan representant quatre obres seves simultàniament i al febrer podrem veure una adaptació d’una novel·la de Guillem Frontera al Tantarantana. És el dramaturg i director d’una trilogia sobre la condició mil·lennial al teatre Lliure de Montjuïc. Càndid o l’optimisme, a partir de Voltaire, seguida de Les penes del jove Werther de Goethe i de els Miserables, de Victor Hugo. Les tres s’han pogut veure consecutivament o com a Marató l’últim dia. Els mil·lennials són la gent de quaranta anys que van créixer durant l’expansió d’internet i la revolució tecnològica i és a ells […]

És el primer espectacle de la Companyia Geminis. La vam conèixer al concurs “Riiiing els musicals que truquen a la porta” fa dos anys. Allà va guanyar el premi a la “Millor lletra de cançó”. Aquest concurs va ser una iniciativa per impulsar la creació de teatre musical en català i d’allà han sortit obres que han tingut un gran recorregut i han recollit premis com Ànima, Batec o Artemis. Artemis és un monòleg musical creat i interpretat per Mireia Morera i tracta sobre la relació mare-filla, la soledat, problemes psicològics i les maneres de superar-los. Aquesta obra ha estat nominada com a millor musical de proximitat als premis Butaca d’enguany. Dirigida per Pol Sanuy, Mireia Morera n’és la dramaturga, […]

Al juliol passat, La Companyia Geminis va participar al Festival Grec amb aquesta obra en forma de lectura dramatitzada seleccionada a la convocatòria d’On el Teatre Batega. Ara la presenten amb tot el seu desplegament de música, cançons, moviment, imaginació i fantasia. És un musical de creació contemporània i en català basat en el diari d’un oncle-avi de Pol Sanuy publicat com Diari d’un soldat de Pere Belart i es ven al mateix teatre. La recaptació de la venda va dirigida a les supervivents de Gaza. Pol Sanuy n’és el dramaturg i el director juntament amb Jumon Erra. No n’ha volgut fer una obra sobre la guerra civil però no es pot evitar explicar d’on venim per saber on som […]