Roser Garcia Guasch

Torna José Sanchis Sinisterra a Barcelona. Aquesta vegada amb la seva última obra: La criatura de Frankenstein. Sempre recordarem la tardor del 2023 en la que el dramaturg i fundador de la Sala Beckett (1989), va ser homenatjat amb un cicle de sis espectacles, cinc lectures dramatitzades, xerrades, taules rodones i més activitats. Vam tenir l’ocasió d’entrar a l’immens univers de Sanchis Sinisterra i va ser inoblidable. Amb la seva imparable activitat creativa, i basat en L’informe sobre l’Acadèmia de Kafka, en aquesta ocasió, dona vida i sentiments al personatge creat per Mary Shelly com ha fet altres vegades amb personatges extrets d’obres de Shakespeare com Julieta en la cripta o La noche de Molly Bloom, de l’Ulises de James […]

El text és de Victoria Szpunberg amb la col·laboració d’Albert Pijoan. Ella n’assumeix la direcció i cal remarcar que és la primera directora que dirigeix el seu propi text al TNC. És un text sobre la seva família amb elements ficcionats i teatralitzats. Es tracta de la saga d’una família jueva de cognom Shprigelburd que amb el pas de les fronteres s’acaba convertint en Szpunberg. Està organitzada en tres actes sense entreacte i, sorprenentment, no es fa gens llarga. La primera part comença a Berdyciv, a prop de l’actual Kiiv (Ucraïna), als anys 20 del segle passat, en un lloc on vivien els seus besavis. L’inici ja ens prepara pel que serà una història dura, de exilis forçats, de pèrdues […]

La autora d’aquesta obra, Jessica Goldberg, nascuda a EEUU, va estudiar art dramàtic a Nova York i va escriure Refuge que va ser reconeguda a l’any 2000 amb el Susan Smith Blackburn Prize. No ha deixat de representar-se arreu. A casa nostra es va posar en escena a la Sala Beckett al 2005. La va dirigir Oriol Broggi i interpretada per Rafa Cruz, Pau Miró, Clara Segura i Mar Ulldemolins. Va ser traduïda per Carlota Subirós i suposem que deu ser la mateixa versió que es pot veure ara a la Biblioteca de Catalunya dirigida per Mònica Molins i interpretada per nous actors i actrius. Tres germans, L’Amy, en Nat i la Becca viuen junts en una espècie d’equilibri familiar […]

El teatre com una eina terapèutica Pots ser tu, puc ser jo és una obra molt original, la dramatúrgia de la qual és del conegut i molt reconegut Joan Lluís Bozzo acompanyat en aquesta ocasió per Mariona Bosch de la Cruz i basada en una història propera. Quatre actrius, dues mares i dues filles interpreten diferents situacions de patiment i malestar mental molt freqüent en adolescents. La llarga experiència de Bozzo en dramatúrgia i direcció escènica li permet utilitzar els recursos que calen per arribar a un gran públic i remoure el que sigui per aconseguir millorar algun tema, en aquest cas, l’atenció a la salut mental dels adolescents. La finalitat del teatre, i el Bozzo ho sap molt bé, […]

Mort d’un comendiant de Guillem Clua ens porta des de bon començament a l’obra d’Arthur Miller, La mort d’un Viatjant , tant pel nom com per les continues referències que fa al llarg de l’obra. Parodiant i partint d’aquesta obra, Guillem Clua ens regala un text homenatge al teatre. Un actor en decadència, tancat a casa, sembla embogit recordant el seu passat exitós i els reconeixement que va rebre durant la seva vida activa. Recita textos clàssics: Èsquil, Sòfocles, Pirandel·lo, Calderón de la Barca, Shakespeare, Ibsen. És un Jordi Bosc sublim que ajudat amb la Il·luminació de Kiko Planas i uns pocs complements de roba (vestuari de Bàrbara Glaenzel), ens porta a diferents obres i escenes de diversos autors. Pot […]